Amb la Intel·ligència Artificial trucant a les nostres portes (o potser ja asseguda al nostre saló), vull obrir aquest debat.
L’arribada de la història clínica electrònica i la transició del paper a l’ordinador a entorns digitals estructurats han suposat grans avenços. Hem guanyat en emmagatzematge ordenat, en capacitat per analitzar informació clínica i de gestió i en certa uniformitat documental. A més, en molts casos s’ha reduït el temps de creació de documents i s’ha evitat la pèrdua d’informació.[1]
Per a una generació de professionals, aquesta transformació ha significat el pas de sistemes artesanals a tecnologies en constant evolució i reemplaçament. Tot i això, també ha comportat un efecte col·lateral: l’augment del temps dedicat a la interacció amb els sistemes d’informació en detriment del temps dedicat al pacient[2]. En aquest blog ja hem abordat en diverses ocasions com aquests canvis han impactat tant els professionals com els pacients.
Poc podia imaginar, per exemple, Larry Tesler, el creador de les funcions “Copiar, Tallar i Enganxar” (Ctrl+C, Ctrl+X i Ctrl+V), que la seva contribució a l’eficiència informàtica també tindria conseqüències imprevistes a l’àmbit sanitari. Alguns estudis han assenyalat que l’ús indiscriminat de “tallar i enganxar” ha contribuït al 35.7% dels errors mèdics i que restringir aquesta pràctica millora la qualitat dels informes o reduint els reingressos hospitalaris als 14 dies.[3]
Si aprofundim encara més, trobem evidències que la pròpia escriptura té efectes neurològics diferents depenent del medi utilitzat [4] [5]. L’escriptura a mà, per exemple, ha demostrat tenir un impacte més positiu a la memòria en comparació amb l’escriptura en teclat, segons una metaanàlisi.[6]
Ara, amb els potents motors de cerca i també amb la IA, podem analitzar, resumir i extreure dades específiques de textos o vídeos de manera automatitzada, identificant directament la informació rellevant. Això no obstant, la lectura activa de textos, especialment quan estan ben estructurats, afavoreix una major comprensió, retenció i aprenentatge en comparació amb la simple extracció de dades.
Podríem entrar també a analitzar les funcions d’emplenament de text automàtic marcant caselles, que estandarditza el text dels informes, però que obvia els matisos i anul·la la integració i la reflexió sobre l’experiència de l’entrevista clínica o l’exploració física. Es podria debatre també sobre les implicacions ètiques i legals de subscriure un informe en què de forma automàtica s’insereixen dades el contingut de les quals no ha estat generat pel propi professional, però això ho deixarem per a un altre moment.
Eric Topol, a Deep Medicine, afirmava: “Un metge que pugui ser reemplaçat per la intel·ligència artificial ho hauria de ser.” Amb aquesta declaració, emfatitzava la importància de qualitats humanes com ara la connexió, l’empatia i el judici clínic complex.
Comparteixo aquesta visió, per això expresso la meva preocupació per com les eines digitals poden influir en la nostra comprensió real dels problemes dels pacients, aquells la solució dels quals realment aporten valor. No hauria d’estranyar-nos que, en un camp com el metge, on les bases biològiques, moleculars, genètiques i epigenètiques, juntament amb l’efecte de l’entorn (model biopsicosocial), sustenten el desenvolupament i progrés científic—i on la introducció de nous tractaments exigeix assaigs clínics rigorosos—haguem integrat en el nostre sistema una tecnologia que impacta directament sobre el nostre comportament i processos neurocognitius sense un anàlisi més seriós.
Potser, la manera com obtenim, emmagatzemem i interpretem la informació ens allunya de l’essència de la pràctica mèdica. Potser l’ordinador[7] (aparell) no és l’únic obstacle entre nosaltres i els nostres pacients; potser són els nostres propis mètodes de registre i processament d’informació també contribueixin a aquesta desconnexió.
Ens hem de preguntar quin lloc han d’ocupar les noves i antigues tecnologies a la medicina[8](8) i com impacten en els nostres processos cognitius des d’una perspectiva social i neurobiològica. No n’hi ha prou amb adoptar les eines que semblen més eficients o que tenenel hype del moment; ens hem d’assegurar que realment millorin la nostra pràctica i reforcin la nostra capacitat d’oferir una atenció mèdica humanitzada i de valor.
Nota de l’autor: aquest text ha estat revisat i ordenat amb ajuda de ChatGPT.
Referències
[1] Chaudhry B, Wang J, Wu S, Maglione M, Mojica W, Roth E, et al. From the SelectedWorks of Shinyi Wu Systematic Review: Impact of Health Information Technology on Quality, Efficiency, and Costs of Medical Care [Internet]. 2006. Available from: http://works.bepress.com/shinyi_wu/6
[2] Sinsky C, Colligan L, Li L, Prgomet M, Reynolds S, Goeders L, et al. Allocation of physician time in ambulatory practice: A time and motion study in 4 specialties. Ann Intern Med. 2016 Dec 6;165(11):753–60.
[3] Cheng CG, Wu DC, Lu JC, Yu CP, Lin HL, Wang MC, et al. Restricted use of copy and paste in electronic health records potentially improves healthcare quality. Medicine (United States). 2022 Jan 28;101(4):E28644.
[4] Van der Weel FR, Van der Meer ALH. Handwriting but not typewriting leads to widespread brain connectivity: a high-density EEG study with implications for the classroom. Front Psychol. 2023;14.
[5] Troia GA, Brehmer JS, Glause K, Reichmuth HL, Lawrence F. Direct and indirect effects of literacy skills and writing fluency on writing quality across three genres. Educ Sci (Basel). 2020 Nov 1;10(11):1–21.
[6] Lau T. The effect of typewriting vs. handwriting lecture notes on learning: a systematic review and meta-analysis. [Internet]. University of Louisville; 2022. Available from: https://ir.library.louisville.edu/etd/3982.
[7] Agusti A, Pallisa E, Escudero D, Escobar M. JANUS proposals for the improvement of person’s experience in outpatient clinics. Vol. 159, Medicina Clinica. Ediciones Doyma, S.L.; 2022. p. 549–53.
[8] Rubio O, Vila M, Escobar M, Agusti A. How could artificial intelligence improve patient experience in the ambulatory setting? Reflections from the JANUS group. Medicina Clinica. Ediciones Doyma, S.L.; 2024.
Foto de Joshua Earle
