En un sistema sanitari on la complexitat creix, els recursos es tensionen i els professionals acumulen cansament estructural, tornar a parlar de “sanitat basada en valor” pot semblar un luxe teòric. Però i si no ho fos? I si fos, precisament, la clau per sostenir el sistema a mig termini sense renunciar a la qualitat, l’equitat ni la humanitat?
No parlem d’una moda conceptual ni d’un mantra de consultoria. Parlem d’una transformació real i profunda que convida a reorganitzar el sistema no només segons allò que costa, sinó sobretot segons allò que val: allò que de debò millora la vida de les persones. I per caminar en aquesta direcció, necessitem referències concretes que mostrin que un altre model és possible. Escòcia n’és una.
Allí, l’enfocament basat en valor ha estat més que un experiment: ha orientat de manera transversal la política sanitària pública. Sense grans focs artificials, però amb una constància estratègica i una coherència operativa difícil de trobar en altres contextos. Escòcia no és una utopia, però ofereix senyals que val la pena llegir amb atenció.
Què significa realment “sanitat basada en valor”?
El concepte de “valor” aplicat a la sanitat és tan potent com esmunyedís. Sovint s’associa únicament a eficiència, quan en realitat el seu nucli està a la pregunta: quins resultats rellevants estem aconseguint per a les persones, en relació amb els recursos que invertim?
La sanitat basada en valor, en la formulació més genuïna, es recolza en quatre pilars:
- Resultats que importen al pacient (no només els clínics, també els funcionals, emocionals i socials).
- Cost-efectivitat real (més enllà del cost unitari).
- Mesurament continu i significatiu, que informi les decisions.
- Repartiment just dels recursos, prioritzant allò que genera més benefici per a la comunitat.
És, en definitiva, una proposta ètica, clínica i organitzativa que exigeix més cap… però també més ànima.
Escòcia: un model silenciós, però ferm
Des del 2008, Escòcia ha anat construint progressivament una orientació al valor en el sistema sanitari, amb iniciatives pioneres com el Scottish Patient Safety Programme i l’ús sistemàtic de PROM i PREM, que han culminat en la publicació de l’Estratègia de Valor el 2023. No ha estat una mesura aïllada, sinó una política de salut pública amb visió sistèmica. Algunes claus expliquen la seva trajectòria:
1.Mesurar el que compta
L’ús sistemàtic de resultats reportats pels mateixos pacients (PROM) i de la seva experiència assistencial (PREM) ha estat central. La idea no és mesurar per mesurar, sinó entendre com viuen les persones, el procés de salut, i actuar en conseqüència.
2. Triar amb evidència, no per costum
El sistema escocès ha identificat procediments de valor escàs i ha promogut guies clíniques que orienten cap a l’eliminació de pràctiques inefectives. No per imposició sinó mitjançant diàleg amb els professionals i anàlisi d’impacte.
3. Transparència com a palanca de millora
Les dades no es tanquen a despatxos. Són públiques, comparables i accessibles. Aquesta transparència permet detectar variabilitat no justificada, aprendre dels millors i promoure una cultura de rendició de comptes saludable.
4. Professionals com a protagonistes
Res d’això no hauria estat viable sense el lideratge clínic. A Escòcia, la transformació no es va decretar des de dalt: es va construir conjuntament des de baix, amb professionals que van trobar sentit en el canvi i es van implicar en el disseny i l’avaluació.
5. Continuïtat institucional
Aquest procés no ha depès del color polític del moment. Hi ha hagut consens transversal que la sanitat basada en el valor és una política estructural, no una ocurrència de legislatura. Aquesta continuïtat ha generat confiança i ha permès avenços sostinguts.
I què podem aprendre des d’altres sistemes?
Cada entorn té les seves singularitats, però el model escocès ofereix lliçons valuoses per a qualsevol sistema sanitari que aspiri a evolucionar cap a un enfocament més assenyat, humà i sostenible:
- El valor no es proclama: es mesura, es practica i es revisa. Si no hi ha mètriques que incloguin la veu del pacient, el discurs es buida.
