El Design Thinking és un mètode creatiu cada cop més popular entre les empreses de tot el món i que, en aquests darrers anys, també s’ha incorporat al sector sanitari. En general, hi ha la creença que és una disciplina desenvolupada per la consultoria de disseny IDEO que gràcies a l’article “Design Thinking”, publicat l’any 2008 a la Harvard Business Review, va popularitzar el concepte. [1] Tot i així, els orígens d’aquesta metodologia els trobem a l’escola de disseny Bauhaus i posteriorment a l’ampli desenvolupament que va tenir als països nòrdics després de l’exposició “The Stockholm Exhibition”, sobre arts, oficis, mobiliari i arquitectura. En la cultura democràtica col·laborativa d’aquests països nòrdics és on es va desenvolupar el nou enfocament del disseny com a mètode participatiu on totes les parts implicades en el problema o necessitat a resoldre -social, educativa, cultural, etc.- col·laboren en la seva solució i amb el rol del dissenyador com a facilitador. El resultat serà l’establiment de les bases del que avui anomenem Design Thinking: un procés que se centra en les persones i l’aplicació de dinàmiques empàtic-creatives, el treball en equip, i un enfocament del projecte basat en les necessitats de l’usuari.
Avui dia, ja són diverses les organitzacions en l’àmbit sanitari que utilitzen el Design Thinking amb l’objectiu de facilitar la innovació mitjançant l’exploració i generació de solucions per a serveis, productes, aplicacions digitals, etc., i amb el propòsit de millorar la experiència de pacient.[2] Però, més enllà d’ajudar-nos a resoldre problemes i reptes de forma creativa, què ens aporta el Design Thinking per al sistema sanitari?
L’aportació de valor del Design Thinking al sistema sanitari
Una de les aportacions clau és el fet que permet als equips de professionals anar més enllà del pensament deductiu lineal. Possibilita la integració d’un enfocament més interdisciplinari i creatiu, centrant-se en les persones usuàries (pacients, famílies i professionals), i així s’aconsegueix potenciar la innovació i la millora contínua des de la centralitat de les seves necessitats i preferències. A més, ens ajuda facilitant-nos:
- L’empatia amb les persones usuàries. Prioritzant l’empatia pels usuaris finals, prestant especial atenció als seus problemes i necessitats. Permet practicar l’escolta activa i l’observació empàtica, cosa que facilita posar-se a les sabates i crear noves connexions per a la creació de valor.
- La comprensió del problema. Facilitant un enfocament més exhaustiu i holístic, des de la perspectiva i l’experiència dels usuaris i les diferents parts interessades – els que més saben de les seves necessitats. Afavoreix el pensament sistèmic i connecta el pensament creatiu i l’analític.
- Generar solucions més eficaces. Permetent idear solucions més adaptades als destinataris ja que neixen de les seves necessitats, posant a l’usuari final en primer lloc i com a principal consideració. Possibilita la comprensió del què volen els usuaris i el perquè, connectant millor les solucions amb les seves necessitats reals.
- Desenvolupar processos col·laboratius. Involucrant pacients, familiars, professionals de la salut i proveïdors en dinàmiques col·laboratives per generar idees de forma col·laborativa. Afavoreix el treball col·laboratiu amb equips diversos (investigadors, dissenyadors, arquitectes, professionals sanitaris, enginyeria, comunicació, etc.) i connectar-ne el coneixement multidisciplinari.
- Abordar problemes de manera ràpida. Treballant de forma àgil i iterativa per poder descartar aviat aquelles idees i opcions que no conduiran a una solució real del problema. Fomenta la cultura de prova i error i la millora constant.
- Minimitzar el risc i costos. Prototipant les idees i possibles solucions amb la inclusió primerenca dels pacients i principals agents s’aconsegueix validar i ajustar les opcions gràcies al constant feedback sabent ràpidament si té sentit la solució. Proporciona coneixement operatiu en identificar possibles obstacles d’implementació, minimitzant els costos i els riscos de canvis en etapes més avançades.
- Crear connexions i trencar sitges. Compartint la informació de forma visual i inspiradora amb persones diferents dins i fora dels nostres equips, permet relacionar els coneixements que tenim cada persona. Com més diversitat més àmplia serà la xarxa de pensament conjunt i més gran serà la probabilitat que sorgeixin les connexions improbables.
