Una de les dificultats que afrontem és que quan pensem en reduir els Incidents Relacionats amb la Seguretat del Pacient (IRSP), o simplement millorar en seguretat del pacient, generalment ho assimilem a una falta de coneixement o bé a una falta de disciplina. Com conseqüència ens plantegem intervencions relacionades amb la formació i en l’elaboració de procediments o mecanismes que assegurin l’adherència als mateixos, però els errors es produeixen per diferents mecanismes.
Classificació dels errors
De les diferents formes de classificar l’error, n’hi ha una que ens permet aprofundir en aquest aspecte, que és en funció del coneixement tècnic del professional que la desenvolupa:
– Situació nova. El professional no està segur del que està fent. En aquests casos el professional està concentrat en la seva activitat, i es produeixen pocs errors.
– Situació rutinària pel professional. El professional sap el que està fent, de fet actua de forma “automàtica” el que fa reduir la concentració. Genera errors por descuit o distracció.
– El professional pensa que sap el que està fent, però no aplica el procediment correcte o aplica un procediment incorrecte. Genera el que Reason anomena “actes perillosos” que són equivocacions o infraccions. Aquest és el mecanisme més habitual que trobem al darrera dels IRSP i engloba diferents situacions:
- Accions habituals. Es busca escatimar feina especialment en procediments grollers, sense valor i en entorns indiferents als resultats (el que fomenta infraccions rutinàries). El exemple clàssic és el dels senders en línia recta que marquen les persones quan el circuit proposat per dissenyadors de jardins no és el millor des del punt de vista pràctic.
- Procediments que es redacten per controlar el comportament dels operaris en situacions perilloses. En aquests casos els procediments es van corregint i afegint conceptes sense fer una revisió global del mateix, de forma que acaba essent confús i desordenat i inintel·ligible.
- Infraccions deliberades. Procediments tediosos i avorrits, poc consistents i amb poc fonament que fa que els professionals avaluïn individualment els risc/benefici de complir-lo. Es produeixen infraccions contínuament i sense conseqüències. Aquest fet treu consistència al propi procediment.
El que és important és ser conscient que per cada tipus de problema hem de dissenyar un tipus d’estratègia adient. Probablement en molts casos cal abordar estratègies complementàries i que abordin diferents punts d’actuació.
En línies generals podem englobar aquestes iniciatives en formació, estandardització, ajudes tecnològiques, conscienciació i millora de la cultura de la seguretat del pacient.
Formació
En aquest punt cal destacar que no només hem de treballar la falta de coneixement teòric, doncs aquesta és una mínima part de les causes dels incidents sinó tots els altres aspectes vinculats a la formació com són la falta d’experiència, la falta de consciència de risc i també l’actitud errònia.
Per abordar aquests altres punts menys convencionals l’eina que ha demostrat millors resultats és la simulació que permet treballar, en funció del disseny, aspectes com aplicacions dels coneixements en situacions de distracció i/o estrès, desenvolupament de habilitats tècniques, actituds davant dels riscos així com comportaments com treball en equip, lideratge, presa de decisions, etc.
Estandardització de practiques. Procediments
Curiosament els procediments són una font important d’IRSP, de fet constitueixen la causa d’aproximadament el 50% dels errors per la informació errònia que poden contenir, per la falta d’actualització de la informació que contenen, perquè les actualitzacions parcials dels procediments poden acabar generant documents inintel·ligibles, o pel més comú de tots no són coneguts o fàcilment accessibles.
És habitual que els treballadors redactin els seus propis procediments, les seves pròpies descripcions de com realitzar les tasques.
Per aquest motiu, és important destinar els recursos necessaris a generar una correcta actualització dels procediments i facilitar la seva consulta durant la pràctica habitual.
Ajudes tecnològiques i “Poka-yoke”
Es tracta d’aplicar els coneixements de l’aplicació de factors humans en l’entorn laboral, evitant confiar en la memòria.
Mesures com automatització, algorismes de decisió, limitar opcions a les imprescindibles i recordatoris visuals són eines que amb la digitalització dels processos es poden incorporar de manera senzilla, reduint els riscos i alhora facilitant la tasca als professionals.
Conscienciació
Existeixen les denominades ‘Organitzacions d’alta fiabilitat’, que es defineixen com organitzacions que treballen en unes condicions reconegudes de perillositat i que presenten menys incidents dels esperables, com és el cas dels portaavions nuclears de la marina de los EEUU, les plantes d’energia nuclear o els centres de control del trànsit aeri.
El punt fort d’aquestes organitzacions són que han assumit que els errors són inevitables i comparteixen una preocupació col·lectiva per aquesta situació. S’entrenen a reconèixer ràpidament i mitigar els efectes dels errors i assajant constantment possibles escenaris.
Millora de la cultura de la seguretat del pacient
“No hi ha res que preocupi més que sentir de la boca de directius de sistemes d’alta perillositat
James Reason[1]
que estan tranquils perquè en la seva organització hi ha una excel·lent cultura de seguretat”
La cultura de seguretat engloba totes les diferents estratègies que hem comentat anteriorment, però a nivell organitzatiu les podríem emmarcar en 4 grans línies d’actuació relacionades entre elles:
- Promoció de cultura no punitiva i enfocament sistèmic de l’error. La base de qualsevol iniciativa de seguretat del pacient és entendre que els errors són inevitables i que la millor manera de reduir els IRSP és avaluar i reduir els factors que hi ha contribuït. Potenciar la consciència del risc entre els professionals i entendre que hem de treballar per reduir aquest risc de forma activa.
- Promoció de la notificació d’incidències relacionades. Els sistemes de notificació s’han d’entendre com un mètode de detecció de millores a implementar. Hauríem de fugir d’utilitzar els sistemes de notificació com a eina de registre, acceptar la notificació de riscos, doncs comparteixen els factors contribuents i són tan útils per millorar com els propis esdeveniments adversos. L’important d’un sistema de notificació no és la quantificació, que sempre serà una foto parcial de la situació, sinó les mesures de millora que hem implementat com a conseqüència de les notificacions.
- Anàlisi i correcció dels factors contribuents. Gestió del risc adequat (tant reactiu com proactiu). Utilitzar la detecció dels factors contribuents per implementar millores, i si és possible fer-ho abans de fer modificacions de circuits amb eines com l’AMFE.
- Assegurar el tracte just als professionals implicats. Programes de segones víctimes. La forma en que reaccionen l’organització, els directius i els companys és un dels factors que més condiciona el impacte emocional en el professional amb l’aparició de la síndrome de segona víctima, amb les conseqüències negatives que suposa tant pel professional com per l’organització. Pel contrari una cultura justa pels treballadors que cometen errors és una de les accions més eficaces per a la reducció dels incidents relacionats amb la seguretat del pacient.
A nivell directiu de les organitzacions és indispensable comprendre les limitacions dels controls dels processos mentre que una millor capacitat d’avaluació del risc i una major saviesa davant l’error són més efectius per a una actuació més segura.
No existeix un paquet únic, òptim i universal. Els millors resultats es produeixen aplicant mesures a diferents nivells, tant en les activitats com a les necessitats dels equips de treball i dels individus, aconseguint aplicar una panòplia de mesures que es complementin i abastin el més gran ventall d’actuacions.
Referències
[1] Reason, James (2011), La contribución humana, Ed Modus laborandi.
Foto de Yns Plt