- La cultura professional és el terreny fèrtil. Els canvis duradors neixen quan els equips clínics els senten com a propis, no quan s’imposen des de la jerarquia.
- La transparència és terapèutica. Comparar dades, compartir aprenentatges i parlar de resultats no és càstig, és una manera de cuidar-nos com a sistema.
- L’estratègia requereix una narrativa. No n’hi ha prou amb estructurar indicadors. Cal construir un relat comprensible, mobilitzador i ètic que justifiqui per què i per a què es canvia.
Catalunya té referents valuosos que poden servir de palanca per avançar. La Guia per a la implementació de projectes d’atenció sanitària basada en el valor, elaborada per AQuAS, ofereix un enfocament pràctic per a desimplementar pràctiques de baix valor, fomentar la presa de decisions compartides i millorar els serveis assistencials. Des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, mateixa, el grup de treball d’Atenció Sanitària Basada en Valor ha traçat un decàleg de recomanacions per orientar el sistema, subratllant la necessitat de reactivar la Central de Resultats, impulsar la coordinació mitjançant incentius i reforçar l’autonomia de gestió.
També al País Basc hi trobem una referència destacada: l’Estratègia de Valor d’Osakidetza, llançada el 2023 com el primer pla autonòmic a Espanya específicament dedicat a aquest àmbit. Aquesta estratègia planteja un canvi profund, passant d’un model centrat en l’activitat a un enfocat en l’impacte real en la salut de les persones, amb accions com la sensibilització de professionals i pacients, la incorporació de PROM i PREM, i l’exploració de models de finançament basats en valor.
A nivell nacional, destaquen tres iniciatives que impulsen la transformació cap a una atenció sanitària basada en valor. L’Atles de Variacions a la Pràctica Mèdica (Atlas VPM), desenvolupat per l’Institut Aragonès de Ciències de la Salut, cartografia des del 2002 la variabilitat injustificada en l’atenció sanitària a Espanya, proporcionant una eina essencial per identificar àrees de millora a la pràctica clínica. El programa Hospitals TOP 20 d’IQVIA, amb més de 20 anys de trajectòria, ofereix un benchmarking objectiu basat en indicadors que avaluen qualitat, eficiència i adequació a més de 250 hospitals públics i privats. Per la seva banda, Think&Act for Value, coordinat per EIT Health Spain, és una plataforma col·laborativa publico privada que promou la implementació de l’atenció sanitària basada en valor al Sistema Nacional de Salut, facilitant el debat, la difusió de casos d’èxit i el suport a projectes innovadors.
Aquestes iniciatives, tot i que diverses, mostren que el canvi ja està en marxa, tot i que encara queda camí per recórrer.
El valor no s’imposa: es cultiva
Una idea clau que ressona en totes les anàlisis és que el valor no es pot imposar per decret. Se sembra, es cultiva i es cuida. No brolla automàticament d’una guia clínica ni d’un full d’Excel. Requereix temps, confiança, diàleg i una ètica compartida.
TTambé implica redefinir l’èxit. En un sistema basat en valor, no es tracta només de fer-ne més amb menys, sinó de fer millor amb el que tenim. Això exigeix prendre decisions difícils, sí. Però també implica alliberar temps i recursos per allò que transforma de debò la vida de les persones: acompanyar-les, respectar les seves preferències, evitar intervencions innecessàries, coordinar millor l’atenció.
Estam preparats?
No es tracta de copiar, sinó inspirar-nos amb humilitat. Aplicar aquest enfocament requereix maduresa institucional, sistemes d’informació interoperables, espais de deliberació clínica, temps protegit i una profunda convicció que el canvi no és només possible, sinó necessari.
Impulsar la sanitat basada en valor no és una opció més al menú de reformes: és potser l’única via per sostenir un sistema públic que vulgui continuar sent digne, accessible i eficaç. No per dintre de vint anys. Per demà mateix.
L’exemple d’Escòcia ha demostrat que es pot. I quan un model ho ha aconseguit –amb les seves imperfeccions, però amb coherència–, el més honest que podem fer no és aplaudir des de lluny, sinó preguntar-nos, amb tota serietat i compromís: I nosaltres, què esperem?