“No saber compartir és empetitir la vida”. Aquesta és la darrera frase d’un article de Xavier Marcet a La Vanguardia titulat “Crear, concretar, compartir”[1]. Reflexiona sobre la idea que el futur no sempre és disruptiu i de l’abús que s’ha fet del concepte VUCA (volatility, uncertanity, complexity, ambiguity) per definir aquest futur. Recorda la lentitud amb que es despleguen innovacions com la impressió 3D i el cotxe elèctric degut al ritme de les persones i a la dificultat de canvi de les cultures corporatives. Conclou que cal desenvolupar el futur equilibrant persones i tecnologies, amb agilitat i paciència, creant, concretant i compartint oportunitats i combinant continuïtat, adaptació i disrupció.
Constantment parlem d’innovació com un element estratègic de les organitzacions, tot i que ens costa definir què és innovació. M’agrada la definició que diu que innovació és tot allò que comença amb algú dient això no es pot fer, és impossible. Més acadèmica és la definició d’Alfons Cornella que planteja que la innovació consisteix en generar idees que siguin convertibles en un producte, servei o procés que suposi un valor pels clients o la societat, de manera que s’obtinguin resultats sostenibles en el temps.[2]
L’article “Inspiring Innovation” de Harvard Business Review de l’any 2002 segueix sent inspirador amb receptes de directius de molt diferents sectors[3]. Voldria destacar la d’un directiu de Procter & Gamble que diu que la creativitat no és un regal misteriós si no la tasca diària de crear connexions i d’ajuntar coses que normalment no estan juntes. I la d’un directiu del British Geological Survey que planteja que per innovar cal trencar les afiliacions als departaments i treballar per projectes. I la d’un cirurgià cardiovascular, cofundador d’una empresa que inverteix en start-ups mèdiques, que diu que un dels aspectes més durs de la innovació és que les persones acceptin que la manera que treballen no és la millor. Toyota diu que tots els seus empleats tenen dues feines, primer fer la seva feina i segon millorar la seva feina, i implementa un milió de noves idees a l’any que venen dels seus treballadors.[4]
En el sector sanitari tenim el repte de desenvolupar el futur innovant, equilibrant persones i tecnologia, amb agilitat i paciència, acceptant que podem treballar millor, compartint i creant connexions on no n’hi ha, trencant afiliacions i desplegant projectes, i entenent que davant d’un no hi ha una oportunitat d’innovar. I, tornant a Xavier Marcet i el seu article “Dissenyadors d’excuses”, evitant els dissenyadors d’excuses que carreguen les culpes als altres.[5]
Implementant un ecosistema d’innovació sanitària a Barcelona
Fa 20 anys vam començar el desplegament de l’Àrea Integral de Salut de Barcelona Esquerra (AISBE), àrea que cobreix una població de més de mig milió de persones de Barcelona ciutat, plantejant un marc de treball de col·laboració entre els professionals de les diferents institucions sanitàries d’aquest territori. Avui podem dir que hem creat un ecosistema per desplegar innovacions grans i petites que m’agradaria pensar que és irreversible. Més de 500 professionals de les diferents institucions col·laboren en 50 àmbits de treball diferents. 120 especialistes de l’Hospital Clínic fan activitat assistencial un dia a la setmana en un dels centres d’atenció primària de l’AISBE.
Al llarg d’aquests anys, s’ha creat el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de Manso, que va ser el primer CUAP de Barcelona Ciutat, i el CUAP de Pediatria de Numància. S’ha dissenyat i implementat, conjuntament amb l’Hospital del Mar i l’Àrea integral de Salut de Litoral, el Programa de Cribratge de Càncer de Colon i Recte innovant amb un nou rol de les Oficines de Farmàcia, programa que posteriorment s’ha estès a tot Catalunya. Es va començar la teledermatologia quan encara era molt incipient el seu ús. S’ha implementat un projecte de seguiment compartit entre l’Atenció Primària i l’Hospital de la pacient amb càncer de mama. I s’empodera als optometristes per guanyar resolució en oftalmologia. Són alguns dels exemples de les millors promogudes per aquests més de 500 professionals treballant plegats.
Tenim outcomes, sovint més de procés que de resultats en salut que tant de bo poguéssim tenir. En tot cas, coneixem la millora en els temps d’atenció de les vistes urgents de nivells 4 i 5 de l’AISBE gràcies als CUAPs, sabem que un diagnòstic dermatològic, que al voltant d’un 6% és oncològic, es pot orientar en menys de 72 hores gràcies a la Teledermatologia quan abans podia trigar més de 6 mesos, i mesurem el nombre d’adenomes que s’han diagnosticat i extret a partir del Programa de Cribratge de Càncer de Colon i Recte evitant el càncer.
I per què comparteixo avui l’experiència de l’AISBE i aquesta mirada de la innovació? Perquè em sembla rellevant en un moment complex del sistema sanitari en que, a vegades, el més fàcil és culpar als altres i buscar enemics i excuses. Hem d’innovar per sostenibilitat, per proveir serveis de salut millors, per aprofitar tots els instruments i les tecnologies al nostre abast, per atraure i retenir professionals que volen projectes i deixar de fer activitats repetitives sense valor. Col·laborant entre els professionals de les diferents institucions. Estic convençut que no hi ha un altre camí. Perquè la innovació va més enllà de les eines com la intel·ligència artificial, la robotització o la simulació, que són claus però només eines.
Per acabar uns desitjos. Tant de bo l’autenticitat, la resiliència, la generositat i la confiança siguin els valors presents, sempre i per tot. Tant de bo un dia puguem gaudir d’un sistema d’informació, un sí, només un i de tots, que ens permeti plasmar els processos col·laboratius i estructurar la informació necessària per poder avaluar els resultats de salut. I així demostrar el valor d’aquestes innovacions i poder rendir comptes als ciutadans. Com diu Txarango , “tant de bo sigui llarg el viatge” i “tant de bo et donin fil i no et tallin les ales” si crees oportunitats, les concretes i les comparteixes, fugint d’excuses i de buscar culpables.
Referències
[1] Marcet X. Crear, concretar i compartir. La Vanguardia, 26 novembre 2023. https://www.lavanguardia.com/dinero/20231126/9404506/crear-concretar-compartir.html
[2] Alfons Cornella: Descubre los mejores recursos para emprender. Forum Impulsa https://es.forumimpulsa.org/prensa/actualidad/263-alfons-cornella-descubre-los-mejores-recursos-para-emprender/
[3] Inspiring innovation. Harvard Business Review. August 2002. https://hbr.org/2002/08/inspiring-innovation
[4] Surowiecki J. The open secret of success. New Yorker. May 5, 2008. https://www.newyorker.com/magazine/2008/05/12/the-open-secret-of-success
[5] Marcet X. Dissenyadors d’excuses. La Vanguardia, 1 octubre 2023. https://www.lavanguardia.com/economia/20231001/9264130/economia-empresas-estrategia.html
Foto de Rick Rothenberg
