L’expectativa de vida global continua en ascens i la ciència ens revela que un nen nascut avui té un 50% de probabilitats de superar els 105 anys. Per a aquells que ara són a la vintena, les estadístiques suggereixen que tenen un 50% de possibilitats d’arribar als 100, mentre que per als que ara mateix tenen 60 anys, tenen un 50% de probabilitats d’arribar als 90. Com que l’esperança de vida de les persones nascudes el 1950 era de 60 anys, podríem afirmar que la vida ens ha regalat 40 anys pel que fa als nostres grans. En aquest marc, com veurem al llarg d’aquest article, la importància del son com a pilar fonamental de la salut i el benestar cobra un protagonisme crucial.
El nostre cos és una obra mestra de la natura que, per funcionar de manera òptima, requereix ser curós mitjançant una bona cura de l’alimentació, de l’exercici, de les relacions socials i, fonamentalment, del son. La clau per mantenir el seu rendiment òptim és comprendre les necessitats orgàniques imprescindibles per protegir la salut, i el son, des de la robustesa de les ciències mèdiques més avantguardistes, emergeix com un dels aspectes més determinants.
El son és una resposta orgànica al ritme circadià que suposa entrar diàriament en un estat fisiològic d’inconsciència que convida al cervell a iniciar una tasca rellevant i planificada per emprendre una de les funcions principals, cuidar i mantenir un òptim funcionament de l’organisme, així com de les capacitats cognitives i de personalitat.
Per a un funcionament correcte del nostre organisme, necessitem dormir un nombre d’hores determinat, ni més ni menys. A més, aquest temps de son variarà al llarg de la nostra vida, és a dir, segons l’etapa vital en què ens trobem, sigui de creixement durant els primers anys de vida i fins a assolir l’etapa d’adult, així com després a l’etapa d’envelliment, el son exercirà un rol vital per a la salut i el benestar. Així, en els nostres primers anys de vida dormim entre 11 i 19 hores diàries, i aquest son es reduirà fins a les 7-8 hores de son que necessitem a l’adultesa i la vellesa. Per altra banda, la qualitat del son és tan crucial com la quantitat. Entendre la diferència entre el son REM i NREM ens permet explorar què vol dir realment un son reparador. Mentre que el son REM participa en la plasticitat i la consolidació d’aprenentatges, el son NREM té una funció més reparadora i restauradora, tant del cervell com de la resta del nostre cos. Al llarg de la nit, passem per les diferents fases del son diverses vegades, realitzant uns 5 cicles de 90 minuts. Aquesta arquitectura del son marca el ritme de l’envelliment, influint directament en la plasticitat i les connexions neuronals i, per tant, en la salut cerebral al llarg del temps.
El cos humà segueix un cicle de 24 hores, i tan importants són les hores en què estem dormint com aprofitar les hores de llum per estar actius, preparant així la nit següent. La llum diürna regula el nostre rellotge biològic per adaptar-nos a l’entorn. L’absència de llum afavoreix la secreció de melatonina, que indueix el son. Diguem que la qualitat del nostre son vindrà determinada per l’activitat durant el dia i els hàbits amb què practiquem les nostres necessitats quotidianes, com l’exercici, l’alimentació, la feina, la vida social i un llarg etcètera. L’homeòstasi del son ens permetrà assolir la nit amb interès per dormir. Promoure aquests bons hàbits serà fonamental per preservar el funcionament cerebral durant el son.
Efectes de la privació del son sobre la salut
Com hem vist anteriorment, el son no és només un estat d’inactivitat; és un període de intensa activitat biològica. Per això, comprendre què passa mentre dormim revela la importància d’aquest procés per a la salut mental i física.
Segons l’informe de la Societat Espanyola del Son, el 45% de les persones a Espanya dorm per sota de les 7 hores mínimes de son. Per tant, la privació del son no és només un problema individual, sinó que ha esdevingut una epidèmia generalitzada. Una manca de son impacta en innombrables aspectes de la salut, exposant-nos a obesitat i incidents cardiovasculars, debilitant el nostre sistema immunitari, i relacionant-se amb diversos tipus de càncer, malalties neurodegeneratives i problemes de salut mental. A més, un son deficient augmenta fins a 11 vegades el risc d’accidentalitat al volant i subratlla la necessitat crítica d’abordar aquest problema de manera proactiva.
Aquesta correlació estreta entre son i malaltia està científicament descrita a nivell fisiopatològic, és a dir, coneixem amb precisió com els trastorns del son són factors desencadenants i acompanyants de patologies com ara quadres infecciosos, malalties autoimmunes, accidents cardiovasculars i cerebrovasculars. El diagnòstic correcte i les pautes de tractament dels trastorns del son en pacients que acudeixen a consulta per altres patologies tindrà un impacte clau en l’evolució i el pronòstic d’aquestes malalties. És a dir, un abordatge precís dels trastorns del son pot resultar molt bé en un gran i eficient aliat en les pautes terapèutiques proposades per a un pacient que pateixi qualsevol de les nombroses malalties cròniques que avui afecten la població.
Com i com no combatre l’insomni
Enfrontar l’insomni requereix un enfocament integral. La higiene del son, que inclou pràctiques i hàbits saludables, s’erigeix com una eina efectiva per millorar la qualitat del son. Per això, transmetre als pacients la importància destablir rutines de son regulars i la creació d’un entorn propici per descansar pot marcar la diferència significativa en les seves vides.
En casos on la higiene del son no és suficient, l’ús de medicació per tractar els trastorns del son pot ser necessari. Tot i això, és fonamental emfatitzar l’ús responsable de la medicació i evitar la dependència a llarg termini. La monitorització i ajustament constant són clau per garantir que els beneficis superin els riscos. Cal destacar que els psicofàrmacs, tan habitualment utilitzats, han de suposar un recurs de rescat per quan la resta de propostes no farmacològiques i farmacològiques han fracassat. El seu ús, a més, s’ha de cenyir estrictament al que estableix la fitxa tècnica de cadascun dels medicaments psicoactius contemplats.
En conclusió, el son no és un luxe, sinó una necessitat vital per a la salut i la vitalitat al llarg de tota la vida. Els professionals sanitaris haurien d’educar els pacients sobre la importància del son i brindar estratègies per millorar-ne la qualitat pot ser la clau per a una societat més saludable i resilient. Per als gestors sanitaris, és vital reconèixer la importància del son en la promoció d’una vida saludable i prolongada. Assegurar la gestió eficaç dels trastorns del son a l’atenció sanitària és clau. La inversió en un son de qualitat avui es pot traduir en anys de salut i benestar demà, tot a favor d’un envelliment saludable.
Per a la redacció d’aquest article, Josep Vidal-Alaball ha compartit autoria amb Antoni Esteve i Júlia Ferrer (AdSalutem Institut del Son).
Imatge: Le Rêve (1910). Henri Rousseau
