Què són els robots socials?
Els robots socials són entitats autònomes o semiautònomes dissenyades per interactuar amb humans i assistir-los en diverses tasques. Aquests robots estan equipats amb intel·ligència artificial (IA) i poden realitzar una gamma de funcions, des de tasques simples i repetitives fins a interaccions més complexes que requereixen la interacció amb els humans.
El desenvolupament i el desplegament de robots socials són part de la transformació digital més àmplia en diversos sectors, inclosa la salut. Els robots socials poden ser fonamentals per al futur desenvolupament del sistema sanitari, especialment als hospitals. Aquests robots estan dissenyats no només per assistir directament els pacients, sinó també per donar suport al personal sanitari en assumir tasques rutinàries i administratives, permetent així que els professionals de la salut es concentrin més en l’atenció als pacients.[1]
Aplicacions dels robots socials a salut
Els robots socials tenen una àmplia gamma d’aplicacions en entorns de la salut. Són particularment útils per abordar alguns dels desafiaments crítics que enfronta el sector, com l’escassetat de personal i la demanda creixent d’atenció de llarga durada. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha una escassetat global de treballadors de la salut, especialment per a tasques d’infermeria i cures. Els robots socials poden ajudar a mitigar aquest problema en assumir tasques que no necessàriament requereixen intervenció humana.[2]
Algunes aplicacions específiques dels robots socials a la salut inclouen:
1. Proveir informació i consells: Els robots socials poden oferir informació general i personalitzada o consells als pacients. Això pot incloure informació sobre la seva condició de salut, procediments propers o consells generals de benestar.
2. Registre de pacients: Els robots poden ajudar en el procés de registre de pacients en recopilar la informació necessària i introduir-la als sistemes digitals de l’hospital, reduint així la càrrega administrativa del personal humà.
3. Monitorització de condicions del pacient: Aquests robots, com altres aplicacions digitals, poden avaluar i monitoritzar les condicions psicofísiques dels pacients, incloent-hi signes vitals com pressió arterial, temperatura i nivells d’hidratació, així com mesures subjectives com emocions i nivells de dolor.
4. Recordatoris de medicació: Els robots socials poden recordar els pacients que prenguin els seus medicaments a temps i en la dosi correcta.
5. Promoció de comportaments saludables: També poden funcionar com a assistents virtuals per recordar els pacients que segueixin comportaments específics relacionats amb la salut, com ara beure aigua regularment o seguir restriccions dietètiques.
Evidències i resultats positius
Diversos estudis i projectes pilot han demostrat l’efectivitat i els resultats positius de l’ús de robots socials a la salut. Per exemple, el projecte europeu HosmartAI a l’Hospital de Maribor, Eslovènia, es va centrar en l’ús de robots socials com a suport administratiu per a infermeres i doctors. L’estudi va trobar un nivell general d’acceptació força alt entre el personal de salut i els pacients. Els robots van ser vistos com a eines digitals útils que poden donar suport al procés d’atenció sanitària. L’estudi també va destacar que els pacients més joves eren particularment receptius a interactuar amb robots, veient-los sovint com una forma d’entreteniment. Tot i això, hi va haver certa resistència entre la gent gran, que preferien el contacte humà i la interacció. Així, la percepció general va ser positiva, cosa que indica que els robots socials poden complementar eficaçment els professionals sanitaris i millorar l’eficiència dels serveis de salut.[3]
Un altre estudi realitzat com a part de la cooperació 4TU Human & Technology va involucrar un robot Pepper dissenyat per interactuar amb gent gran. Els resultats van mostrar una opinió positiva i acceptació entre els participants, encara que alguns aspectes de la interacció necessitaven millores. L’estudi va concloure que els robots socials podrien ajudar el personal de l’hospital en manejar diverses tasques repetitives, permetent així que els treballadors de la salut s’enfoquin més en l’atenció directa als pacients.[4]
Durant la pandèmia de COVID-19, els robots socials van demostrar ser particularment útils en instal·lacions de cures de llarga durada. Un estudi de Getson i Nejat va destacar com la tecnologia robòtica podria millorar la qualitat i la funcionalitat de les instal·lacions de cures durant les pandèmies. La integració de robots socials va ajudar a mantenir un alt nivell d’atenció i de suport mentre es minimitzava el risc de transmissió del virus entre els treballadors i els pacients.[5]
Conclusió
La integració de robots socials en entorns de salut ofereix nombrosos beneficis, incloent-hi la reducció de la càrrega de treball dels professionals, la millora de l’eficiència dels serveis de salut i la provisió de suport constant als pacients. Tot i que hi ha desafiaments relacionats amb l’acceptació d’aquests robots, especialment entre la gent gran, l’evidència general apunta a un impacte positiu en la prestació de serveis de salut.
Els robots socials no estan destinats a reemplaçar els cuidadors humans, sinó a donar-los suport assumint tasques rutinàries i administratives, permetent així que els professionals de la salut dediquin més temps a l’atenció directa al pacient. El desenvolupament i desplegament continu d’aquests robots indiquen un futur força prometedor per als robots socials a la salut, contribuint a un sistema de salut més eficient i centrat en el pacient. Segurament caldrà involucrar tots els usuaris (pacients, cuidadors, professionals sanitaris, etc.) per al desenvolupament i la implementació d’aquests robots, abastant tots els potencials conflictes ètics i de seguretat de les dades compartides, així com els límits a respectar entre tasques realitzades per persones i per robots.
En conclusió, els robots socials representen un avenç significatiu en la transformació digital de la salut. Tenen el potencial d’abordar desafiaments crítics al sector, millorar la qualitat de l’atenció i donar suport als professionals de la salut en els seus rols diaris. A mesura que la tecnologia continua evolucionant, és probable que el paper dels robots socials a la salut s’expandeixi, oferint noves oportunitats per millorar els serveis de salut i els resultats per als pacients. Segurament caldrà seguir de prop la disponibilitat tecnològica, la seva accessibilitat i equitat.
Referències
[1] Wongpiromsarn, Tichakorn, Narcs Damrongchai, and Ronald Vatananan-Thcscnvitz (2016) ‘Technology Development Roadmap for Medical Ro-botics in Thailand’. In 2016 Portland International Conference on Man-agement of Engineering and Technology (PICMET), 3240–48. IEEE. cit. Vichitkraivin P., Naenna T. (2021) Factors of healthcare robot adoption by medical staff in Thai government hospitals. Health and Technology 11: 139–151. DOI: 10.1007/s12553-020-00489-4
[2] WHO: https://www.who.int/news-room/fact-sheets/detail/nursing-and-midwifery
[3] Canella S., Malkar I., Roj I. R., & Flis V. (2024). Perception and acceptability of social robots in healthcare: ethnographic research based on a qualitative case study. SALUTE E SOCIETÀ, (2024/2).
[4] Boumans, Roel, Fokke van Meulen, Koen Hindriks, Mark Neerincx, and Marcel Olde Rikkert (2020) ‘A Feasibility Study of a Social Robot Collecting Pa-tient Reported Outcome Measurements from Older Adults’. International Journal of Social Robotics 12: 259–66.
[5] Getson Cristina, and Goldie Nejat (2022) ‘The Adoption of Socially Assistive Ro-bots for Long-Term Care: During COVID-19 and in a Post-Pandemic Society’. In Healthcare Management Forum, 35:301–9. SAGE Publications Sage CA: Los Angeles, CA.
Foto de Possessed Photography
