El desplegament del concepte de l’Atenció Sanitària Basada en el Valor (ASBV) està impregnant gradualment cada cop més capes de diferents sistemes de salut, superant un paradigma d’avaluació centrat en el contacte assistencial.
Conceptes com l’abordatge multidisciplinar de problemes de salut, la mesura dels resultats i la perspectiva experiencial reportats pels propis pacients, el paper central de l’adequació de la pràctica clínica i dels moviments Right Care o els acords basats en resultats apareixen aquí i allà, denotant la propagació d’una nova forma de mirar als resultats dels hospitals i les organitzacions assistencials.
Al marge d’iniciatives notables d’aterratge a nivell de processos assistencials concrets com les proposades per ICHOM, es trobava a faltar un marc d’avaluació que ordenés els diferents angles de l’ASBV. Això és justament el que pretén TOP Value: proposar un marc raonable, legítim i factible que permeti posicionar a una organització sanitària en el seu camí a l’atenció de valor.
Un marc prou ambiciós com per incorporar el que es demostra rellevant en la literatura, però alhora consistent amb allò observable en la nostra realitat. Un marc que permeti mesurar-se i millorar a aquells hospitals amb esforços realitzats en el camí cap al valor i que, al mateix temps, pugui ser un mirall en el qual pugui mirar-se una organització que arrenca la seva trajectòria.
Un marc d’avaluació balancejat
El marc proposat beu de múltiples fonts i pretén connectar els diferents angles aportats per diferents iniciatives, des de les seminals de Michael Porter[1] fins als darrers manuals d’implementació d’EIT Health[2], passant pels enfocaments d’ICHOM o el monogràfic Right Care de The Lancet, entre d’altres.
El marc parteix de 4 grans dimensions que abasten de forma connectada els grans eixos de l’ASBV i les descompon posteriorment en un conjunt de blocs individuals d’avaluació (Figura 1).
Figura 1. Marc avaluatiu TOP Value
Aquestes dimensions essencials es complementen amb una cinquena transversal anomenada Orientació Estratègica al Valor i que té en compte fins a quin punt l’organització explicita una visió estratègica sobre la que recolza l’aterratge de les accions del dia a dia.
Informació exhaustiva pel posicionament
L’enfocament d’avaluació combina tres fonts d’informació diferents que pretenen extremar el grau d’objectivitat conjunt, el que ha propiciat un esforç intensiu per part de les diferents organitzacions participants.
En primer lloc, es parteix d’un detallat qüestionari amb més de 100 preguntes específiques que cobreixen de forma variable els diferents blocs. Es demana l’aportació d’evidències que recolzin la resposta aportada a cada pregunta.
En segon lloc, s’aporten bases de dades de-identificades relacionades amb el bloc de Right Care, a fi i efecte de poder comptar indicadors de resultats de salut (outcomes) en àrees seleccionades.
Finalment, per avaluar adequadament una organització, és necessari aportar un volum mínim de respostes de professionals assistencials (entre 100 i 250, depenent de l’organització) a una enquesta específicament construïda per avaluar diferents angles de l’ASBV.
Una metodologia simple però integradora
El model d’avaluació treballa amb un índex de posicionament global que balanceja els posicionaments en cada un dels blocs que, al seu torn, depenen del posicionament de l’organització en la llista d’indicadors avaluats en cada cas. Els 90 indicadors emprats en total són de tres tipus:
- indicadors derivats de preguntes seleccionades del qüestionari a directius, ponderades segons el grau d’evidència aportat en cada cas
- indicadors derivats de les bases de dades aportades (bloc de Right Care)
- indicadors directament transposats des de l’enquesta a professionals
El posicionament per blocs i dimensions permet a les organitzacions participants una diagnosi enfocada en cada cas, permetent identificar àrees d’excel·lència i de millora potencial.
Participació, resultats i valoració
Sense una campanya de comunicació i reclutament formal i basat en converses una a una amb diferents organitzacions, el moviment de la primera edició pretenia calibrar l’interès del sector envers el nou paradigma i testar la validesa d’una metodologia intensiva en informació. El resultat ha sobrepassat les expectatives inicials.
Mentre per a molts parlar d’ASBV encara té un component aspiracional, TOP Value posa damunt la taula que, al menys per a uns quants, l’ASBV és un tema de present. I a jutjar per la ingent i variada informació aportada per participar, per a molts és un tema de diari. Tant de diari que només així pot explicar-se com 25 hospitals decideixen embarcar-se en un projecte com aquest enmig de la primera onada de la Covid-19 i preparar i enviar les múltiples fonts d’informació sol·licitades entre la segona i la tercera onada de la pandèmia, amb tot el que portaven a l’esquena ja a aquestes alçades.
Malgrat l’enfocament a màxims del model d’avaluació, la informació aportada per les organitzacions participants confirma que l’ASBV es mou en la direcció adequada. Per dimensions, l’orientació estratègica al valor i els models organitzatius, seguides per l’adequació de la pràctica clínica són les que mostren posicionaments mitjans més alts, mentre que la mesura de resultats rellevants (PREMs i PROMs) i el finançament del valor són les que mostren més recorregut de millora.
Figura 2: Distribució de les puntuacions mitjanes per dimensió. Global d’hospitals
Cap on i com evolucionarà TOP Value en el futur immediat dependrà en bona manera de la pròpia percepció de les organitzacions participants en el procés, amb les quals s’obre un procés de diàleg i feedback per avaluar les fortaleses i debilitats del mètode i les aportacions que aquest suposa en el seu camí cap a l’ASBV.
[1] Porter, Michael E., and Elizabeth O. Teisberg. Redefining Health Care: Creating Value-Based Competition on Results. Boston: Harvard Business School Press, 2006.
[2] EIT Health. Implementing Value-based Health Care in Europe: Handbook for Pioneers (Director: Gregory Katz), 2020
Foto de Alexander Milo
