Joan Subirats, catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va afirmar l’any 2011: “No estem en una època de canvis, estem vivint un canvi d’època”. Aquesta reflexió pren encara més força després de quinze anys. La rapidesa i la magnitud dels canvis esdevenen cada cop més evidents. Les transformacions socials, tecnològiques i científiques s’han accelerat de manera vertiginosa. El ritme d’innovació és tan intens que, en ocasions, resulta difícil adaptar-se o comprendre del tot les noves realitats que sorgeixen.
Tres exemples que he viscut darrerament:
1. Presenciar una intervenció de càncer de pròstata amb cirurgia robòtica des d’una sala d’un hospital de Barcelona on el cirurgià intervenia a un pacient que estava físicament a les Illes Canàries.[1]
2. Escoltar la presentació d‘un “pipeline” d’innovació d’una companyia farmacèutica on s’explicava que les molècules que estaven desenvolupant seran principalment nous CAR-T.
3. Sorprendre’m davant la capacitat d’organització, de perseverança, i d’enteniment d’una mare eslovena en el documental “Moure muntanyes” per convèncer a un genetista, fer una xarxa de famílies amb la mateixa patologia arreu d’Europa, i aconseguir amb crowdfunding engegar un assaig clínic d’un tractament per “curar” una patologia que pateix el seu fill.[2]
Aquestes innovacions s’amplificaran exponencialment amb la Intel·ligència Artificial (IA), però els nostres models organitzatius segueixen sent compartimentats i continuen sense comunicar-se eficaçment, el pacient no està al centre i costa molt avançar amb els topalls socials.
Recentment s’ha publicat un document molt controvertit “The 2028 Global Intelligence Crisis”, publicat per CitriniReserch.[3] El text és un exercici prospectiu (no una predicció) que simula un informe escrit el juny de 2028, analitzant els esdeveniments que haurien conduit a una crisi global provocada per l’abundància de la IA. Descriu com l’arribada de la IA crea una oferta excessiva d’intel·ligència, la productivitat es dispara, i es produeix una substitució massiva dels treballador qualificats. Això fa que els salaris s’enfonsin, que la demanda interna es col·lapsi i milions de professionals redueixen la seva capacitat de consum. Activant-se un espiral deflacionària amb la caiguda del PIB, una alta desocupació, i un col·lapse del consum i del crèdit privat. Es generen inestabilitats socials, augment de les desigualtats i els governs reaccionen tard.
Si volem empitjorar la distòpia una mica més, podem preguntar com seria aquest “futurible” al sistema sanitari. Segons la IA, augmentarien patologies com la salut mental degut a les situacions de pèrdua d’identitat laboral i de l’estrès social. La tensió econòmica provocaria un risc de desfinançament estructural de les organitzacions sanitàries (menys plantilles, dificultats per inversions i per les renovacions tecnològiques). També s’adoptarien massivament sistemes d’IA per guanyar eficiència.
Tornant a la realitat, Rafa Bengoa, a la conferència del Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària, deia que s’accelerarien les revolucions dels biomarcadors, dels nous medicaments, de les tecnologies i de la IA. Es preguntava quan hi hauria una revolució de les nostres organitzacions i apuntava als gestors per fer aquesta revolució. No als polítics, als gestors de tots els nivells tant a la macro com a la meso i microgestió.[4]
No podem negar que les distòpies ens ajuden a imaginar que pot passar si no a actuem però també ens recorden que el futur no esta escrit. Potser com deia Subirats no estem davant d’una època de canvis, sinó d’un canvi d’època. La diferència és que ara ens toca decidir com volem que sigui el canvi i aquesta decisió, inevitablement, passa per tots nosaltres.
Referències
[1] Nota de premsa de la Fundació Puigvert: https://www.fundacio-puigvert.es/el-dr-alberto-breda-cirujano-urologico-implanta-el-primer-programa-clinico-europeo-de-telecirugia-robotica-entre-barcelona-canarias/
[2] Documental de Sense ficció “Moure muntanyes”. Carles Prat (direcció), Xavier Garcia Balaña (realització) i Marta Grau (producció). https://www.3cat.cat/3catinfo/moure-muntanyes-un-documental-de-servei-public-de-3cat-sobre-una-historia-de-lluita-i-superacio-commovedora/noticia/3393074/
[3] CitriniResearch. The 2028 Global Intelligence Crisis. 22 de febrer de 2026. https://www.citriniresearch.com/p/2028gic
[4] Rafael Bengoa: Anàlisi situació i perspectives dels sistemes sanitaris públics i dels models de gestió a Europa. 22 de novembre de 2024. https://lagestioimporta.cat/articles_monografic/rafael-bengoa-analisi-situacio-i-perspectives-dels-sistemes-sanitaris-publics-i-dels-models-de-gestio-a-europa/