El context és àmpliament conegut. Envelliment, augment de la multimorbilitat, demanda creixent de serveis sanitaris, tensions pressupostàries, reptes d’atracció i retenció de professionals, la sempiterna “crisi de l’atenció primària”. La resposta a aquestes pressions entrellaçades també ens resulta familiar: “Cal innovar”; “Cal adaptar el sistema al segle XXI”; “Cal modernitzar el sistema” etc etc etc.
D’acord, innovem. Però i si innovar fos aprofitar al màxim les oportunitats i eines que tenim a la nostra disposició per reforçar allò que sabem inequívocament que funciona? I si hi ha un ingredient indispensable per maximitzar l’impacte de qualsevol innovació en atenció primària? I si innovar fos llançar l’àncora enmig d’aquestes aigües revoltes, encara que sigui uns segons, i fer servir la brúixola més potent que tenim a la nostra disposició, per reorientar-nos i saber si innovem en la direcció adequada?
Costa identificar una intervenció que tingui un impacte més gran en múltiples àrees d’acompliment dels sistemes sanitaris que la longitudinalitat en atenció primària. L’evidència científica que la recolza és sòlida, abundant i creixent. La longitudinalitat millora els resultats en salut, qualitat, eficiència i equitat. Una longitudinalitat més gran en atenció primària s’associa amb menors visites a urgències, menors taxes d’hospitalització, menors errors de medicació, millor abordatge de les malalties cròniques i menor mortalitat. La longitudinalitat augmenta la productivitat i disminueix la càrrega assistencial de l’atenció primària en augmentar l’interval temporal entre les visites dels pacients. A diferència de moltes altres mesures que promouen l’eficiència, la longitudinalitat té un impacte positiu en la satisfacció tant dels professionals de l’atenció primària com dels pacients. A més, és dosi depenent. Com més duradora és la relació entre els professionals i els seus pacients, més grans són els beneficis.
La longitudinalitat en atenció primària té un impacte més gran en determinats grups de la població. En particular a la gent gran, les que pateixen malalties cròniques, problemes de salut mental, i baix nivell socioeconòmic i altres factors de complexitat social. Per tant, la longitudinalitat té un paper fonamental com a promotora d’equitat. Això la posiciona com una mesura idònia per fer front als desafiaments descrits a l’inici del post. A més, en un context de creixent digitalització i automatització, la longitudinalitat és una salvaguarda per garantir que el component relacional i humà continuï sent central en la provisió de serveis. L’atenció primària és fonamental per generar confiança en el sistema sanitari i en “allò públic” en general, i l’enllaç construït amb els pacients a través de la longitudinalitat té un paper central en aquest aspecte.
Per totes aquestes raons, la longitudinalitat ens ofereix un prisma fonamental des d’on analitzar l’adequació de qualsevol mesura o reforma en atenció primària o en el sistema sanitari en conjunt. Ja sigui una mesura orientada a millorar la integració amb altres nivells d’atenció o la gestió de la demanda, a promoure l’atenció domiciliària, o a avançar cap a la integració sociosanitària, aquesta ha de pivotar al voltant de la promoció (o si no, garantir la protecció) de la longitudinalitat en atenció primària.
La longitudinalitat com a element central de la transformació de l’atenció primària al Sistema Nacional de Salut
L’1 de de desembre va tenir lloc al Ministeri de Sanitat, el llançament de l’informe “Enfortiment de la longitudinalitat a l’atenció primària a Espanya: idees clau i mesures polítiques recomanades” (la versió preliminar de l’esdeveniment de llançament és accessible aquí). L´informe és el resultat de la col·laboració entre l´Equip d´Atenció Primària del Ministeri de Sanitat, el Centre Europeu per al ‘Atenció Primària de Salut de l´OMS Europa i l´Observatori Europeu de Sistemes i Polítiques de Salut. S’ha elaborat a partir de tres fonts complementàries: una revisió bibliogràfica, entrevistes amb informants clau que van incloure professionals i decisors polítics de països de l’entorn europeu, i aportacions al llarg de tot el procés de les comunitats autònomes. A més, els resultats es van discutir i es van posar en comú amb societats científiques de l’àmbit de l’atenció primària espanyola. L’informe s’emmarca dins de les accions prioritàries del Pla d’Acció d’Atenció Primària i Comunitària 2025-2027 del Ministeri de Sanitat, on s’inclou la promoció de la longitudinalitat com a element fonamental de l’enfortiment de l’atenció primària.
El document inclou 13 mesures polítiques recomanades (que es despleguen en un total de 29 mesures) agrupades al voltant de quatre objectius fonamentals.
Establir la longitudinalitat com a dimensió central de l’exercici de l’atenció primària. El que no es mesura no existeix i a més no es pot millorar. Tots els sistemes de monitorització de l’exercici d’atenció primària a nivell autonòmic han d’incloure indicadors internacionalment comparables i adaptats al context espanyol sobre la longitudinalitat. L’informe proposa una sèrie d’indicadors per fer-ho.
Abordar les característiques del sistema de salut que soscaven la longitudinalitat a l’Atenció Primària. Avançar cap a la longitudinalitat requereix establir, entre d’altres, mesures que promoguin la retenció i l’atracció de professionals en atenció primària, millorin l’accés dels pacients als seus professionals de referència durant les tardes i augmentin l’autonomia de gestió dels equips.
Enfortir els equips d´atenció primària per donar suport a la longitudinalitat. Promoure la longitudinalitat a Espanya suposa assegurar relacions estables i duradores no només entre els metges de família i els pacients (que és absolutament fonamental), sinó també entre pacients i altres professionals que vertebren els equips d’atenció primària ( i a nivell d’equip). Mereixen una menció especial per la seva autonomia i paper fonamental en el seguiment de pacients crònics estables i creixent en els processos aguts, les infermeres; o el personal administratiu en salut, pel seu paper important (i en desenvolupament) en la gestió de la demanda i en la canalització de la mateixa al professional millor capacitat per resoldre-la.
Aprofitar les oportunitats no explotades per garantir la longitudinalitat a l’Atenció Primària amb una visió de futur. Sabem amb claredat quins grups de pacients es beneficien més de la longitudinalitat. A més, tenim eines d’estratificació de la població (e.g. grups de morbiditat ajustada o GMA) per identificar aquests pacients i promoure la longitudinalitat com a element no renunciable de la seva atenció. A més, les eines digitals ens permeten oferir diferents modalitats d’atenció (presencial o virtual) per promoure la longitudinalitat de la manera que s’adeqüi millor a les necessitats i característiques del pacient, així com l’intercanvi d’informació entre els diferents membres de l’equip afavorint la continuïtat informacional.
Garantir relacions estables i mantingudes en el temps entre pacients, comunitats i els seus professionals d´atenció primària ha d´estar al centre de qualsevol full de ruta d’enfortiment de l’atenció primària. A Espanya, disposem d’unes mesures identificades i consensuades per fer-ho i uns indicadors proposats per a la seva monitorització. El repte és passar de la dita al fet. De la recepta, al plat.
Foto de vadim kaipov
José Cerezo Cerezo és coautor de l’informe i treballa com a consultor al Centre Europeu d’Atenció Primària de Salut de l’OMS Europa.