L’envelliment de la població i l’augment de les malalties cròniques han generat la necessitat de repensar el model d’atenció sociosanitària. El 2020 la població major de 65 anys a Catalunya representava un 18,94% del total, i es preveu que aquesta xifra continuï creixent en els pròxims anys. A més, un 65,7% de les persones d’aquesta franja d’edat pateixen almenys una malaltia crònica, fet que incrementa la demanda d’atenció especialitzada i personalitzada.
Davant d’aquest escenari, el sistema sociosanitari s’enfronta a nous reptes: garantir una atenció de qualitat, evitar la fragmentació entre serveis socials i sanitaris i fomentar una assistència centrada en la persona. En aquest context, el projecte d’Atenció Integrada Sociosanitària (AISS) del Prat de Llobregat emergeix com una solució innovadora que transforma la manera d’oferir serveis, integrant els recursos existents i proporcionant una resposta més eficient a les necessitats complexes de la població.
Un model de coordinació eficient i personalitzat
El gran repte de l’atenció sociosanitària ha estat la fragmentació entre els serveis socials i els sanitaris, cosa que ha generat duplicitats, manca de comunicació i dificultats en la presa de decisions. L’AISS trenca amb aquest model tradicional, creant un equip multidisciplinari format per infermeres, treballadores socials, psicòlogues i terapeutes ocupacionals que treballen conjuntament per proporcionar una atenció coordinada i personalitzada.
Aquest equip multidisciplinari treballa sota un model de governança compartida que permet accedir a recursos tant del sistema sanitari com del social. L’organització interna de l’equip és clau per garantir una atenció integral i fluida. Es duen a terme reunions periòdiques de coordinació en diferents nivells: estratègic, tàctic i operatiu. Aquestes trobades asseguren una valoració contínua de les necessitats de cada usuari i permeten ajustar les intervencions de manera flexible i adaptada.
Gràcies a aquest abordatge integrat, es garanteix que cada persona rebi una atenció adaptada a les seves necessitats específiques. A través de la Valoració Integral Social i Sanitaria (VISS) i el Pla d’Atenció Individualitzat (PAISS), es construeix un itinerari assistencial que inclou tant aspectes mèdics com socials, afavorint una resposta més àgil i eficaç.
Impacte en la qualitat de vida i la salut
L’atenció centrada en la persona és un dels punts clau del projecte. Aquest model permet que moltes persones amb necessitats complexes puguin continuar vivint en el seu entorn domiciliari, evitant ingressos innecessaris en hospitals o centres residencials. Això no només millora el seu benestar emocional i la seva autonomia, sinó que també contribueix a reduir l’estrès i la sobrecàrrega dels seus cuidadors.
Un dels avantatges d’aquest model és la capacitat de resposta immediata. L’equip AISS pot intervenir de manera ràpida davant situacions de crisi social o sanitària, evitant la descompensació de l’estat de salut de les persones ateses. A més, es prioritza una atenció preventiva, identificant factors de risc en l’entorn domiciliari i implementant mesures per millorar la seguretat i l’autonomia dels pacients.
Les dades preliminars del projecte ja evidencien una reducció de l’ús dels serveis d’urgències i hospitalitzacions, la qual cosa no només beneficia la qualitat assistencial sinó que també optimitza els recursos del sistema de salut. A més, els nivells de satisfacció tant dels usuaris com dels professionals implicats són molt elevats, reforçant la idea que aquest model és una via eficient i humana per atendre les persones amb necessitats complexes.
Una transformació en la manera de treballar
Un dels aspectes més innovadors d’aquest projecte és la seva metodologia de treball. L’AISS ha desenvolupat un sistema d’actuació basat en la coordinació estreta entre professionals i la implementació de tecnologies que faciliten la comunicació i el registre d’informació. Aquesta estratègia permet agilitzar els processos i millorar la presa de decisions.
El model de treball es fonamenta en tres nivells d’actuació:
- Grup Estratègic: Composat per responsables de salut i serveis socials, que estableixen les línies generals del projecte i la seva sostenibilitat.
- Grup Tàctic: Format per l’equip AISS i professionals de diferents àmbits, que defineixen els plans d’atenció personalitzats mitjançant reunions de coordinació.
- Grup Operatiu: Professionals que executen els plans establerts mitjançant visites domiciliàries i seguiment continuat.
A més, es fomenta la participació activa dels usuaris i les seves famílies, implicant-los en la definició del seu propi pla d’atenció. Això suposa un canvi significatiu respecte als models tradicionals, on sovint la presa de decisions quedava en mans dels professionals sense una implicació real de la persona atesa.
Cap al futur: reptes i oportunitats
L’èxit de l’AISS al Prat de Llobregat obre la porta a la seva implementació en altres territoris. Perquè aquest model es pugui expandir, és essencial consolidar eines digitals que permetin una millor traçabilitat de les dades i una integració real entre els sistemes informàtics de salut i serveis socials. La implementació de plataformes compartides serà fonamental per evitar duplicitats i garantir un accés ràpid i eficient a la informació.
A més, caldrà seguir treballant en la formació dels professionals per garantir una transició fluida cap a aquest model d’atenció integrada. La resistència al canvi és un factor a tenir en compte, però amb formació i espais de treball compartits, es pot facilitar l’adaptació.
L’AISS al Prat de Llobregat és un exemple clar de com la innovació en l’atenció sociosanitària pot tenir un impacte directe en la qualitat de vida de les persones. Amb una aposta decidida per la coordinació, la personalització de l’atenció i la integració de serveis, aquest model ha demostrat que és possible oferir una atenció més humana, eficient i adaptada a les necessitats reals de la població. Amb l’expansió i consolidació de l’AISS, s’està obrint el camí cap a una atenció sociosanitària del segle XXI més propera, eficient i sostenible.
Foto de Manuel Torres Garcia