
Hèlsinki és ben coneguda, entre altres coses, per ser la capital del país més feliç del món. És, a més, una de les capitals mundials del disseny, famosa per les saunes al costat del mar Bàltic i, també, pel seu alt consum de cafè, ja que lidera el rànquing mundial amb unes 1.560 tasses per càpita a l’any (uns 12 kg de cafè). Però Hèlsinki, com és ben sabut, és també un referent en l’ètica de la investigació.
El 1964, la 18a Assemblea General de l’Associació Mèdica Mundial (AMM) es va reunir per aprovar unes “Recomanacions per guiar els metges en la recerca biomèdica en persones”, que de forma resumida es coneix com a Declaració d’Hèlsinki. Des de llavors ha estat el referent en la regulació ètica de la investigació en éssers humans i encara que a Hèlsinki li han seguit altres ciutats per celebrar altres assemblees de l’AMM on s’han revisat aquestes recomanacions, les expressions “ètica de la investigació” i “Declaració d’Hèlsinki” s’han convertit en conceptes inseparables a l’imaginari col·lectiu.
Ara, l’AMM ha tornat a Hèlsinki. L’octubre del 2024, aquesta ciutat ha tornat a ser al centre d’atenció d’investigadors biomèdics de tot el món en acollir la 75a Assemblea General de l’AMM, on s’ha revisat i aprovat una nova actualització d’aquestes recomanacions. D’aquesta manera, la posició d’Hèlsinki com a referència obligada en qualsevol projecte de recerca que impliqui éssers humans queda encara més consolidada en la manera de treballar dels que desenvolupen projectes de recerca.
Hèlsinki planteja ara un nou repte: aplicar les recomanacions d’aquesta Declaració, personalitzant d’acord amb el tipus i l’abast del projecte de recerca. Fer un “copia i enganxa” en el protocol de l’estudi pensant que només cal esmentar Hèlsinki per assegurar que es compleix amb principis ètics pot quedar molt aviat enrere. Amb Hèlsinki 2024, adaptar la redacció a les característiques específiques del projecte és una pràctica ètica necessària.
L’ètica de la investigació el 2024
L’apartat sobre ètica de les convocatòries de projectes de recerca, com les de l’Institut de Salut Carles III o el programa HORIZON de la Unió Europea, representa el compromís de l’investigador/a amb els drets, la seguretat i el benestar dels participants al estudi, incloses les comunitats on resideixen i on es relacionen aquests/es participants.
Ara, a més, amb la nova Declaració d’Hèlsinki 2024, aquest apartat pren una rellevància renovada, especialment pel compromís de l’investigador/a en àrees clau com la digitalització i la intel·ligència artificial (IA), l’impacte mediambiental, els drets dels pacients i les seues comunitats i la integritat dels investigadors/es.
Canvis tecnològics
La revolució tecnològica ha motivat una actualització necessària a les directrius de l’ètica de la recerca, especialment pel que fa al consentiment informat (CI). Ara s’hi inclouen modalitats digitals per a aquesta comunicació i autorització, fent èmfasi a garantir que els participants comprenguin plenament la informació proporcionada i que puguin decidir voluntàriament sobre la seva participació en qualsevol moment de l’estudi. L’ús de plataformes digitals, per exemple, permet dur a terme el CI amb participants de localitzacions geogràfiques molt diferents, signar de forma segura i en el seu idioma nadiu, millorant accessibilitat, comprensió i amb un cost reduït.
A Hèlsinki es va abordar, per primera vegada, el desafiament que els avenços a IA estan plantejant, i que afecten la protecció de la privadesa, la confidencialitat de les dades de les persones i la fiabilitat dels resultats.
