La documentació clínica consumeix al voltant del 43% del temps de treball dels professionals d’atenció primària, i una part inclús es fa fora de l’horari assistencial, el que s’ha anomenat «treball en pijama». És un dels factors de desgast professional més ben documentats. La intel·ligència artificial generativa ha posat sobre la taula una promesa temptadora: que una eina escolti la conversa entre el professional i el pacient i redacti sola l’esborrany de la nota clínica, de manera que el professional passi d’escriure a revisar. Són els anomenats escribes digitals o escribes ambientals, i s’estan desplegant a gran velocitat en sistemes de salut de tot el món.
El funcionament és senzill de descriure. Un micròfon capta la conversa clínica, un model de reconeixement de veu la transcriu i un model de llenguatge l’estructura en format de nota: motiu de consulta, anamnesi, exploració i pla. El professional la revisa, la corregeix si cal i la valida abans d’incorporar-la a la història clínica electrònica, per tant, la decisió final continua sent seva. La pregunta rellevant per a la gestió sanitària ja no és si aquestes eines arribaran a les nostres consultes, sinó en quines condicions ho han de fer.
Al nostre grup hem volgut posar a prova aquesta promesa en condicions reals. Hem publicat a la revista JMIR AI un estudi multicèntric de prova de concepte realitzat a nou centres d’atenció primària de Catalunya, amb un disseny centrat en un aspecte que sovint s’oblida: la satisfacció dels pacients i dels professionals, i no únicament l’eficiència[1]. Vam analitzar 444 visites, en què 289 pacients i 213 professionals van respondre enquestes de satisfacció. Una quarta part dels esborranys generats per la IA no va requerir cap edició, i tres de cada quatre en van requerir molt poques. La satisfacció dels pacients va ser alta i sense diferències respecte a les visites habituals: gravar la conversa no va deteriorar l’experiència assistencial. Els metges i metgesses van valorar la qualitat de l’àudio amb un 9,1 sobre 10 i la de la transcripció amb un 8,1. Els errors més freqüents van ser de context o de significat (38,7% dels problemes identificats), mentre que les al·lucinacions, els fragments inventats pel model, van ser poc habituals (7,5%). Revisar l’esborrany va ocupar de mitjana el 15% del temps de consulta.
Aquests resultats són coherents amb la literatura internacional recent. Un estudi amb 46 clínics de Filadèlfia publicat a JAMA Network Open va observar un 20% menys de temps dedicat a les notes i un 30% menys de feina fora d’horari[2]. En un altre estudi multicèntric amb 272 professionals de sis sistemes de salut nord-americans, la proporció de professionals amb burnout va baixar del 52% al 39% després de trenta dies d’ús d’un escriba digital[3]. Però també hi ha senyals que conviden a la prudència. Una avaluació independent d’onze escribes comercials feta per l’administració sanitària dels veterans dels Estats Units va concloure que les notes generades per IA tenien pitjor qualitat que les redactades per humans en casos estandarditzats[4]. A més, un estudi publicat a JAMA Psychiatry va trobar que les notes fetes amb escriba digital documentaven més símptomes psiquiàtrics, però s’associaven a una menor probabilitat d’intervenció terapèutica documentada[5].
El patró que dibuixa el conjunt de l’evidència és consistent: millores subjectives clares en càrrega cognitiva i benestar professional, guanys objectius de temps més modestos del que es podria esperar i una qualitat d’escriptura que exigeix supervisió clínica sistemàtica. La percepció de millora no equival a millora demostrada. I el temps de revisió no desapareix: es transforma. Qui planifiqui el desplegament d’aquestes eines comptant que la documentació passarà a costar zero minuts es trobarà amb una sorpresa.
Per als equips directius, l’experiència acumulada suggereix algunes condicions de desplegament. La primera és que adopció no és sinònim d’evidència: abans d’estendre un escriba digital cal avaluar-lo localment, amb mètriques pròpies i, si és possible, amb independència del proveïdor. La segona és normativa: només eines corporatives validades, amb compliment estricte de la protecció de dades i sense que cap dada identificable de pacients passi per aplicacions de consum. La tercera és organitzativa: el temps de revisió s’ha de comptar en el redisseny dels circuits assistencials. I la quarta és metodològica: calen assaigs clínics aleatoritzats que mesurin temps, qualitat i seguretat, i no només satisfacció. El nostre grup ja prepara nous estudis en aquesta línia, ara en l’àmbit de l’atenció domiciliària i les residències.
Els escribes digitals són probablement l’aplicació de la IA generativa més madura per a la consulta d’atenció primària, i el nostre estudi indica que implantar-los és factible i ben acceptat per pacients i professionals. Si les condicions anteriors es compleixen, poden ser la primera tecnologia d’IA que retorni temps clínic de manera tangible allà on més falta fa: davant del pacient. La regla que ho resumeix és senzilla: la IA proposa; el professional revisa i decideix.
Nota de l’autor: aquest text ha estat revisat i ordenat amb ajuda de Claude.
Referències
[1] Fuster-Casanovas A, Vidal-Alaball J, Alonso C, Miró Catalina Q, Heinisch DH, Domínguez-Alonso JA, et al. Evaluating patient and professional satisfaction and documentation time reduction through AI-driven automatic clinical note generation in primary care: proof-of-concept study. JMIR AI. 2026;5:e80549.
[2] Duggan MJ, Gervase J, Schoenbaum A, Hanson W, Howell JT 3rd, Sheinberg M, et al. Clinician experiences with ambient scribe technology to assist with documentation burden and efficiency. JAMA Netw Open. 2025;8(2):e2460637.
[3] Olson KD, Meeker D, Troup M, Barker TD, Nguyen VH, Manders JB, et al. Use of ambient AI scribes to reduce administrative burden and professional burnout. JAMA Netw Open. 2025;8(10):e2534976.
[4] Reddy A, Gunnink E, Wheat CL, Pawlikowski S, Payne CM, Wiltz S, et al. Rapid evaluation of artificial intelligence technology used for ambient dictation in primary care: comparing the quality of documentation of artificial intelligence-generated and human-produced clinical notes. Ann Intern Med. 2026;179(6):765-72.
[5] Castro VM, McCoy TH, Verhaak P, Ramachandiran A, Perlis RH. Psychiatric documentation and management in primary care with artificial intelligence scribe use. JAMA Psychiatry. 2026;83(3):281-6.