L’atenció domiciliària: actor o espectador del sistema sanitari?

26/06/2024

L’envelliment de la població i l’increment de fragilitat, amb la dependència i discapacitat associades obliga a reforçar la cartera de serveis que prestem al domicili del pacient per tal que pugui seguir vivint amb el màxim benestar i durant el màxim temps possible en el seu entorn. A Catalunya l’atenció domiciliària forma part de la cartera serveis bàsica de l’atenció primària, que té diversos models organitzatius.
Tanmateix, en els darrers anys s’han implantat programes d’hospitalització a domicili des dels hospitals, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) ha posat en marxa una taula de fragilitat, s’ha establert iniciatives d’acords sanitaris i socials que tenen com a focus l’atenció domiciliària, i s’ha reforçat la relació amb l’atenció intermèdia, de manera que el domicili s’ha convertit també en un entorn de col·laboració.
Necessitem reflexionar sobre quina és la millor forma d’organitzar-se i centrar-nos en els resultats, aportant valor amb la longitudinalitat en tots els pacients, també en aquells que requereixen temporalment una major intensitat de cures per evitar hospitalitzacions i transicions inadequades.

Davant d’aquest escenari, la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) va organitzar el 19 de juny una sessió per a revisar l’estat i el resultats de diferents models d’organització de l’atenció domiciliària. Posem a la vostra disposició les presentacions realitzades:

Xerrades inaugurals

Diferents models d’Equips d’Atenció Primària, resultats diferents?

El paper dels altres dispositius en ATDOM

Comparteix: