En parlar de la intel·ligència artificial (IA) i com passa amb d’altres locucions de moda no és superflu reconèixer què és el que hi entenem. No és cosa de fomentar encara més les confusions. Per això em permeto començar aquestes consideracions recordant que des del punt de vista lèxic, del vocabulari, la intel·ligència es pot interpretar com la capacitat d’entendre els esdeveniments i els fenòmens; mentre que artificial és un mot que etimològicament procedeix del llatí ars – que vol dir obra o treball – i facere que significa fer.
De manera que la IA seria la capacitat de comprendre construïda o elaborada expressament. Una denominació que tal vegada, roman encara massa general, de manera que pot enquibir molts significats i, el que és més preocupant, seguir contribuint a originar malentesos, que són tan freqüents enguany.
Una aproximació una mica més concreta a la IA podria ser considerar-la una branca de la informàtica que és capaç de desenvolupar processos anàlegs – al menys aparentment – a la intel·ligència humana. Una tecnologia que no és precisament d’ara mateix, quan ja fa més de vuitanta anys dels treballs i les reflexions d’Alan Turing ( 1912-1954) i aviat farà setanta de la conferència sobre les màquines pensants celebrada a Darmouth l’estiu del 1956 sota aquesta denominació[1].
És clar que d’ençà d’aleshores l’evolució de la IA ha estat intensa tot i que de forma irregular amb moments de gran optimisme i d’altres més aviat desencisadors com explicava Jonathan Grudin en analitzar la IA com una interacció útil entre els humans i les màquines[2].
Com explica Genís Roca, president de la Fundació puntcat, “Hay unos niveles de tontería muy altos con la inteligencia artificial”, perquè el terme s’ha popularitzat des del desembre del 2022, amb la presentació del ChatGPT, malgrat la seva història i en aquests darrers mesos sovintegen missatges com que la IA acabarà amb la humanitat i s’anorrearan milions de llocs de treball. Els missatges apocalíptics que acompanyen la incertesa i la por que genera.
Si es contextualitza el fenomen, la IA va capturar la imaginació del món els anys 50. Durant els anys 80, els humans – alguns, és clar – ensenyaven a les màquines i les entrenaven. I als inicis de la dècada de 2010 les màquines ja s’entrenen soles. El que sovint denominen la transformació digital, que de tant anomenar-la no se sap ben bé què vol dir. De fet es pot parlar – segons Roca – de tres transformacions digitals successives. La primera, durant els anys 80, quan la informàtica es feia servir per resoldre problemes de back office, com ara la comptabilitat i els recursos humans. La segona onada va arribar amb l’inici del nou segle, quan la ciutadania es connectava a internet i esdevenia una transformació relacional. Finalment, la tercera –i actual– és la transformació digital a través de les dades.
D’aquí que si assumim que gairebé tot es pot digitalitzar, o sigui expressar-ho en format de zeros i uns, resulta que tota aquesta informació pot emmagatzemar-se i gestionar-se si disposem d’un software prou àgil, capaç de donar resultats immediats, ens trobem un pas més enllà del que va permetre funcionar els primers ordinadors. Allò que, el repetidament esmentat Genís Roca anomena software espavilat.
No voldria caure en la temptació d’explicar allò que no conec prou ni esdevenir un xarlatà més dels que han aparegut darrerament. Per això em limitaré a recomanar als interessats un article al respecte que va ser publicat a la revista de SESPAS ja fa un temps i que, al meu parer resum prou bé les principals aplicacions de la IA a la clínica i a la seva gestió, sense menystenir, però, els riscos de fer-la servir malament[3].
Que tampoc no són menyspreables com es pot comprovar amb la proposta d’un codi deontològic per tractar de garantir la seguretat, inclusivitat i viabilitat de la IA que acaba de publicar Andrew González, metge, doctor en dret i màster de salut pública amb els seus col·laboradors a JAMA[4], la prestigiosa revista de l’Associació Mèdica Americana que precisament li està dedicant molta atenció a les aplicacions mèdiques de la IA[5].
Si bé l’administració pública catalana va crear l’any 2006 la Fundació TIC Salut Social amb el propòsit de facilitar la transformació digital en els àmbits de la salut i el benestar social i desenvolupa alguns projectes a l’àrea de l’AI, com es pot consultar en la memòria de l’any 2023 [6], potser caldria intensificar les seves activitats de manera que fos factible una col·laboració harmònica amb les iniciatives privades que algunes companyies farmacèutiques desenvolupen addicionalment a la utilització de la IA per incrementar els seus resultats.
No voldria acabar aquestes recomanacions sense esmentar la iniciativa del grup de treball d’ètica de SESPAS que amb el patrocini i la col·laboració de la Fundació Grífols va dedicar la seva trobada anual del 2023 a aquestes qüestions[7], perquè la digitalització massiva ha permès incrementar substancialment la quantitat de dades relacionades amb la salut i la malaltia, tant de la ciutadania com de les societats humanes, inclòs el seu entorn geogràfic i els eventuals factors de protecció, promoció i risc per a la salut individual i col·lectiva. De manera que mitjançant la IA, és factible elaborar informació significativa sobre els determinants potencialment rellevants de les activitats sanitàries protectores, promotores i restauradores de la salut, tant personal com comunitària. Una informació que tant pot orientar com desorientar els responsables d’adoptar mesures de prevenció i de control de problemes de salut col·lectius com ara la darrera pandèmia. Desorientació que pot ser deguda a biaixos en la representativitat de les dades, perquè lamentablement les poblacions més desprotegides son les més desconegudes.
Referències
[1] El 1955, John McCarthy, professor associat de matemàtiques al Dartmouth College, va organitzar un grup per a aclarir i desenvolupar idees sobre les màquines pensants. Va triar el terme “Intel·ligència artificial” per la seva neutralitat, per no centrar-se en la teoria dels autòmats i evitar la cibernètica, centrada en la retroalimentació analògica.
[2] Grudin, J. AI and HCI: Two Fields Divided by a Common Focus. AI Magazine, 2009; 30: 48. https://doi.org/10.1609/aimag.v30i4.2271
[3] Sunarti S, Rahman FF, Naufal M, et al. Artificial Intelligence in health care:opportunities and risk for future. Gac Sanit. 2021;35:567-70.
[4] Gonzalez A, Crowell T, Lin SY. AI Code of Conduct-Safety, Inclusivity, and Sustainability. JAMA Intern Med. 2024 Oct 28. doi: 10.1001/jamainternmed.2024.4340.
[5] Perlis RH, Bibbins-Domingo K. Hello, World—Introducing JAMA+ AI. JAMA. 2024;332(17):1432–3. doi:10.1001/jama.2024.21559
[6] https://ticsalutsocial.cat/wp-content/uploads/2024/08/interactiu_MEMORIA_2023.pdf
[7] Segura A. Puyol A. (coordinadores) Inteligencia artificial, ética y salud pública. Barcelona: Fundació Grífols, 2023. Accesible en: https://www.fundaciogrifols.org/documents/4438882/6691362/Q69_ES.pdf/6d83f46a-7c93-a2d4-ffaf-578c404fca7a?t=1720080610629
Foto de Steve Johnson
