La seguretat clínica el 2026: navegant cap a la resiliència proactiva

19/01/2026

Per què el 2026 és un punt d’inflexió?

L’any 2026, la convergència dels factors següents, interconnectats i interdependents, està obligant a transformar el paradigma històricament defensiu de la gestió de riscos i convertir-la en el nucli de l’estratègia i de la sostenibilitat del sistema, configurant la resiliència clínica global dels sistemes sanitaris.

Per tant, les perspectives per al 2026 ens demostren que, per mantenir un sistema sanitari orientat cap a l’agilitat i la innovació sostenible, cal abandonar els enfocaments estancs i adoptar una visió global del risc clínic, amb models que puguin ser revisats i actualitzats de manera contínua.

Tres vectors d’interés que s’acceleren el 2026

1. Repte tecnològic: la seguretat en l’era de la “hiperintegració tecnològica”

L’any 2026, gran part dels resultats esperables en salut i en els processos assistencials deriven de la combinació de la continuïtat clínicoassistencial i de la interoperabilitat de la tecnologia digital, fet que condueix a una nova generació de riscos.

Si bé l’aplicació de la IA generativa ha millorat l’eficiència en la documentació i suposa un suport a la decisió clínica, exigeix un seguiment i un control, així com programes de capacitació per als professionals orientats a la millora de les competències tecnològiques.

Segons l’últim informe de l’ECRI1, la validació contínua dels models és imprescindible per evitar errors diagnòstics, com ara biaixos i “al·lucinacions” derivades de l’entrenament de la IA amb dades no representatives, així com per prevenir la “paradoxa de la sobreconfiança”, en què el facultatiu delega totalment el judici crític en l’eina tecnològica.

Així doncs, el 2026, any en què es formalitza el desplegament de l’Espai Europeu de Dades de Salut (EHDS)2  i en què, per tant, s’exigirà la interoperabilitat i la protecció de dades a tots els nivells, la governança de la IA (validació clínica, supervisió humana, transparència i auditoria d’algoritmes) ha de ser específica i, per tant, auditable.

El compliment de la directiva NIS2 3 en el sector salut esdevé més rigorós el 2026, introduint sancions directes per manca de resiliència operativa i consolidant una nova era de responsabilitat legal i operativa en què la ciberseguretat és tractada com un component crític de la seguretat clínica.

Paral·lelament, i després de l’aprovació de l’Estrategia de Ciberseguridad del Sistema Nacional de Salud 2025-20284, s’han començat a formalitzar comissions de Ciberseguretat Assistencial que estan reconsiderant les estratègies de resiliència tecnològica a les organitzacions i promouen, entre altres accions, simulacres en “mode analògic” per entrenar la continuïtat assistencial en cas d’incidència.

2. Repte organitzatiu:  Configurar l’estratègia de seguretat del pacient el 2026

A partir del gener de 2026, la Joint Commission substitueix el capítol d’“Objectius Nacionals de Seguretat del Pacient (NPSG)” pels “Objectius Nacionals de Rendiment (NPG)”, fet que representa un canvi normatiu més que notable en la gestió de la qualitat assistencial.

Es tracta d’una autèntica reorganització dels objectius mesurables, assenyalant nous vectors de risc, que obligarà a respondre a variables relacionades amb els resultats clínics, la seguretat de l’entorn físic i digital, així com la dotació i la competència dels professionals; és a dir, un gir normatiu que situa la resiliència clínica com l’estàndard d’èxit.

D’altra banda, Espanya desplega l‘Estrategia de Seguridad del Paciente del Sistema Nacional de Salud (SNS) 2025-2035’6, aprovada pel Consell Interterritorial el juliol de 2025. Aquest nou marc, amb la voluntat d’actuar a tots els nivells assistencials, promou l’ús segur de la innovació per a la reducció del dany evitable en l’atenció sanitària. 

Un altre punt destacable de l’estratègia és que suposa el posicionament de pacients i cuidadors com a actors imprescindibles en la gestió de la seva pròpia seguretat i com a figures clau en la detecció precoç de riscos. En aquest cas, i seguint les recomanacions de l’OMS, el pacient passa a ser l’aliat estratègic per a la seguretat (“Patient Safety Partner”) i el “no escoltar” el pacient es considera una fallada crítica de seguretat (WHO7).

3. Repte econòmic-regulatori: El cost de la “No-Seguretat” com a risc financer

L’any 2026, la sostenibilitat financera del sistema sanitari ja no es mesura només pel control de la despesa, sinó que també haurà de contemplar la capacitat d’evitar els costos derivats de la “no-qualitat”, així com el compliment de les noves normatives relacionades amb la transparència, la sostenibilitat i l’acreditació.

Com a element destacable, l’increment de les indemnitzacions per danys derivats de l’assistència sanitària8, comportarà un augment dels costos de la no-qualitat, fet que podria suposar un factor d’erosió pressupostària i un risc econòmic-financer per a les organitzacions sanitàries. 

Per tant, una de les línies que marcarà l’estratègia de les organitzacions sanitàries el 2026 serà la presa de decisions basada en criteris de sostenibilitat global, obligant a trobar l’equilibri cada cop més difícil entre les nombroses dimensions organitzatives.

Conclusió. La gestió de riscos com a palanca de sostenibilitat

La gestió dels riscos sanitaris es construeix integrant de manera sistèmica la seguretat clínica, la tecnologia, l’ètica i el factor humà per garantir una atenció segura i de qualitat malgrat les possibles interrupcions crítiques, errors i/o canvis ràpids sobrevinguts (tecnològics, organitzatius, de demanda…), mitjançant mesures tangibles d’anticipació, adaptació i/o capacitat de recuperació.

Per això, el 2026, la gestió de riscos esdevindrà la palanca de la resiliència proactiva a les organitzacions sanitàries, fins a convertir-se en el nucli de la sostenibilitat institucional.

Aquelles organitzacions que aconsegueixin transformar el risc en una oportunitat d’innovació, integrant tecnologia i capital humà sota una cultura d’aprenentatge, seran capaces de navegar amb èxit en el complex, exigent i imprevisible ecosistema sanitari global.


Referències

  1. https://home.ecri.org/blogs/ecri-thought-leadership-resources/techhazards2025

  2. https://health.ec.europa.eu/ehealth-digital-health-and-care/european-health-data-space-regulation-ehds_es

  3. https://www.incibe.es/incibe-cert/sectores-estrategicos/FAQNIS2

  4. https://www.sanidad.gob.es/gabinete/notasPrensa.do?id=6789

  5. https://www.jointcommission.org/en-us/standards/national-patient-safety-goals

  6. https://seguridaddelpaciente.sanidad.gob.es/informacion/publicaciones/2025/docs/estrategia_seguridad_paciente_T25_35_accesible.pdf

  7. https://www.who.int/teams/integrated-health-services/patient-safety/policy/global-patient-safety-action-plan

  8. https://segurosnews.com/news/los-6-cambios-mas-destacados-que-traera-el-nuevo-baremo-de-autos-en-2026

Foto de Marc Wieland

Comparteix: