Han passat cinc lustres del primer congrés de la blocosfera sanitària que va tenir lloc a Madrid[1]. La mort recent del doctor Fernando Casado[2] m’ha recordat aquesta efemèride en què va participar activament en pertànyer al selecte grup d’impulsors que el dia abans ens dedicàvem a posar cadires i preparar l’esdeveniment. Aquells anys el món d’Internet estava evolucionant de la primitiva xarxa de consum passiu de continguts (anomenada 1.0) a una nova forma participativa (2.0) on per primera vegada es podia crear contingut i generar converses. El 2010 el normal era tenir un bloc i dins del món dels professionals de la salut érem molts els que teníem el propi. Per fi era possible tenir la teva pròpia pàgina web i gestionar-la personalment, fet que va generar un ric brou de cultiu de contingut multitemàtic que oferia valor als altres de forma gratuïta. La Fundació Gaspar Casal va tenir l’encert de fer aquella primera convocatòria que va permetre posar-nos de cara a un grup de 200-300 professionals de divers perfil que prèviament ens relacionàvem virtualment deixant comentaris als blocs amics o a la xarxa social Twitter que feia pocs anys que caminava. A aquesta seguirien altres convocatòries formals o informals que van mantenir les trobades.
Va ser precisament Fernando qui em va animar que obrís el meu propi compte en aquesta xarxa social per dirigir-nos als nostres pacients. Allò va ser un fracàs aparent perquè ens en seguien molt pocs, però indirectament ens va obrir la porta a un nodrit grup de companys de l’àmbit de la salut. Aquesta va ser la veritable recompensa, anys de participació i generació de projectes on de manera espontània es va incentivar la innovació i la generació d’idees. Van surgir documentals[3], projectes de difusió contra el tabac, a favor de l’Atenció Primària[4], congressos sobre vídeo dedicat a la salut[5], campanyes informatives[6]… Vam assajar diversos formats generant contingut escrit, fotogràfic, audiovisual, podcast… vam provar eines digitals, diverses xarxes socials, programes i tecnologia diversa. I sempre que podíem tractàvem de trobar-nos de forma presencial i “desvirtualitzar-nos” quan fos possible amb el focus posat a ajudar els altres companys i en tant que sigui possible els pacients.
Hi havia una necessitat generalitzada de “sortir de la consulta” per trobar-se amb els altres.
El nostre sistema sanitari hipersegmentat no ho havia permès anteriorment, per això molts van pujar al tren per trobar altres veus professionals que no havien sentit abans, on la norma era que cada categoria només parlava i es reunia amb els seus. Ni els Col·legis professionals, ni les Societats Científiques ni l’Administració no van saber recolzar o fomentar aquest moviment. És cert que van obrir els comptes i van intentar participar en la conversa, però no hi va haver un suport estructural ni es va recolzar els que creaven contingut o generaven idees.
Quan un bloc es posicionava bé al cercador Google era possible que la seva informació arribés als ciutadans quan hi buscaven. D’aquesta manera tractàvem d’aportar coneixement i divulgació científica de qualitat a un mar de soroll i notícies de qualitat qüestionable. Sovint vam arribar a tenir més difusió que les pròpies pàgines web institucionals que poques vegades ens recolzaven ni citaven.
Amb el temps també s’hi van sumar els pacients i les organitzacions de pacients. Va intentar sumar-se la indústria farmacèutica i múltiples empreses de béns i serveis. Internet era un mercat i s’hi postulaven tots. Però era fàcil identificar qui parlava des d’ell mateix o ho feia pagat per un tercer.
Van passar els anys i els gegants d’Internet van tornar a canviar el model de negoci. Els blocs basats en text van llanguir i es va començar a incentivar la producció de vídeo, especialment l’efímer i de consum ràpid (Tik Tok, reels d’Instagram, Youtube shorts). Aquests formats tenien més risc per als professionals sanitaris per la qual cosa hi va haver una retirada i molts d’aquells blocs inicials van acabar tancant i aquella xarxa dinàmica va acabar esfilagarsada.
La participació de professionals sanitaris en xarxes socials també ha anat canviant al tendir aquestes pàgines a segmentar les seves audiències, augmentar la publicitat i generar molt de soroll de fons. La conversa va perdre llibertat en ser manipulada per algorismes que premien els temes, mems i productes que paguen per promocionar-se. Per això molts van decidir deixar de banda les grans xarxes i dedicar temps als seus grups a Whatsapp, Signal, Telegram… o migrar a noves xarxes més petites com Bluesky, Mastodon, Threads, Reddit…
Cada any que passa Internet es transforma més ràpid i el contingut es va generant en més proporció per bots o robots que progressivament ocupen més espai. Excepte excepcions ja gairebé no queden professionals sanitaris amb presència mediàtica i els que queden solen tenir potents interessos comercials donant-los suport. Arriba el moment dels LLM, models ampliats de llenguatge, que estan generant cada cop més contingut i converses aprofitant les preguntes i consultes de la ciutadania. El temps dels cercadors clàssics està acabant. En breu serà el nostre assistent personal qui ens respongui o busqui l’element digital que pugui satisfer la nostra necessitat d’informació, orientació, mentoria, suport psicològic, consol, entreteniment o amistat digital.
He editat un bloc durant 17 anys que inclou 3175 articles. He respost milers de comentaris i generats incomptables converses des del mateix i en xarxes socials. I ara veig que tot això es perd com a llàgrimes a la pluja davant la pressió de noves tecnologies basades en Intel·ligència Artificial. Tot i això, no em produeix tristesa sinó tot el contrari. Estic agraït per haver conegut molta gent bona i haver pogut fins i tot fer amics. Estic agraït per haver après molt i alhora haver aportat alguna idea. Estic agraït per haver pogut participar en converses i escriure un bon munt de pàgines, cosa que m’ha divertit en els bons moments i il·luminat en moments foscos.
Sento com vosaltres que tot va cada vegada més ràpid. Tot i això segueixo pensant que els professionals de la salut hem de tenir presència a la societat i això inclou les places digitals. Cal tenir presència a les revistes científiques i congressos, però també a les xarxes socials. És fonamental obrir-se a altres perfils professionals i atrevir-se a escoltar i compartir. No els puc dir amb quines eines ni de quines maneres concretes. Només compartir la intuïció que es pot fer i que si ho aconseguim guanyarem tots.
Referències
[1] http://saludextremadura.ses.es/periodicoses/noticia.php?id=475#gsc.tab=0
[2] https://doctorcasado.blogspot.com/2025/05/orbiturario-del-doctor-fernando-casado.html
[3] https://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/06/26/noticias/1340716387.html
[4] https://apxii.wordpress.com/
[5] https://doctorcasado.blogspot.com/2013/06/jornada-videos-y-salud-8-de-junio-en.html
[6] https://doctorcasado.blogspot.com/2009/09/gripe-ante-todo-mucha-calma.html