A la pràctica assistencial, l’avenç en l’especialització ha permès un coneixement profund del funcionament de cada òrgan i sistema del nostre cos. Tanmateix, aquesta fragmentació ha generat grans desafiaments per als pacients amb múltiples comorbiditats.
L’enfocament clínic tradicional, basat en especialitats compartimentades, perd de vista la complexitat i les interaccions entre els sistemes, cosa que resulta insuficient per als pacients crònics i amb multimorbilitat, els quals demanen una atenció integral i contínua que abasti la totalitat de la seva salut. La hiperespecialització pot portar a una cura fragmentada, abordant un problema alhora sense considerar les implicacions a l’estat general del pacient. Això incrementa el risc de hospitalització innecessària i reingressos, afectant negativament la qualitat de vida.
En un model ideal, el pacient és tractat com un tot, la qual cosa permet una cura més coordinada i efectiva. La necessitat d’un enfocament multidisciplinar i integral en la gestió de pacients complexos esdevé crucial en un entorn on la multimorbilitat és una de les demandes principals dels sistemes de salut. Un estudi recent ha avaluat l’efectivitat d’una unitat de gestió de pacients crònics amb múltiples malalties. La Unitat d’Alta Complexitat (UAC) adopta un model d’atenció centrat en el pacient, on diferents especialistes treballen de manera coordinada i contínua i els ingressos es justifiquen per la complexitat prèvia avaluada per l’escala EPADI[1] que mesura la fragilitat del pacient, i no pel mètode tradicional d’especialitats per òrgans i sistemes. Això requereix una segmentació prèvia de la població en Atenció Primària en situació basal, realitzada amb aquesta escala. Aquest estudi mostra resultats en reducció de reingressos hospitalaris, millora en la qualitat. de vida del pacient i alta satisfacció dels pacients i les seves famílies.[2]
La UAC facilita una transició a l’alta i implementa un seguiment en col·laboració amb l’Atenció Primària. Aquest model, basat en la coordinació efectiva entre professionals, representa un canvi de paradigma en l’atenció de pacients complexos. La clau de l’èxit rau en superar les barreres entre especialitats, permetent una cura més integrada i menys fragmentada. Així, es redueix el temps d’hospitalització, s’optimitzen els recursos i millora l’estat general del pacient. La satisfacció dels pacients i els seus familiars són centrals en l’avaluació de l’èxit de la UAC, en gran part a causa de l’atenció personalitzada i l’enfocament integral, que redueix l’ansietat i la incertesa de les rehospitalitzacions freqüents.
Aquest model convida a reflexionar sobre la necessitat d’un canvi en els sistemes de salut, que valori la integració i la col·laboració per sobre de l’especialització aïllada. Abordar els pacients complexos i amb multimorbilitat des d’una perspectiva global no només millora els resultats clínics sinó que també fa el sistema de salut més eficient, impactant positivament en el cost de l’atenció i la càrrega de treball dels professionals.
En definitiva, aquesta experiència demostra que els sistemes de salut poden i han d’evolucionar cap a un model d’atenció més integral i centrat en el pacient. Avançar cap a una gestió clínica que reconegui el pacient com un tot, i no pas com una suma de diagnòstics, és essencial per enfrontar els reptes de l’envelliment de la població i la creixent multimorbilitat. Un sistema de salut que adopti aquest model d’atenció integral serà més efectiu, eficient i veritablement centrat en el benestar del pacient.
[1] Núñez-Montenegro AJ, Martín-Yañez V, Roldan-Liébana MÁ, González-Ruiz FD, Fernández-Romero R, Narbona-Ríos C; en representación del grupo EPADI. [Design and validation of the scale to assess the fragility of chronic patients]. Aten Primaria 2019; 51: 486-493
[2] Fontalba-Navas A, Pozo Muñoz F, Garcia Cisneros R, Garcia Larrosa MJ, Callejon Gil MDM, Garcia Delgado I, Jimenez Martinez MB. Challenges and improvement strategies in the hospitalization of chronic multimorbid patients. World J Clin Cases 2025; 13(3)