- Pensar “fora de la caixa” i sortir de la zona de confort. Usant la imaginació per visualitzar solucions no convencionals i considerant opcions no òbvies més enllà dels patrons i mètodes convencionals. Idear des de diferents perspectives i sobre la base de les necessitats dels usuaris permet trobar solucions innovadores i originals.
- Fer visible les idees o conceptes complexos. Visualitzar els conceptes amb imatges senzilles, simples i directes. Creant storytelling, es facilita la comprensió d’idees complexes o intangibles, amb molt menys esforç mental per interpretar, comprendre i inspirar. Beneficia un llenguatge comú, fer les idees palpables, transmetre una idea ràpidament o visualitzar possibles solucions, canvis i aspectes a millorar o refinar.
- Crear motivació i sentit de propietat. Treballant de forma col·laborativa i en equip, des de la visió dels que seran els usuaris principals de la futura solució, permet inspirar i treballar alineant-se a un repte, en confiança i col·laboració. Contribueix al fet que es provoqui entusiasme, participació i contribució de totes les persones interessades i usuàries de la futura solució.
- L’apoderament del pacient. Promovent el rol actiu dels pacients, i no només com a objecte d’estudi, s’enforteix el dret i la capacitat d’aportar la veu, idees i validar les propostes i intervencions sobre la pròpia salut. Afavoreix el fet que assumeixin un rol més actiu en la seva cura.
- Oferir una millor atenció i centrada en el pacient. Generar solucions per i amb pacients i professionals, des de la seva perspectiva, experiència i necessitats, facilita una atenció més eficaç i centrada en el pacient. Possibilita generar solucions conseqüents amb les seves experiències i realitat mitjançant la possibilitat de “caminar a les seves sabates”.
L’efecte del Design Thinking als professionals i l’organització
A nivell de la cultura de l’organització, en general hi ha consens en el fet que l’aplicació del Design Thinking ens aporta canvis de perspectiva i comportament entre els professionals, bàsicament en relació a les reaccions emocionals positives, l’actitud i la confiança. [3] Això facilita una major “connexió humanista” cap als pacients i una millor comunicació no només amb els pacients, sinó també amb la resta de l’equip.
D’altra banda, ens ajuda que les persones tinguin una orientació més gran a la innovació, facilita la incorporació positiva del prova-error i una major assumpció de riscos en els equips. També, el tipus d’activitats i dinàmiques que permet desenvolupar el Design Thinking contribueixen a construir una cultura i un ambient de treball creatiu i dinàmic, obert i inclusiu, segur sense prejudicis i empoderador.
És important recordar que l’aplicació del Design Thinking implica diferents principis, activitats i eines que podem aplicar als nostres projectes d’experiència de pacient per a la millora continuada i la innovació. Tot i això, hem de ser conscients de la importància dels mecanismes de funcionament d’aquests principis per aconseguir bons resultats. Per això, sens dubte, un aspecte clau és el mindset i actitud dels professionals implicats en els projectes. A qualsevol centre sanitari aplicar el Design Thinking no és només una qüestió d’implicar els professionals de la medicina o de la infermeria sinó de persones capacitades per funcionar en termes de donar suport i facilitar aquest procés creatiu. A més, requereix que es proporcioni informació transparent i accessible i s’animi en tot moment els pacients, les famílies i els professionals a participar i fer preguntes.
Com a conclusió, hem de recordar que el Design Thinking proposa un model dialògic per a la cocreació de valor[4] on les claus són la igualtat, juntament amb la construcció de coneixement recíproc i l’apreciació mútua d’experiències, opinions, emocions i necessitats de cada participant. El codi-disseny amb els nostres usuaris (pacients, famílies, cuidadors, proveïdors i professionals) ens ajuda a crear una experiència de pacient i un sistema sanitari més empàtic, i molt més humà.
Referències
[1] Brown T. “Design thinking”. Harvard Business Review, 86, 6 (2008), 84-92.
[2] Ku B., Lupton E. (2022), Health Design Thinking. The MIT Press.
[3] Davies J., Sampson M., Beesley F., Smith D. and Baldwin V. (2014), “An evaluation of Knowledge and Understanding Framework personality disorder awareness training: can a co‐production model be effective in a local NHS mental health Trust?”, Personality and Mental Health, Vol. 8 No. 2, pp. 161-168.
[4] Vinyets J. (2012), “Cocreació la mirada antropològica: una palanca d’innovació”. Revista d’etnologia de Catalunya, ISSN 1132-6581, Nº. 38, 2012, págs. 66-75.
