Considerem que un sistema sanitari en una societat avançada ha de ser harmònic i coherent amb el seu propòsit i missió i en equilibri adaptatiu amb les transformacions i dinàmiques de l’entorn, sustentant la seva legitimitat en la responsabilitat institucional i social dels seus òrgans d’autoritat i de direcció, i per tant, de bon govern i gerència.
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) al sector salut s’ha d’interpretar, no com un apèndix complementari de les activitats essencials de les institucions sanitàries, sinó com un compromís formal de tots els agents i grups d’interès -polítics, autoritats, empleats, proveïdors, usuaris, comunitats i societat- la funció de la qual en la creació i intercanvi de valor no només es circumscriu a l’àmbit tradicional polític, “societari” o econòmic, sinó també a l’intrínsecament ètic i social, per a la consecució col·laborativa d’objectius compartits que articulin la sostenibilitat interna i externa, així com la cohesió organitzativa i social.
Atesa la naturalesa de bé públic preferent, els agents i grups d’interès del sector de la salut han de contribuir amb el compromís a la creació de valor econòmic, social i mediambiental en un procés conjunt i interactiu de diàleg, vetllant per la RSC i per la competència dels serveis sanitaris.
Sabem que l’autoritat sanitària i gestora dels serveis sanitaris públics és responsable de protegir, planificar i gestionar la salut de la ciutadania per respondre amb més qualitat, efectivitat, eficiència i equitat a les necessitats detectades. Això requereix el desenvolupament d’un bon govern sanitari, professional i social.
El compromís polític amb els principis de bon govern de la sanitat parteix del treball i posicionament institucional de la Comissió de Bon Govern Sanitari del Consell d’Europa[1], d’acord amb la premissa que una bona governança influeix positivament en totes les funcions del sistema sanitari i en la seva cadena de valor, millorant-ne l’exercici i, en última estada, els resultats de salut poblacionals.
Per a la Comissió Europea, la bona governança dels sistemes de salut es basa en principis i valors fonamentals: drets humans, compliment de les lleis i els drets de la ciutadania, als quals respon la sanitat pública (universalitat, equitat i solidaritat) atributs que són específics del bon govern, com ara rendició de comptes, transparència, participació, eficiència, qualitat i seguretat, i donar resposta a les necessitats de la població en aspectes ètics per mitjà de codis de conducta que fomentin una cultura d’integritat i moral pública.
Gestionar i governar la RSC
La RSC s’ha de gestionar, no només per garantir les prestacions i els serveis sanitaris públics a tota la ciutadania en condicions d’igualtat d’accés i qualitat assistencial, sinó, projectant externament, cap a la comunitat, polítiques de cooperació amb tots els agents del sector, sota un compromís social amb la sostenibilitat del sistema i, establint alhora una cultura i unes normes ètiques que siguin referents per a la societat.
La reputació institucional per al conjunt del sistema de salut requereix òrgans de govern que assumeixin la RSC, on garanteixin els valors en la seva missió interna i externa per reforçar així la base de legitimació del sistema. És ben sabut que la cadena ètica de les organitzacions sanitàries es trenca per la baula més feble, i per això, el govern institucional ha de vetllar pel comportament socialment responsable de tots els agents proactius del sector salut.
Els elements constitutius de l’estratègia institucional al sistema de salut han de contribuir a millorar la qualitat dels serveis sanitaris, així com la reputació de tots els agents professionals i socials. L’orientació d’aquest bon govern s’ha de sustentar en els principis ètics que guien les pràctiques i els comportaments de l’organització; en la forma, mètodes i instruments de la gestió aplicada; en la capacitat i competència de la funció directiva; i amb la RS com a eix rector de totes les actuacions públiques.
Tots els agents de salut, amb les seves decisions i actuacions, no només representen les pròpies institucions del sistema de salut, sinó que poden induir des del RSC a actuar i a prendre decisions a altres membres de la societat. Per això, la importància de fomentar valors que proveeixin unitat i coherència lògica per al conjunt del sistema, fonamentalment a l’hora d’instrumentar polítiques comunes, formes i estils de direcció i formalització d’estratègies de canvi.
Aquests valors i aspectes ètics tenen implicacions directes en la gestió de les organitzacions de salut. Avançar en aquesta direcció implica obrir una línia d’innovació en la manera de fer política sanitària, en sintonia amb les aspiracions de la ciutadania i dels professionals.
Això suposa un canvi respecte a la situació actual, i requereix un plantejament estratègic del sistema de salut, tenint en compte el bon govern, la transparència i la rendició de comptes. Per facilitar la rendició de comptes i la participació social, política i cívica, les dades dels centres sanitaris han de ser accessibles i utilitzables.
És important ressaltar, que els hospitals tenen una clara orientació cap als pacients i professionals i que els seus llocs webs i les seves memòries de sostenibilitat són una eina fonamental per divulgar les seves polítiques, missió, valors i resultats: assistencials, socials, mediambientals i econòmics .
La qualitat humana en la funció directiva és fonamental per prendre bones decisions, i pressuposa una adequada saviesa pràctica i uns hàbits morals que ajuden a resoldre de manera correcta problemes complexos. A més, el tipus de motivacions en el treball directiu i en les relacions professionals determina el clima laboral i condiciona el clima de convivència a l’organització.
Per això, podem dir, que la RSC pot ajudar a implantar una cultura de bones pràctiques, impulsant la creació de polítiques i codis de conductes que ajudin a implementar principis de transparència i rendició de comptes, seguint l’exemple dels millors serveis de salut i de referents internacionals.
Referències
[1] Comisión Europea. Libro Verde. Fomentar un marco europeo para la responsabilidad social de las empresas. COM (2001) 366.
Foto de Behzad Ghaffarian
