El contracte adjudicat pel NHS anglès a Palantir per desenvolupar la seva Federated Data Platform ha generat una intensa controvèrsia[1]. Per a alguns representa una perillosa privatització del cor digital del sistema sanitari, per a altres, constitueix l’única via per construir un sistema capaç de gestionar milions de pacients en temps real.
La plataforma federada de dades constitueix una de les iniciatives de transformació digital més ambicioses empreses pel NHS. El seu objectiu és proporcionar una plataforma que permeti connectar dades procedents d’hospitals, atenció primària, serveis comunitaris i altres fonts, mantenint-ne l’origen i el govern local. Aquesta arquitectura federada facilita que la informació es pugui compartir de manera segura i estandarditzada per donar suport a la presa de decisions clíniques i organitzatives.
Les aplicacions previstes en l’àmbit assistencial inclouen l’atenció de pacients amb malalties complexes, l’optimització de les altes hospitalàries i la millora de la continuïtat entre nivells assistencials. En el pla operatiu, facilita la gestió de les llistes d’espera, la programació quirúrgica, la utilització de llits hospitalaris i la planificació de recursos en temps real. Els NHS Trusts i els Integrated Care Boards es troben entre els seus usuaris objectiu. Així mateix, la plataforma proporciona una base sòlida per desplegar eines d’intel·ligència artificial i anàlisi predictiva orientades a identificar riscos, anticipar necessitats i millorar la gestió poblacional.
La república tecnològica
L’execució d’aquesta iniciativa coincideix amb la publicació de The Technological Republic, escrit per Alexander Karp i Nicholas Zamiska, on defensen que les democràcies occidentals han de recuperar la capacitat de construir tecnologia estratègica com a instrument d’interès públic[2]. Convé no perdre de vista que tant Karp com Zamiska són propietaris i directius de Palantir.
El llibre ha estat resumit pels mateixos autors en 22 principis que permeten obtenir una visió general del seu plantejament, en bona mesura bel·licista i americanocèntric. Atesa l’aposta del NHS, és oportú preguntar-se què passa quan aquests principis s’apliquen als sistemes nacionals de salut com a infraestructures (tecnològiques) d’Estat i quins riscos comporta.
Recuperar la capacitat de fer
Un dels missatges més contundents de The Technological Republic és que les institucions públiques han anat perdent la capacitat de construir i executar. Durant anys, l’èmfasi s’ha posat a planificar, regular i contractar, mentre que l’enginyeria, el desenvolupament tecnològic i la implementació han quedat en un segon pla. En sanitat, aquesta tendència es reflecteix en la proliferació d’estratègies i plans que, massa sovint, troben dificultats per traduir-se en canvis reals en la pràctica assistencial. El blairisme va ser el terme encunyat per descriure el canvi constant de plans en la política sanitària del govern laborista de Tony Blair.
Recuperar la capacitat de fer significa tornar a situar l’execució al centre. Cal disposar de les capacitats tecnològiques, organitzatives i professionals que permetin convertir els plans en una realitat tangible. Durant la pròxima dècada, la diferència entre els sistemes sanitaris que liderin la transformació i els que quedin endarrerits dependrà menys de la qualitat dels seus diagnòstics que de la seva capacitat per fer que les coses passin.
Les dades són una infraestructura nacional
En l’economia digital, les dades han adquirit el mateix caràcter estratègic que van tenir en el seu moment les carreteres, la xarxa elèctrica o les telecomunicacions. The Technological Republic sosté que el seu valor no resideix únicament en el volum d’informació disponible, sinó en la capacitat per integrar-la, governar-la i utilitzar-la al servei d’una missió pública. Sense una infraestructura de dades sòlida, interoperable i segura, la intel·ligència artificial perd gran part del seu potencial.
En l’àmbit sanitari, aquesta idea adquireix una dimensió especialment rellevant. L’atenció integrada, la medicina personalitzada, la gestió poblacional o la planificació basada en necessitats reals depenen que la informació pugui fluir entre organitzacions i professionals sense barreres. El debat, per tant, ja no és únicament qui emmagatzema les dades, sinó qui és capaç de convertir-les en coneixement i decisions que millorin la salut de la població. El cas del NHS i la seva plataforma federada de dades il·lustra precisament aquest canvi de paradigma. La infraestructura de dades deixa de ser un projecte tecnològic per convertir-se en un actiu estratègic del sistema sanitari.
La intel·ligència artificial transforma les organitzacions
Amb freqüència es presenta la intel·ligència artificial com una eina per automatitzar tasques o augmentar la productivitat individual. Tanmateix, The Technological Republic planteja una visió molt més ambiciosa. La IA modifica la manera com les organitzacions pensen, decideixen i actuen. El seu veritable impacte es troba a redissenyar processos complets i millorar la capacitat de resposta de les institucions.
En sanitat, això implica replantejar els models assistencials. La IA no hauria de limitar-se a assistir el professional durant la consulta, sinó facilitar una millor coordinació entre nivells assistencials, anticipar riscos clínics, optimitzar l’ús dels recursos i personalitzar l’atenció. La transformació serà organitzativa abans que tecnològica.
La col·laboració publicoprivada com a avantatge estratègic
El desenvolupament de capacitats tecnològiques d’avantguarda difícilment pot recaure exclusivament en el sector públic o en el privat. Els autors defensen que afrontar grans missions nacionals requereix una col·laboració estreta entre tots dos àmbits, basada en objectius compartits i una distribució clara de responsabilitats.
El debat generat pel contracte entre Palantir i el NHS reflecteix precisament aquesta tensió. La qüestió fonamental és com garantir que aquesta col·laboració preservi l’interès públic. La clau rau en una governança sòlida, on les dades, les decisions estratègiques i la rendició de comptes romanguin sota el control de les institucions sanitàries.
Lideratge per governar la transformació
La tecnologia, per si sola, no transforma les organitzacions. Són les persones qui defineixen el propòsit, estableixen les prioritats i assumeixen la responsabilitat de les decisions. Un dels missatges centrals del llibre és que les institucions necessiten recuperar un lideratge capaç d’impulsar projectes complexos, assumir riscos i mantenir una visió a llarg termini.
En el sector salut, aquest lideratge adquireix una nova dimensió. Caldrà governar ecosistemes digitals, establir principis ètics per a l’ús de la intel·ligència artificial i garantir que la innovació es tradueixi en millors resultats per a pacients i professionals. La governança tecnològica passarà a formar part inseparable de la governança sanitària.
La velocitat també és una política pública
Mentre els cicles tradicionals de planificació sanitària es mesuren en anys, l’evolució de la intel·ligència artificial i de les tecnologies digitals es produeix en qüestió de mesos. The Technological Republic adverteix que la velocitat ja no és únicament un avantatge competitiu, sinó una condició per mantenir la capacitat de resposta de les institucions.
Per als sistemes sanitaris, això exigeix adoptar models d’innovació contínua, capaços d’experimentar, avaluar i escalar solucions amb rapidesa sense renunciar a la seguretat ni a l’equitat. La veritable transformació dependrà de crear organitzacions que aprenguin, s’adaptin i evolucionin al ritme que exigeix el canvi tecnològic.
A tall de conclusió i una sorpresa d’última hora
Durant dècades hem pensat que reformar un sistema sanitari consistia a reorganitzar hospitals, modificar estructures o canviar el finançament. The Technological Republic planteja la idea disruptiva que la veritable capacitat de l’Estat resideix en la seva infraestructura tecnològica. Si aquesta tesi és correcta, el futur dels sistemes de salut dependrà menys de quants hospitals es construeixin i més de si són capaços de governar les dades, desplegar la intel·ligència artificial i convertir la tecnologia en una capacitat pública al servei de la ciutadania.
El contracte del NHS amb Palantir va més enllà d’una licitació tecnològica per convertir-se en un avançament del tipus d’Estat que està emergint. Però, ha de ser el llop qui tingui cura de les ovelles? Andy Burnham, imminent Primer Ministre del Regne Unit, ho té clar. En els seus plans per a la sanitat, el primer punt és posar fi al contracte de Palantir amb el NHS per raons de privacitat i confiança pública[3]. Serà interessant seguir de prop els seus primers passos com a pastor en aquesta crònica d’una mort anunciada.
[1] Third of NHS hospitals signed up to Palantir software seem to not be using its apps. BMJ 2026; 394 https://www.bmj.com/content/394/bmj-2026-100294
[2] Karp AC, Zamiska NW. The technological republic: hard power, soft belief, and the future of the West. Random House; 2025 Feb 18. https://techrepublicbook.com/
[3] A seven point health plan for Prime Minister Burnham to restore public and professional trust. BMJ 2026; 394 https://www.bmj.com/content/394/bmj-2026-100319