La necessitat de treballar en la prevenció de malalties cròniques ens ha portat a una consciència més gran sobre la importància d’incidir en els factors de risc, encara que aquest primer impuls encara no és suficient. Al nostre entorn estem experimentant un marcat augment de l’obesitat i la diabetis, relacionat amb un preocupant percentatge de la població que és sedentària o no fa prou activitat física. Aquests factors de risc contribueixen significativament al risc de desenvolupar malalties cròniques a mesura que envellim. En una societat amb més esperança de vida i xifres de cronicitat cada vegada més creixents, és imprescindible desenvolupar i difondre mètodes per ajudar a canviar hàbits de vida perjudicials per altres de més saludables. En persones amb malalties cròniques un nivell baix d’educació sanitària s’associa amb pitjor qualitat de vida i amb pitjors resultats de salut. Si a aquest model hi sumem el risc del gradient social, les persones amb un nivell socioeconòmic més baix, nivell educatiu més baix i edat més avançada experimenten més barreres d’accés a l’educació sanitària, cosa que genera un greu patró de desigualtat en les persones amb malalties cròniques.[1]
A un nivell més particular, l’ambivalència o la dificultat per canviar els comportaments poc saludables es manifesta de formes diferents i de vegades superposades: angoixa emocional, tensions en la relació professional sanitari-pacient o fins i tot un profund conflicte intern sobre el canvi. Una o més d’aquestes formes d’ambivalència envers el canvi són comunes i, de fet, normals, cosa que ens porta típicament a la negació, racionalització, actitud defensiva, ansietat i/o procrastinació. Es pot detectar aquesta ambivalència davant del canvi posant el focus sobre el llenguatge que es fa servir en parlar obertament sobre les eleccions en salut, benestar i sobre els estils de vida que adopten.
L’entrevista motivacional i la planificació d’accions
S’han provat molts tipus d’intervencions amb el propòsit del canvi d’estils de vida perjudicials per a la salut per altres de més saludables. Entre aquests, l’entrevista motivacional destaca perquè és un mètode excepcionalment innovador per millorar la motivació del pacient per al canvi de comportament, especialment en persones que expressen aquesta ambivalència o dificultat per iniciar o mantenir hàbits saludables. L’entrevista motivacional permet que les persones expressin els seus desitjos de canviar davant de la propensió a continuar arrelades en comportaments de risc, a més ha demostrat que pot facilitar aquest canvi necessari per a la salut.[2]
L’ entrevista motivacional es fonamenta en quatre principis[3]:
Expressar empatia: implica una actitud d’acceptació i respecte de la persona i la seva ambivalència com un procés normal. Utilitza l’escolta activa i reflexiva per a tornar al pacient els conceptes que ha intentat transmetre.
Desenvolupar les discrepàncies: La motivació al canvi passa quan les persones perceben la discrepància entre on són i on els agradaria ser-hi. S’intenta augmentar el nivell de conflicte entre les seves creences i la conducta actual, tot esperant que sigui el mateix pacient qui finalment presenti els arguments per canviar.
Rodar amb la resistència: Evitar enfrontar-se a les seves declaracions és el pas inicial. L’actitud més adequada és respondre amb empatia, no emetre judicis i intentar clarificar allò que vol transmetre el pacient.
Donar suport a l’autoeficàcia: Creure en la capacitat que té el pacient per canviar i transmetre-ho. Cal enfortir la idea que és ell qui decideix començar un canvi i mantenir-lo.
És molt freqüent que hi hagi motivacions intrínseques per abandonar hàbits de vida perjudicials, però també que apareguin dificultats a l’hora de fer el pas per aconseguir-ho. A aquest efecte, la planificació d’accions serveix com a tècnica que es pot fer servir com a part de l’entrevista motivacional o funcionar com una eina independent per donar suport a l’autocontrol del pacient que estigui llest o gairebé llest per al canvi. Tant l’entrevista motivacional com la planificació d’accions es poden fer servir soles o de forma sinèrgica per promoure canvis positius en comportaments d’alt risc per a la salut. L’activitat física, deixar de fumar, el consum d’aliments amb un alt contingut en fibra, una dieta baixa en greixos, el control del pes corporal i aprendre a gestionar l’estrès redueixen, el risc de malalties cardiovasculars, el càncer i una mortalitat prematura, a més de molts altres beneficis sobre la qualitat de vida.
És el moment d’impulsar eines precises com l’entrevista motivacional i la planificació d’accions per trencar les barreres del canvi i treballar de manera enèrgica en promoció de la salut i l’educació sanitària.
Referències
[1] Connell L, Finn Y, Sixsmith J. Health literacy education programmes developed for qualified health professionals: a scoping review. BMJ open. 2023 Mar 1;13(3):e070734.
[2] Cole S, Sannidhi D, Jadotte Y, Rozanski A. Using motivational interviewing and brief action planning for adopting and maintaining positive health behaviors. Progress in Cardiovascular Diseases. 2023 Feb 24.
[3] Mercado SR, Cassinelli MF, Grez AI. Entrevista motivacional:¿ cuál es su efectividad en problemas prevalentes de la atención primaria?. Atención primaria. 2008 May;40(5):257.