Eines com els Transformadors Generatius Pre-entrenats (el més conegut GPT d’OpenAI) i altres models avançats de Llenguatge Llarg (LLM) o d’IA, ja s’utilitzen per generar hipòtesis, fer cerques bibliogràfiques, informar resultats de proves mèdiques, o analitzar grans volums de dades. Tot i això, el seu ús planteja reptes ètics, com les ‘al·lucinacions’ o biaixos en els resultats. Per la mateixa raó, l’intercanvi de dades de pacients, encara que anonimitzats, genera alguns reptes nous per la capacitat d’aquests sistemes per reconstruir informació personal dels participants dels estudis.
Medi ambient
La investigació ja no només ha de ser èticament responsable amb les persones, sinó també n’ha de minimitzar l’impacte mediambiental. La nova Declaració d’Hèlsinki subratlla la necessitat que aquest impacte ambiental sigui mínim a qualsevol projecte de recerca. Tot i que en convocatòries europees ja era comú abordar aquest punt mitjançant els principis Do No Significant Harm (DNSH), ara se subratlla la necessitat de ser més específics per minimitzar l’impacte ambiental. Tot i això, moltes propostes nacionals segueixen tractant-lo com un mer formalisme. Ara, la sostenibilitat ambiental es converteix en un pilar ètic ineludible i Hèlsinki 2024 ens convida a ser innovadors amb propostes sobre com ser més sostenibles en la recol·lecció de dades, l’adquisició d’equips o l’ús de recursos biodegradables.
Drets dels pacients
La nova Hèlsinki reforça la importància de salvaguardar els drets dels pacients, destacant que els participants no són “subjectes passius” sinó actors clau en el procés de recerca, atorgant-los un rol actiu i elevant com a subjectes de recerca a les seves comunitats de referència. Els conceptes de co-creació i de participació comunitària s’han vist catapultats i de mica en mica veurem més exemples de pacients que participen en el disseny dels estudis, en la interpretació dels resultats o en com transferir a la pràctica aquests resultats. La declaració Hèlsinki 2024 promou la co-creació, fent que pacients i comunitats participin activament a definir prioritats i beneficis de la investigació. Ressalta la garantia de preservar la seva dignitat i respecte, considerant també els valors i les necessitats de les comunitats involucrades.
La protecció dels grups vulnerables (baixa alfabetització en salut, recursos i capacitat per manifestar-se) es converteix en una prioritat, assegurant-ne la seguretat i el benestar durant tot l’estudi. A més, es fomenta una distribució equitativa dels beneficis, els riscos i les càrregues de la recerca, promovent la justícia global i evitant qualsevol forma d’explotació.
Integritat de l’investigador
L’ètica en investigació no és només un requisit, és una oportunitat per demostrar responsabilitat en la gestió del projecte que es busca tirar endavant. La nova declaració posa especial èmfasi en la integritat de l’investigador. S’exigeix un rigor científic elevat, evitant males pràctiques a totes les etapes del procés de recerca. La facilitat amb què la IA pot fabricar dades subratlla la necessitat de reforçar la transparència i la validació rigorosa dels resultats. També es reforça el paper dels Comitès d’Ètica en Investigació (CEI), subratllant la importància que disposin de recursos adequats i mantinguin una capacitació adequada per avaluar els protocols de manera efectiva i el seu rol no només com a supervisors, sinó també com a guies pedagògiques. per als nous investigadors/es.
Un nou estàndard ètic
Amb aquestes reformes, la Declaració d’Hèlsinki 2024 modernitza les guies ètiques per adaptar-se als reptes del segle XXI. Reforça el compromís global amb una investigació responsable i respectuosa amb els drets humans, la sostenibilitat ambiental i la justícia social.
Hèlsinki 2024 no és només un conjunt de recomanacions; també és una guia per transformar la ciència en una eina al servei de la societat. Incorporar aquestes recomanacions no només millora la qualitat de la recerca, sinó que també es fomenta una confiança sòlida de la societat en els seus investigadors/es. Així que la propera vegada que hagis de redactar l’apartat ètic de la teva proposta, digues-li adeu al “còpia i enganxa” i abraça aquests principis amb descripcions ad hoc al projecte que vols dur a terme.
Foto de Alexandr Bormotin