Durant l’últim any, entre 2025 i les primeres setmanes de 2026, el sector de la salut i les ciències de la vida ha experimentat transformacions accelerades que obliguen a replantejar alguns dels seus supòsits fonamentals. En una conferència celebrada a Tech Spirit Barcelona, Jorge Juan Fernández va proposar un exercici de revisió estratègica: analitzar què ha passat en els últims dotze mesos i, sobretot, quines preguntes determinaran el futur del sector en els pròxims tres a cinc anys.
A continuació, compartim el vídeo complet i un resum de la seva ponència.
Un context marcat per la geopolítica i la tecnologia
El període recent ha estat profundament condicionat per dues forces estructurals. D’una banda, l’impacte geopolític de les polítiques MAGA impulsades pel president dels Estats Units, Donald Trump, que han reconfigurat les dinàmiques internacionals en comerç, tecnologia i regulació. De l’altra, l’avenç sostingut de la Xina en àmbits clau com la biotecnologia, la intel·ligència artificial i la producció farmacèutica.
Aquest nou escenari global no només afecta les cadenes de subministrament o la competència tecnològica. També està influint en l’arquitectura futura dels sistemes sanitaris, en la governança de les dades de salut i en el paper de les grans plataformes tecnològiques.
En aquest context, Fernández planteja tres preguntes estratègiques que, al seu entendre, definiran el rumb del sector en els pròxims anys.
1. Qui serà propietari del “patient journey”?
La primera qüestió és probablement la més estructural: qui controlarà el recorregut del pacient al llarg del sistema sanitari?
Històricament, els hospitals i els sistemes de salut han estat els principals organitzadors d’aquest recorregut assistencial. Tanmateix, aquest equilibri està canviant ràpidament.
Avui es poden identificar tres escenaris possibles:
- Domini dels sistemes sanitaris i dels hospitals, que mantindrien el seu paper com a coordinadors de l’atenció.
- Domini de la indústria, incloent-hi companyies farmacèutiques, empreses de tecnologia mèdica i grans plataformes tecnològiques.
- Un escenari fragmentat, en què cap actor controli plenament el recorregut del pacient i aquest quedi distribuït entre múltiples plataformes i proveïdors.
La resposta a aquesta pregunta tindrà profundes implicacions en termes de governança, sostenibilitat i experiència del pacient.
2. Qui controlarà la interfície clínica?
La segona pregunta se situa en el terreny tecnològic, però amb conseqüències estratègiques de gran abast: la batalla pel registre electrònic de salut (EHR) a Europa.
En essència, es tracta de decidir quina arquitectura tecnològica estructurarà la informació clínica en els sistemes sanitaris europeus. Actualment competeixen dos models:
- Un model monolític, dominat per grans plataformes tecnològiques nord-americanes, com Epic.
- Un model modular i obert, basat en arquitectures europees com openEHR.
Aquesta elecció no és merament tècnica. Determinarà qui controla els fluxos de dades clíniques, quina capacitat tindran els sistemes de salut per innovar i quin grau de sobirania digital podrà mantenir Europa en l’àmbit sanitari.
3. Com treballaran junts humans i màquines?
La tercera qüestió aborda un dels debats més profunds que afronta la medicina contemporània: la redefinició de la relació entre professionals sanitaris i sistemes d’intel·ligència artificial.
La ràpida evolució de la intel·ligència artificial, especialment de la generativa, està difuminant progressivament les fronteres entre les capacitats humanes i les capacitats de les màquines.
En lloc de substituir els professionals, la qüestió clau serà com dissenyar noves formes de col·laboració entre humans i sistemes intel·ligents. Aquest canvi podria transformar múltiples dimensions de la pràctica clínica: des del diagnòstic fins a la documentació clínica, passant per la presa de decisions terapèutiques o la gestió del coneixement mèdic.
El repte no serà únicament tecnològic. També implicarà redissenyar els models organitzatius, els marcs regulatoris i la formació dels professionals.
Un missatge final per a Europa
Fernández va tancar la seva revisió de l’any amb un missatge clar dirigit a l’ecosistema europeu d’innovació en salut:
“Mai no et guardis l’últim esforç. No estem per guardar-nos res. Cal estar preparats, treballar junts i ser persistents. Només junts construirem alguna cosa millor. Hi ha molt en joc. Especialment per a Europa i per als ciutadans europeus.”
En un moment en què les transformacions tecnològiques i geopolítiques avancen a gran velocitat, el futur del sector sanitari dependrà en gran mesura de la capacitat dels diferents actors —institucions públiques, empreses, professionals i ciutadans— per col·laborar i construir respostes col·lectives.
Perquè, en última instància, el que està en joc no és només el lideratge tecnològic o industrial, sinó la capacitat dels sistemes de salut per continuar complint la seva missió fonamental: cuidar millor les persones en un món cada vegada més complex.