“Nosaltres no som d’eixe món” cantava Raimon a “Diguem no”, una cançó de protesta contra el règim franquista. La meva mare la feia servir sovint amb un sentit diferent, quan no entenia l’evolució del món. I amb la interpretació de la meva mare, començo aquest escrit sobre la Intel·ligència Artificial (IA).
En un post de fa un any titulat “Buscant respostes a què es la innovació i com implementar-la: l’experiència de l’AISBE” només vaig fer referència a la IA en un comentari menor. Sens dubte la ignorància és atrevida. Compartiré, a continuació, el que he escoltat, llegit i après d’IA en aquests darrers mesos.
Del 14 al 16 de novembre de 2024, l’Hospital Clínic de Barcelona, en col·laboració amb el MIT Critical Data, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Càtedra d’Oncologia de Precisió de la Universitat de Barcelona, va organitzar una hackathon d’IA generativa aplicada a la salut. Un primer matí de conferències amb experts deixava clar que la IA generativa basada en un model extens de llenguatge és una realitat que avança molt ràpidament. Es planteja com una eina complementària al rol dels professionals i és bàsic tenir un marc regulador que tingui en compte els biaixos i el debat ètic. Durant dos dies i mig, equips multidisciplinaris formats per professionals de la salut, enginyers, investigadors i experts en ètica van treballar plegats per desenvolupar solucions a 13 reptes plantejats. Van aconseguir avanços significatius. El guanyador va ser un chatbot d’IA, desenvolupat en base a casos de l’Hospital Clínic i de la literatura, que permet practicar la resolució de casos clínics simulant una conversa amb el pacient.
Lluis Pareras, neurocirurgià i fundador i soci director de Invivo Ventures, en una sessió el 25 de gener d’aquest any a la VIII jornada de la Xarxa C17, explicava com una eina d’IA és capaç de diagnosticar diabetis analitzant imatges de radiologia simple de tòrax. I reflexionava que, si ens creiem que el pacient és el centre, hauríem d’utilitzar-la malgrat no saber el patró de reconeixement que aplica. També descrivia com la seva empresa treballa amb una Agent d’Intel·ligència Artificial (AIA), integrada totalment a l’equip de treball. Explicava que, en una reunió amb inversors de diferents països, el plantejament de l’AIA va determinar la decisió. En resum, idees molt disruptives que també podeu trobar a la sessió inaugural del Curs de Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives de la Fundació Mutuam.
Dels diferents articles de la premsa general i especialitzada dels darrers mesos sobre IA, vull destacar, també per disruptiu, l’article de The New York Times de Pranav Rajpurkar, cofundador de a2z Radiology AI, i d’Eric J. Topol, cardiòleg i investigador en medicina digital, titulat “The Robot Doctor Will See You Now”. Qüestiona la suposició que combinar una eina d’IA amb les habilitats i coneixements dels professionals mèdics sigui sempre la millor opció. Es basa en un assaig que demostra que una eina d’IA treballant de manera independent diagnostica pacients amb una precisió del 92%; la precisió dels professionals mèdics amb ajuda de la mateixa eina és d’un 76% perquè la corregeixen basant-se en les seves impressions inicials; i la precisió dels professionals sense IA és del 74%. Els autors de l’article plantegen que el camí futur és una divisió del treball entre la IA i els professionals més que un treball conjunt entre IA i professionals.
Més disruptiu encara és l’assaig (no científic) de Dario Amodei, cofundador i CEO d’Anthropic titulat “Machines of Loving Grace”.Imagina una IA futura “poderosa” “si tot va bé”. En termes d’intel·ligència pura, serà més intel·ligent que un guanyador del Premi Nobel en la majoria de camps com la biologia, l’enginyeria, les matemàtiques i l’escriptura. La IA farà tasques de manera autònoma, controlarà robots i equips de laboratori. Absorbirà informació i farà accions entre 10 i 100 vegades més ràpid que el ser humà. Planteja, per tant, que, per exemple en el camp de la biologia, realitzarà totes les tasques que fan els biòlegs incloent el disseny i desenvolupament d’experiments en el món real. Exposa que en 5-10 anys assolirem el progrés científic en biologia i medicina que avui assolim en 50-100 anys. I descriu l’evolució radical que cal esperar en medicina amb la prevenció i curació de quasi totes les malaltes infeccioses naturals, genètiques, oncològiques i mentals, entre d’altres. Imagina que les millores sanitàries es distribuiran millor a tot el món. I prediu que l’esperança de vida passarà a ser de 150 anys dins el segle XXI. En resum, descriu un món amb menys malaltia, pobresa i desigualtat. Sembla una utopia però l’autor argumenta raonadament totes les seves suposicions. A l’últim apartat, que es titula “Treball i sentit”, es pregunta com sobreviuran econòmicament els sers humans si la IA ho fa tot. Diu que és la qüestió més difícil de contestar. Us animo que llegiu la seva reflexió.
Paro de llegir. Què bestia!, citant un cop més la meva expressió preferida del Tortell Poltrona. Potser soc una mica menys ignorant però tinc un cert vertigen.
A l’Hospital Clínic, conjuntament amb l’IDIBAPS i la Universitat de Barcelona, estem començant els treballs per definir el Pla Funcional del Nou Clínic. Un campus de salut que no es posarà en marxa abans de 10-12 anys i que persistirà almenys els 100 anys de l’actual Clínic. I com es fa un Pla Funcional d’un campus de salut amb tota la disrupció que es preveu? I nosaltres que pensem que projectar un hospital amb menys llits ja és disruptiu!
Xavier Marcet, president de la consultora Lead to Change, en un recent article a La Vanguardia titulat “Management precuinat” diu que no hi ha algoritme per al sentit comú i que la IA ens donarà un pla estratègic fet però que no ens permetrà distingir-nos. Caldrà que busquem camins genuïns amb compromís i passió perquè el pla no sigui un document més, arxivat sens valor. No n’estic segur. Però en tot cas li pregunto a DeepSeek com ens pot ajudar la IA a dissenyar el pla funcional d’un hospital. I em respon que amb la predicció de la demanda, amb l’optimització del disseny físic i de l’accessibilitat, amb l’assignació de personal preveient les càrregues de treball i creant horaris intel·ligents, dissenyant un control d’inventaris i una cadena de subministres intel·ligent, generant rutes personalitzades pels pacients, identificant com reduir residus i com optimitzar el consum d’energia. I molt més. Seguim.
