Fa uns dies vaig viatjar al vagó del silenci de l’AVE. Les normes són molt simples: no es pot parlar per telèfon, els dispositius electrònics han d’estar silenciats, s’han de fer servir auriculars i les converses han de ser en to baix. Els viatges en aquest vagó són moderadament agradables així que vaig pensar. Què passaria si els hospitals, de les 22h a les 7h fossin espais de silenci, i en lloc de prescriure somnífers per dormir, es prescriguessin set hores de pau i tranquil·litat per als pacients?
Florence Nightingale el 1859 va definir el soroll innecessari que impedeix el descans als pacients, com l’absència d’atenció més cruel que es pot infligir a un malalt1. Al segle XXI, activitats assistencials com el control de signes vitals durant la nit, continua sent la pràctica predeterminada més comuna per a tots els pacients, independentment de la seva gravetat.
Massa interrupcions del son poden provocar problemes de salut com hiperglucèmia, redueixen la qualitat de vida dels pacients, provoquen que calgui més temps per recuperar-los i per tant allarguen les estades hospitalàries, augmentant els costos d’atenció.
Hi ha una llarga llista de raons per la qual molts pacients no dormen bé als hospitals, inclòs l’augment dels nivells de soroll, que en l’última dècada ha arribat als 70 decibels, molt per sobre dels 40 durant el dia i 30 durant la nit que recomana l’OMS per considerar les sales d’hospitalització com a entorns saludables2.
El descans durant la nit és un bon predictor de l’experiència del pacient i la seva alteració, un factor estressant que augmenta el risc d’esdeveniments adversos durant i després de la hospitalització3. Tot i això, encara que els errors mèdics i les infeccions hospitalàries han impulsat canvis importants en els protocols i procediments hospitalaris, els problemes derivats d’un descans deficient continuen rebent poca atenció.
El soroll als hospitals afecta pacients, cuidadors i professionals. Als professionals els impacta de tres maneres; en primer lloc, perquè en interferir en la comunicació, la fa poc intel·ligible i per tant afavoreix els errors assistencials. En segon lloc, els nivells de soroll més enllà dels límits marcats per l’OMS, afecten el rendiment i la productivitat de les infermeres. I en tercer lloc, segons la revisió de la literatura realitzada per Morrison et al. pot desencadenar a les infermeres molèsties, estrès, taquicàrdia, augment en els nivells d’ansietat i freqüències cardíaques elevades.4,5
Els pacients pediàtrics no són aliens a aquest problema, per això, els darrers anys els investigadors han començat a centrar la seva atenció a identificar els trastorns del son dels nens i adolescents. Especialment preocupant és el soroll a les sales neonatals, on els equips assistencials, lles alarmes, les incubadores que s’obren i es tanquen, l’activitat del personal i dels visitants fan que aquestes unitats siguin llocs excessivament sorollosos. L’especial sensibilitat d’un bebè prematur pot augmentar la possibilitat de danys auditius a llarg termini, fins i tot algun estudi vincula el soroll amb el desenvolupament del llenguatge en haver afectat el desenvolupament cerebral i sensorial. En la mateixa línia, els pares i cuidadors que acompanyen el nen durant l’hospitalització manifesten sentir-se més cansats i tristos, tenen la funció cognitiva deteriorada, dificultat amb la regulació emocional i problemes amb la presa de decisions mèdiques després de l’alta6.
Tot i que la majoria dels trastorns del son s’atribueixen a alteracions ambientals com el soroll o les pràctiques assistencials, el 88% de les intervencions per promoure el son dels nens estan dirigides al pacient, amb tècniques centrades en la relaxació. Dels 45 articles inclosos en aquesta revisió sistemàtica, només un es va centrar exclusivament en els factors ambientals.
Tot i l’impacte que la interrupció del son té en la qualitat de vida del pacient, el nombre de reclamacions sobre problemes per dormir registrades als hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) el 2017, no va arribar al 0,2% del total de queixes. En la mateixa línia, a l’últim estudi PLAENSA de satisfacció sobre l’atenció hospitalària amb internament, realitzat a Catalunya el 2022, un 79,2 % de les persones enquestades estaven satisfetes amb la tranquil·litat per descansar durant les nits. És lògic doncs preguntar-nos, per què les interrupcions del son no afecten la satisfacció del pacient? Tal com conclouen experts com Peter Ubel, metge i científic conductual, probablement sigui perquè els pacients assumeixen que totes són assistencialment necessàries, encara que la realitat és que algunes són necessàries, però d’altres no ho són.
