Vaig conèixer en Ramon Cunillera (Barcelona, 1964 – Cabrils, 2026) fa més de trenta anys, a l’Hospital de Calella. Jo acabava d’incorporar-me com a gerent del projecte Blanes Calella i ell dirigia el Centre d’Atenció Primària (CAP) de Lloret. Tot just començàvem el camí del que després seria la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Els dos vorejàvem la trentena i compartíem una mateixa manera d’entendre la professió: compromís, proximitat i ganes de construir i d’aprendre. De seguida ens vam entendre. Aleshores vam començar a treballar plegats i, d’una manera o altra, ja no hem deixat mai de fer-ho, fins el passat 6 de maig, que va morir.
Quan penso en ell, em ve al cap una imatge gairebé inconfessable, però absolutament reveladora de qui era. L’any 2003, el dia del meu comiat com a gerent de la Corporació, apareix en una fotografia d’aquella celebració, disfressat amb unes ulleres grogues de plàstic enormes, un mocador de coll a joc, el seu bigoti inconfusible i un somriure immens i, com sempre, vestit amb corbata. Aquesta escena resumeix molt bé qui era en Ramon: sentit de l’humor, autenticitat, capacitat de fer equip i una alegria vital que no abandonava mai. Era una persona que sabia generar confiança des del primer moment.
Però en Ramon era molt més que un bon company. Era, sobretot, un amic amb majúscules, amb el que havíem compartit èxits i desil·lusions, alguna injustícia, moltes cerveses, converses gairebé infinites, i fins i tot, amb la Núria i les seves filles, dies de platja i navegació, una de les seves últimes passions.
En Ramon va néixer a Barcelona l’any 1964. Llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialista en Medicina Familiar i Comunitària, va complementar la seva formació amb estudis en gestió sanitària i en gestió de qualitat dels serveis sanitaris. Aquesta doble mirada, clínica i gestora, li va permetre construir un perfil sòlid i potser poc freqüent: el d’algú capaç d’entendre tant les necessitats dels professionals com la complexitat de les organitzacions.
Va iniciar la seva trajectòria en la gestió sanitària l’any 1993 com a director d’atenció primària i, posteriorment, director assistencial de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. També va ser gerent de la Fundació Hospital de Mollet, director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya i gerent del Consorci Sanitari del Maresme.
Des de 2023 exercia com a gerent de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, on va retornar i va recuperar aquella visió i aquell entusiasme pel projecte que vam tenir tres dècades abans. En tots aquests càrrecs va impulsar les organitzacions i liderar els seus equips i professionals amb saviesa i encert. Prova d’això és que tots els qui hem col·laborat amb ell, aquests dies ens sentim profundament tristos, però també ho fem compartint el record d’haver-ho fet amb un amic i una gran persona.
Al llarg de la seva trajectòria va destacar per la seva extraordinària capacitat de crear consensos, aproximar posicions i impulsar espais de diàleg, fins i tot en els contextos més complexos. Entenia la gestió sanitària des de les persones: escoltant, acompanyant i ajudant a créixer els equips. Aquesta manera de liderar, basada en la proximitat i el respecte, ha deixat una empremta profunda en tots els professionals que vam tenir la sort de treballar al seu costat.
Des de 2020 presidia la Societat Catalana de Gestió Sanitària, societat científica adscrita a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, que vam fundar l’any 2010 amb un petit grup de companys i companyes, per reivindicar i apropar aquesta disciplina als professionals i al sector.
Amb el lema La gestió importa, hem defensat que darrere d’una bona organització i uns bons professionals calen també uns bons gestors per oferir la millor atenció i els millors resultats per als ciutadans. En Ramon ha estat un defensor infatigable del valor de la bona gestió sanitària, sempre insistint en el seu impacte real sobre el sistema i sobre la vida de les persones.
Fa només uns mesos, en una de les seves darreres intervencions públiques, fent poesia del seu discurs, va pronunciar unes paraules que avui em ressonen gairebé com un llegat. “La gestió sanitària no és només una feina, sinó una autèntica passió”, va dir. Aquesta frase resumeix perfectament el seu compromís vital amb la professió.
La gestió obliga a conviure amb certeses, però sobretot amb incerteses. I si alguna cosa el definia era també la seva manera d’afrontar les dificultats. Tant en la professió com en la vida, mai no el vaig veure instal·lat en el ressentiment ni en el desànim. Sempre mirava endavant. I ho feia amb una serenor i un optimisme envejables.
En Ramon ha encarat els darrers mesos amb una resistència admirable i fins l’últim moment. Ens deixa, més enllà dels càrrecs i dels mèrits professionals, una persona profundament humana, generosa, amiga i propera. Un home que entenia que gestionar és, abans que res, tenir cura de les persones i els equips, però també compartir, riure i viure intensament. Perquè en Ramon era això: un apassionat de la gestió sanitària, sí, però sobretot un apassionat de la vida.