Sempre hem vist els avenços tecnològics en medicina amb un ull d’admiració incondicional. I amb raó. La capacitat de mirar dins del cos humà sense necessitat d’un bisturí ha revolucionat el diagnòstic i el tractament. Però com en tot a la vida, la moneda sempre té un revers. I el que l’estudi de Smith-Bindman et al. ens recorda és la necessitat urgent d’abordar aquest progrés des de la prudència i l’evidència.
L’estudi, amb dades de 3,7 milions de nens, posa el focus on més fa mal: en els nostres fills i en l’exposició a radiació ionitzant per proves com els escàners o tomografies axials assistides per ordinador. Les seves troballes són tan sòlides per a fer-nos reflexionar: existeix una relació lineal i directa entre la dosi de radiació rebuda a la medul·la òssia i l’increment del risc de desenvolupar càncers hematològics. De fet, amb dosis acumulades relativament baixes (entre 30 i 50 mGy), aquest risc es duplica.
Aquí és on cal aturar-se i no caure en l’alarmisme. Sí, el risc relatiu es duplica. Però el risc absolut, el que realment marca la diferència per a un pacient individual, segueix sent molt baix. Molt menys de l’1% dels joves de l’estudi van rebre aquestes dosis, i fins i tot en aquests casos, el nombre addicional de càncers era de 25,6 per cada 10.000 persones. És un risc mesurable, sí, però petit. Això ha de ser tranquil·litzador per a qualsevol pare o mare quan hi ha la certesa que cal fer una prova d’aquestes.
La veritable reflexió, doncs, no és por al mètode, sinó sobre el seu ús. El problema no és la tecnologia en si, que salva milions de vides diàriament, sinó la seva aplicació indiscriminada. La variació persistent en les taxes d’utilització d’aquestes proves entre diferents centres i regions és la prova definitiva que, sovint, es fan per inèrcia o por de litigar, i no per evidència mèdica sòlida.
Aquest estudi és una crida d’atenció per a tota la comunitat mèdica. És un recordatori que cada prescripció d’una prova amb radiació ha de ser el resultat d’una avaluació curosa del balanç entre el benefici esperat i el petit, però real, risc addicional. És una defensa a fer més i millor recerca, a invertir en educació per als professionals que prescriuen i per als que executen, i a seguir apostant per tecnologies que redueixin al màxim la dosi sense perdre qualitat diagnòstica.
En definitiva, es tracta d’exercir un principi molt antic en medicina: primum non nocere (primer, no fer mal). La imatge mèdica és una eina formidable, però com qualsevol eina potent, ha d’estar en mans de qui sap utilitzar-la amb precisió i respecte. El nostre deure és assegurar-nos que això passi, per al benestar de tots.
Referències
- Smith-Bindman R, Alber SA, Kwan ML, Pequeno P, Bolch WE, Bowles EJA, Greenlee RT, Stout NK, Weinmann S, Moy LM, Stewart C, Francisco M, Kofler C, Duncan JR, Ducore J, Mahendra M, Pole JD, & Miglioretti DL. (2025). Medical Imaging and Pediatric and Adolescent Hematologic Cancer Risk. The New England journal of medicine, 10.1056/NEJMoa2502098. Advance online publication. https://doi.org/10.1056/NEJMoa2502098
- Rubin EJ. (2025). Risk and Benefit. The New England journal of medicine, 10.1056/NEJMe2513817. Advance online publication. https://doi.org/10.1056/NEJMe2513817
Foto de Accuray