En les darreres dècades, els sistemes de salut han explorat diferents estratègies per millorar la qualitat assistencial. Una de les grans preguntes ha estat com incentivar els professionals sanitaris per garantir una atenció més homogènia, eficient i orientada als resultats en salut. Dues estratègies han dominat aquest debat: proporcionar informació en temps real sobre indicadors de qualitat assistencial o oferir incentius econòmics per assolir determinats objectius.
Un estudi recent, publicat a The Lancet Regional Health – Europe, ha analitzat com aquestes dues estratègies han impactat en la qualitat assistencial a partir d’una anàlisi de sèrie temporal interrompuda en 272 centres d’atenció primària de Catalunya, cobrint més de 5,6 milions de pacients. Els investigadors han estudiat 63 indicadors de qualitat agrupats en diferents àrees com el control clínic, el seguiment de pacients, la prevenció quaternària, el diagnòstic o la vacunació. La metodologia utilitzada ha permès identificar canvis immediats després de la implementació de cada estratègia, avaluar la seva efectivitat en el temps i analitzar si contribuïen a reduir les diferències entre centres.
L’estudi revela que tant la informació com els incentius econòmics han tingut un impacte positiu, però amb algunes diferències substancials. La provisió d’informació en temps real als professionals sanitaris ha mostrat un efecte significatiu en el 75% dels indicadors analitzats, amb millores que han arribat fins a 19,67 punts percentuals de canvi immediat i un increment sostingut d’1,09 punts percentuals anuals en alguns casos. A més, s’ha observat una reducció en la variabilitat entre els diferents centres, fent que la qualitat assistencial sigui més homogènia.
Els incentius econòmics també han demostrat ser efectius, tot i que en un percentatge inferior de casos. El 64% dels indicadors incentivats han millorat, amb un impacte immediat de fins a 8,87 punts percentuals i un increment anual en la qualitat assistencial d’entre 6,66 i 1,25 punts percentuals. Això suggereix que els incentius econòmics poden millorar determinades pràctiques assistencials, però que el seu efecte no sempre supera el de la informació proporcionada als professionals.
Un dels aspectes més rellevants de l’estudi és que els indicadors derivats de mesures ja incentivades han mostrat millores més discretes, només en el 31% dels casos. Això indica que crear nous indicadors a partir d’altres ja existents no sempre genera un valor afegit significatiu i pot donar lloc a un efecte de saturació, on els professionals no responen igual d’efectivament a noves mesures sobre aspectes ja prèviament incentivats.
Aquestes troballes tenen implicacions importants per als sistemes sanitaris. En primer lloc, posar a disposició dels professionals sistemes digitals de monitoratge en temps real pot ser una eina poderosa per millorar la qualitat assistencial sense necessitat de grans incentius econòmics. Això suggereix que la informació per si sola pot actuar com un mecanisme d’autoavaluació i autoregulació, fent que els professionals siguin més conscients del seu rendiment i ajustin la seva pràctica en conseqüència. En segon lloc, els incentius econòmics haurien de ser aplicats de manera més estratègica, dirigint-los a àrees on realment poden tenir un impacte addicional i no simplement com una eina generalitzada de millora.
A Catalunya, aquests resultats podrien servir per redefinir com es gestionen les polítiques de qualitat assistencial a l’atenció primària. Una combinació intel·ligent d’informació en temps real i incentius ben dissenyats podria proporcionar un equilibri entre efectivitat, eficiència i sostenibilitat, garantint que les millores en la qualitat assistencial puguin perdurar en el temps.
Els resultats de l’estudi obren el debat sobre quina és la millor manera de gestionar els recursos sanitaris per optimitzar la qualitat assistencial. L’aplicació de la intel·ligència artificial i l’anàlisi de dades massives (Big Data) en l’àmbit de la salut està obrint noves oportunitats per monitorar i predir resultats clínics amb més precisió, ajudant a personalitzar la presa de decisions i a millorar l’eficiència dels serveis sanitaris. Aquesta estudi realitzat a Catalunya confirma que la informació a temps real pot ser tan eficaç com els incentius econòmics en determinats contextos, la qual cosa suggereix que l’explotació intel·ligent de les dades pot esdevenir una eina clau per optimitzar la qualitat assistencial.
Referències
- Esteban-Fabró R, Coma E, Hermosilla E, Méndez-Boo L, Guiriguet C, Facchini G, Nicodemo C, Vidal-Alaball J. Information provision and financial incentives in Catalonia’s public primary care (2010–2019): an interrupted time series analysis. The Lancet Regional Health – Europe, 2024;47: 101102.
- Roland M, Guthrie B. Quality and Outcomes Framework: what have we learnt? BMJ. 2016;354.
- Coma E, Mora N, Méndez L, et al. Primary care in the time of COVID-19: monitoring the effect of the pandemic and the lockdown measures on 34 quality of care indicators in Catalonia. BMC Fam Pract. 2020;21.
Nota de l’autor: aquest text ha estat revisat i ordenat amb ajuda de ChatGPT.