Alguns hospitals, amb una mentalitat menys rígida i més centrada en les necessitats dels pacients, han posat en marxa de manera sistemàtica pràctiques favorables a la preservació del son dels pacients, així, per exemple, el projecte Sueñon, liderat per professionals d’infermeria , dirigit a professionals, gestors i pacients, intenta promoure el descans de les persones hospitalitzades amb mesures de fàcil implementació, que asseguren resultats fiables per estar basats en l’evidència científica.
En aquesta mateixa línia, aquest estudi7 presenta algunes propostes agrupades en tres categories que bé podrien estar incloses als 8 passos que Kotter va identificar per liderar el canvi dels hospitals:
- Cultura universal: canviar les pràctiques que es fan perquè sempre s’ha fet així, i establir un “temps de silenci” durant la nit, publicant-lo a cartells de passadissos i sales.
- Canvis ambientals: temporitzador de llum i so, alarmes de les bombes d’infusió que emetin els xiulets fora de l’habitació, trucades al personal que no siguin necessàriament mitjançant un timbre, identificar equips sorollosos o dispositius defectuosos que necessitin manteniment i utilitzar adhesius per identificar-los. Instal·lar tancaments de porta lents o col·locar coixinets d’escuma a les tapes dels contenidors per reduir els cops en tancar-los.
- Pràctiques hospitalàries: Seleccionar, entre les prescripcions mèdiques, el mode “preservació del son”, i agrupar tasques com ara signes vitals, medicació o qualsevol altra avaluació necessària durant la nit.
La proposta d’Arora i Orlov a la revista Sleep, està dirigida a la certificació del centre com a “Hospital amigable per dormir”, i així augmentar els incentius hospitalaris que afavoreixin les intervencions en suport al son dels pacients hospitalitzat.
Fomentar el bon son també hauria d’estar integrat en el disseny arquitectònic, amb mesures com col·locar el bany i l’entrada a les habitacions entre els llits, de manera que es faciliti als professionals l’atenció a un pacient sense molestar el company de cambra, i la instal·lació de terres i sostres que absorbissin el so (especialment en unitats neonatals).
El soroll als hospitals no és inevitable. Calen guies que incorporin millores a les pràctiques per donar suport al descans dels pacients durant els períodes d’hospitalització, i alhora, que els pacients siguin conscients que l’hospitalització i el son no han de ser excloents. Poques coses curen més una persona fisiològica, emocionalment i espiritualment que dormir bé i tenir un son reparador.
Referències
1 Nightingale F. Notes on nursing: what it is, and what it is not: Lippincott Williams & Wilkins; 1992.
2 Berglund B, Lindvall T, Schwela DH. New WHO guidelines for community noise. Noise Vib Worldw. 2000;31(4):24–9.
3 Krumholz HM. Post-hospital syndrome—an acquired, transient condition of generalized risk. N Engl J Med. 2013;368(2):100-102. doi:10.1056/NEJMp1212324.
4 Morrison WE, Haas EC, Shaffner DH, Garrett ES, Fackler JC. Noise, stress, and annoyance in a pediatric intensive care unit. Crit Care Med. 2003;31(1):113–9.
5 Tseng L-P, Chuang M-T, Liu Y-C. Effects of noise and music on situation awareness, anxiety, and the mental workload of nurses during operations. Appl Ergon. 2022;99:103633.
6 Nicola M Orlov, Vineet M Arora, A call for a “Sleep-Friendly” designation in hospitals, Sleep, Volume 45, Issue 5, May 2022, zsac066, https://doi.org/10.1093/sleep/zsac066
7 Affini MI, Arora VM, Gulati J, Mason N, Klein A, Cho HJ, Clarke K, Lee V, McDaniel LM, Orlov NM. Defining existing practices to support the sleep of hospitalized patients: A mixed-methods study of top-ranked hospitals. J Hosp Med. 2022 Aug;17(8):633-638. doi: 10.1002/jhm.12917. Epub 2022 Jul 19. PMID: 35854665; PMCID: PMC9544101.
Imatge: El somni de Jacob. José de Ribera, 1639.
M’interessaria subscriure’m per tal que m’arribin els articles publicats