Hi ha dies en què el soroll de la gestió diària enterboleix l’horitzó. Quan sento que perdo la perspectiva i em falta claredat, busco el meu refugi a les roques del sud-oest de Menorca, davant del far de Cap d’Artrutx. Asseure’m allà i veure com les seves franges negres i blanques es retallen sobre el mar mentre el sol es pon acomiadant-se de la costa mallorquina és un acte de contemplació i un exercici que faig per reconnectar amb allò essencial.
És aleshores quan, mirant la fermesa del far enmig de les onades, sempre torno a la mateixa reflexió: gestionar i liderar no consisteix a controlar la tempesta, sinó a ser el punt de llum que ajuda a navegar-hi.
En aquests moments de maregassa, tensió i recursos limitats o desorganitzats, és fàcil caure en la temptació d’una gestió purament reactiva o «mecanicista». Tanmateix, asseure’m en aquelles roques em recorda que la veritable direcció no es mesura per la capacitat de controlar la tempesta, sinó per la solidesa dels valors amb què guiem les nostres organitzacions.
Qui gestiona serveis de salut no és un mer administrador de recursos ni algú que es limita a traslladar les directrius institucionals. És, en el seu sentit més noble, un líder estratègic la funció del qual es reflecteix en quatre grans lliçons que ens ofereix l’arquitectura d’un far.
1. Integritat i propòsit: la llum
La clau rau en la coherència entre el dir i el fer. El far emet el seu feix amb un ritme constant, independentment de la foscor o de la força del vent. En les organitzacions, aquest feix constant representa el propòsit de vocació de servei i la integritat de l’organització: situar la dignitat de la persona i el seu entorn i l’ètica de la cura per damunt de qualsevol conjuntura. Quan el líder actua amb integritat, la incertesa de l’equip disminueix perquè el rumb moral no canvia mai.
2. Temprança i fortalesa: els contraforts
Per guanyar abast i alçada, al far d’Artrutx li van haver de construir uns imponents contraforts exteriors. Cap estructura resisteix l’embat de les onades sense una base ben fonamentada.
En la gestió sanitària, la fortalesa i la temprança són virtuts que actuen com a contraforts. La fortalesa permet al directiu absorbir la pressió institucional per actuar com a escut protector dels seus professionals. La temprança evita la presa de decisions precipitades impulsades per la urgència o el biaix de crisi. Refermar la solvència ètica i el benestar estructural de la institució és la garantia que impedeix que l’organització col·lapsi en moments d’alta exigència.
3. Respecte i lideratge servicial: la guia
El far il·lumina l’entrada al port, però no pren el timó al capità del vaixell. Reconeix la competència tècnica i la llibertat del mariner. En les organitzacions, la microgestió i el control rígid poden asfixiar el talent, destruir la iniciativa i saturar les dinàmiques de treball.
Un model de governança humanista parteix del respecte per l’alta qualificació dels equips. Gestionar des de la vocació de servei implica proporcionar el marc normatiu, els recursos necessaris, les eines d’anàlisi de resultats i la seguretat psicològica requerida perquè els equips despleguin la seva excel·lència amb una autonomia responsable. El líder estratègic no busca el protagonisme directiu. Busca l’assoliment de resultats assistencials d’alt valor a través del desenvolupament dels seus professionals. Davant d’un problema assistencial o d’una altra índole, el paper del líder no hauria de consistir a intervenir en cada decisió de l’equip, sinó a eliminar barreres, facilitar recursos, clarificar objectius i fer possible que aquells que coneixen el problema de prop puguin resoldre’l.
4. Exemplaritat: la construcció
Un far no convenç amb discursos, convenç per la seva presència ferma enmig de la tempesta. De la mateixa manera, en un equip, l’exemplaritat és el catalitzador del compromís. La serenitat, la transparència en la presa de decisions i la coherència del gestor impregnen l’organització. Hi ha professionals en tots els nivells de l’organigrama que actuen com a autèntiques «persones-far». La seva mera presència en escenaris convulsos aporta ordre, serenitat i sentit de direcció al conjunt de l’equip.
Així doncs, convé recordar que un bon líder no competeix amb el teu vaixell; la seva llum no és allà per enlluernar-te ni per demostrar que brilla més que tu, sinó per il·luminar el teu camí i ajudar-te a arribar a port de manera segura.
Per això, quan la sobrecàrrega o la burocràcia desdibuixin l’horitzó estratègic, convé tornar a allò essencial: reforçar els nostres valors, exercir la temprança davant la pressió i mantenir una direcció coherent amb allò que volem construir en les nostres organitzacions.
En la teva organització, tens identificades les teves «persones-far»?
Potser una de les responsabilitats més importants dels qui dirigeixen organitzacions sanitàries és reconèixer les «persones-far», protegir-les i afavorir que puguin desenvolupar tot el seu potencial. Perquè una organització excel·lent no es construeix únicament des de les seves estructures de direcció, sinó també des de professionals capaços de saber llegir el mar per aportar criteri, serenitat i sentit quan més falta fa.