A la meva recerca per millorar el nostre sistema sanitari, una preocupació recurrent és el valor del treball en equip a les nostres institucions. Promoure canvis en l’estil de lideratge, en la manera de fer les coses i en la dinàmica dels equips, sovint ha estat tema d’anàlisi. No podem negar que la col·laboració és l’essència d’una atenció de qualitat al nostre dia a dia. Però què passa quan afegim un factor màgic al joc? Permet-me portar els teus pensaments més enllà de la superfície mentre comparteixo la meva recent immersió a les pàgines del llibre ‘La màgia dels equips extraordinaris’ d’Enric Arola. Llibre que va ser a més una proposta des de l’Observatori com a recomanació i lectura l’estiu passat.
L’Enric és un expert en lideratge, coaching i facilitació d’equips, a més de conferenciant i escriptor. També és el CEO de Far Coaching i cofundador d’In Movement. El seu text és una referència pràctica i d’amena lectura, amb elements per orientar la millora i el rendiment dels equips a la feina. Encara que orientat al business, és d’enorme aplicabilitat als nostres entorns sanitaris.
El llibre comença fent una anàlisi de les disfuncions més habituals dels equips i “tics” del lideratge, per aprofundir, en la segona meitat, en els ingredients imprescindibles que han de tenir aquells d’alt rendiment o extraordinaris. Des de la meva perspectiva, el principal valor que aporta la lectura és disposar d’un contingut eminentment pràctic que permet treure’n partit als nostres equips, amb nombrosos exemples i tasques a cadascun dels seus apartats. L’encertada inclusió de plantilles de treball, infografies i il·lustracions faciliten la comprensió, però sobretot l’aplicació “a peu de llit” de les idees.
Durant tota la primera meitat abunda a descriure situacions “patològiques” que no són habitualment alienes a les nostres dinàmiques de treball i als perfils de lideratge: pors de destapar conflictes, formes de comunicació tòxica, absència de confiança, dificultats per assolir autonomia, interessos personals i egos, manca de precisió en la definició de rols o responsabilitats, errors en l’empatia entre categories professionals, apatia o desmotivació, conflictes en la presa de decisions, entre nivells assistencials o serveis clínics… Tots són aspectes freqüents a qualsevol organització sanitària. El valor afegit sobre la reflexió que proposa l’autor és que permet, mitjançant eines, establir un “diagnòstic” de la nostra situació, així com una orientació amb propostes de millora interessants. L’abundància de plantilles (descarregables) i exercicis pràctics per treballar sobre el terreny fan del llibre un element que cal tenir en compte, si volem afrontar amb valentia i èxit, les nostres disfuncions.
Un cop establerta una anàlisi de la situació, Enric Arola dedica tota la segona meitat del llibre, a reflexionar sobre els ingredients que són clau en el desenvolupament d’equips d’alt rendiment: connectar, apuntar (tenir un propòsit compartit), brillar i fer brillar als altres, abandonar certs llast i mantenir una voluntat d’arriscar per aconseguir una diferència. De la mateixa manera, en aquesta segona part, abunden exemples i tasques que faciliten un excel·lent full de ruta per continuar treballant en la transformació dels nostres equips.
El llenguatge utilitzat és clar i senzill. Es gaudeix el viatge analitzant i recordant moltes similituds amb la realitat que s’identifica amb freqüència a les nostres institucions. Si es troba a faltar alguna estratègia que ajudi a plantejar les bondats d’aquests exercicis als equips. Això és particularment clau en els sanitaris, on no estem gaire habituats a aquestes estratègies, i on la manca d’autocrítica i reflexió, així com l’endogàmia o l’escepticisme solen ser elements que constitueixen una barrera a aquestes iniciatives. Si de veritat volem ser valents, per afrontar amb més facilitat, conflictes i dificultats que també són comuns en els equips de professionals sanitaris, aquest llibre és un bon punt de partida.
Amb un sistema sanitari més tensionat després de la pandèmia i davant dels nombrosos reptes a què ens hem d’enfrontar, abordar aquestes disfuncions dels equips sembla imprescindible a tots els nivells. Als nostres serveis clínics, per salvar sitges entre categories, entre professionals, entre nivells assistencials, per treballar amb els càrrecs intermedis, als equips directius i jo diria, fins i tot, de forma col·laborativa amb l’administració (amb la qual també cal fer equip). L’aposta no és fàcil perquè moltes de les actuacions requereixen que ens posem (de manera individual o col·lectiva) davant d’un mirall. Cal ser decidits, sabent que tenim marge de millora, que el camí és llarg, però que el benefici és sens dubte positiu.
En un escenari, com ara l’hospital; amb cada vegada més complexitat del pacient; amb una atenció que ha de tenir un enfocament integral i multidisciplinar… marcar també una estratègia que persegueixi millorar les dinàmiques de treball pot ser interessant. Això em sembla de vegades tan important com desenvolupar vies clíniques, procediments assistencials, o realitzar una adequada gestió sanitària als nostres centres. Cal pensar més en aquesta quarta meta, de la qual de vegades parlem. No només ser més eficients i sostenibles, gestionar llits o recursos o aportar resultats a les persones. També treballar amb els professionals perquè es puguin sentir veritablement útils i satisfets. I fer-ho en equips extraordinaris, en aquesta tasca tan nostra que és tenir cura d’un altre ésser humà.
A diferència d’altres lectures que han caigut a les meves mans “La màgia dels equips extraordinaris” destaca pel seu enfocament eminentment pràctic i per l’abundància d’exercicis que transcendeixen la teoria i es tradueixen en accions concretes. Una de les peces de pes que enganxen amb la lectura és promoure la formació i l’adquisició de competències toves, implementant accions locals que s’alineïn amb les claus proporcionades pel llibre. Per això em sembla interessant que ens fem algunes preguntes: Funcionen bé els nostres equips de treball? Identifiquem resistències per millorar l’eficiència dels equips de professionals sanitaris? S’ha implementat alguna estratègia local als nostres centres per millorar les disfuncions? Heu tingut bons resultats? Millorar la dinàmica dels equips redundarà en una millora de la qualitat de l’assistència? Són qüestions obertes per animar-nos a la conversa i a la reflexió, però sobretot a l’acció.
En definitiva, si entre les nostres preocupacions identifiquem que infondre una mica de “màgia” en els equips de les nostres institucions sanitàries pot servir com a palanca per millorar l’atenció sanitària dels pacients, i contribuir al creixement i la satisfacció dels professionals, crec que aquesta lectura de Enric Arola pot ser una eina genuïnament valuosa. En un sistema d’atenció mèdica desafiant val la pena aplicar aquestes lliçons, abraçar el canvi, vèncer les resistències i treballar plegats i en equips excepcionals. Aquesta és la clau per marcar una veritable diferència a la vida dels nostres pacients. Aleshores, estem a punt per deslligar aquesta màgia en els nostres equips de salut?
Foto de fxquadro
