Convertir el risc en oportunitat: promoure la cultura de canvi a través de la gestió de riscos sanitaris

20/01/2025

L’assistència sanitària té un ventall cada cop més extens d’opcions diagnòstiques i terapèutiques orientades cap a una millora en la qualitat assistencial i els resultats en salut. Així mateix, el ritme d’introducció dels canvis no té precedents, cosa que afegeix dificultat a la implementació de la innovació que, de manera habitual, presenta discrepàncies entre la necessitat imperiosa de la introducció i l’avaluació de l’impacte. En aquest cas, la gestió de riscos sanitaris proporciona un enfocament estructurat d’anticipació, gestió i avaluació de les accions.

Gestió de riscos sanitaris

L’enfocament actual de la gestió de riscos permet adoptar decisions a favor d’una innovació sostenible i prioritzar necessitats sanitàries de manera objectiva i sistemàtica alineant les àrees d’actuació principals amb els objectius de l’organització, transformant-los en oportunitats de millora i oferint una major capacitat de adaptació.

Definició de risc sanitari

Aquella condició, circumstància, esdeveniment o amenaça que pot repercutir en la consecució dels objectius i/o tenir un impacte significatiu a l’activitat assistencial de les organitzacions sanitàries.

Objectiu principal

Identificar les situacions de risc evitables a l’àmbit assistencial i implementar accions per a la identificació, mitigació, prevenció i gestió proactiva de les conseqüències.  

Resultats

Millorar la resiliència organitzacional assegurant que la institució pugui respondre eficaçment als desafiaments mantenint uns estàndards de qualitat, seguretat, reputació i compliment normatiu.

Figura 1. Procés simplificat de la gestió de riscos sanitaris

Mitjançant l’anticipació de riscos i la implementació d’accions dirigides a la prevenció, les organitzacions són capaces de respondre de manera àgil davant dels canvis de l’entorn i, així mateix, repercuteixen en la millora de la qualitat assistencial, tot recolzant el desenvolupament d’accions que minimitzen els esdeveniments adversos i milloren la seguretat del pacient, tot fomentant l’adaptabilitat i la capacitat de resposta, així com una cultura de millora contínua.

Una cultura organitzacional que valora l’autoavaluació i la millora contínua defensa un ambient de confiança i considera els errors com a oportunitats d’aprenentatge en lloc de fracassos, cosa que es tradueix en un compromís i una disposició més grans dels professionals per identificar àrees de millora i desenvolupar estratègies preventives. Fomentar una cultura organitzacional que prioritzi la seguretat, la innovació i la comunicació efectiva amb els professionals, no només millora la capacitat per gestionar riscos, sinó que també contribueix a un entorn de treball més positiu i col·laboratiu.

Finalment, la gestió de riscos també contribueix a la sostenibilitat financera i reputacional de les organitzacions en anticipar, adoptar i invertir en mesures que redueixen riscos potencials i minimitzen les possibles interrupcions operatives, evitant en darrer terme pèrdues econòmiques significatives, així com de recursos.

Així, doncs, l’ús de la metodologia de la gestió de riscos sanitaris es converteix en un enfocament transformador que actua a favor de la seguretat del pacient, dels professionals i, de manera afegida, suposa un element més en la innovació estratègica i el posicionament de les organitzacions, atès que no sols persegueix mitigar amenaces, sinó també convertir-les en oportunitat per a l’optimització dels processos i garantir la sostenibilitat de les institucions.

Conclusió

La gestió de riscos sanitaris identifica i mitiga amenaces amb un impacte significatiu a l’activitat assistencial i les converteix en oportunitats per millorar els processos de les organitzacions sanitàries. L’enfocament facilita a les institucions més resiliència i sostenibilitat, garantint la qualitat assistencial, així com l’exercici òptim dels professionals. Integrar la gestió de riscos com a valor central de l’estratègia organitzacional, impulsa la cultura de canvi i de l’autoavaluació continuada, des de la perspectiva de la seguretat del pacient, oferint solucions de valor.


Referències

  1. Vincent C, Amalberti R. Seguridad del Paciente. Estrategias para una asistencia sanitaria más segura. Ministerio de Sanidad. 2016. Disponible en: https://www.seguridadpaciente.es/wp-content/uploads/2020/09/17.-VINCENT_Seguridad_del_paciente.pdf
  2. Boulanger S, Cikkelova M, Macias Maroto M, et al. Enhancing patient safety through digital innovation: The missing links. Journal of Patient Safety and Risk Management. 2024;29(5):230-234. doi:10.1177/25160435241285224. Disponible en: https://journals.sagepub.com/doi/full/10.1177/25160435241285224
  3. Sujan M, Scott P, Cresswell K. Digital health and patient safety: Technology is not a magic wand. Health Informatics Journal. 2020;26(4):2295-2299. doi:10.1177/1460458219876183. Disponible en: https://journals.sagepub.com/doi/full/10.1177/1460458219876183

Comparteix: