Economista de la salut i politóloga
Durant la seva etapa a la universitat, Cristina Adroher i Mas (Ribes de Freser, 1988) va tenir professors referents en l’economia de la salut com Guillem López Casasnovas, Vicente Ortún o Jaume Puig-Junoy. Aquest entorn acadèmic, juntament amb la trajectòria dels seus pares, vinculats professionalment a l’àmbit de l’atenció primària, va fer que en acabar els seus estudis es decantés per la planificació i la gestió sanitària.
Què et va atraure de la gestió?
Sabia que volia treballar per millorar la qualitat dels serveis públics i enfortir el sistema sanitari, aplicant una gestió eficient i basada en l’evidència. Els recursos de què disposem són finits, i cal treure’n el màxim profit per millorar el benestar de la ciutadania.
Tots els professionals de la salut són conscients que acaben gestionant?
Els professionals assistencials sovint veuen la gestió com quelcom llunyà. Per exemple, quan una infermera fa una cura, està gestionant uns recursos, uns espais, un temps i unes expectatives de la persona a qui atén. Aquest és un punt que hauríem de ser capaços de revertir i posar en valor, ja que tots gestionem. Cal alinear bé els incentius entre els diversos professionals i unitats de les organitzacions al voltant d’uns objectius comuns.
Formes part dels professionals dedicats a la gestió que no superen els 40 anys d’edat. T’has topat amb un sostre de vidre per créixer professionalment?
Mai m’he sentit perjudicada pel fet de ser dona, he aconseguit anar canviant de posició dins el sector de la salut i sempre he sentit que tenia molt suport per part dels meus superiors. Ara bé, és cert que fins i tot en el sector de la salut, que és molt feminitzat, als càrrecs d’alta direcció la presència de dones encara és baixa. Si bé als càrrecs de comandament intermedis hi són molt presents, manca fer aquest pas cap a les posicions de màxima responsabilitat.
Creus que manca relleu generacional en els càrrecs de gestió?
Sí, totalment. Alguns estudis diuen que en els propers 15 anys es jubilaran més de la meitat de directius sanitaris. Els que estem iniciant-nos en el món de la gestió hem de prendre el llegat i coneixement que ens deixa aquesta generació tan fructífera, però el recanvi generacional no serà fàcil. Malgrat ser un món absolutament apassionant, de la meva edat hi ha molt poca gent que vulgui dedicar-se a la gestió sanitària, però, quan hi entres, t’atrapa.
Si poguessis fer una carta als Reis, com t’agradaria que fos la gestió sanitària?
Crec que el sistema hauria de ser més flexible, afavorir l’autonomia de gestió i donar més veu als professionals. Cal que la presa de decisions es basi en l’evidència de què funciona i què no, i que hi hagi més transparència i rendiment de comptes. Per part de les organitzacions s’hauria de transmetre de manera més clara l’estratègia institucional i implicar-hi més els professionals.
Què creus que pot aportar la Societat Catalana de Gestió Sanitària?
Pot donar a conèixer i posar en valor la figura del gestor sanitari i difondre el discurs de la importància de la gestió. També pot oferir eines de suport per a una bona gestió, a partir d’espais per compartir coneixement, formació i bones pràctiques, i iniciar un programa de mentoria per promoure el desenvolupament dels joves professionals.
Aquesta entrevista és un extracte del llibre “La gestió importa. 10 anys de la Societat Catalana de Gestió Sanitària“
