Annemie Struyf, una coneguda periodista de Països Baixos, l’any 2015 va fer un reportatge sobre el dia a dia d’una Unitat de Cures Intensives on entrevistava a pacients, familiars i professionals sanitaris. Viviane, una pacient que havia patit moltes complicacions arrel d’una sepsi, unes setmanes després de despertar-se del coma va mantenir una conversa amb profunditat amb la periodista en la que li explicava, entre d’altres coses, com poc a poc havia après a gaudir de petites coses. Aleshores la periodista li va preguntar que li agradaria tornar a provar, al que ella va respondre un mango. Al cap d’una estona, Annemie va tornar a l’habitació de la Viviane amb un regal: un mango! La pacient emocionada es va menjar la fruita gaudint cada trosset.
Aquest reportatge va ser el catalitzador del moviment Mangomoments[1] que lidera Kris Vanhaecht, professor e investigador de serveis de salut i cap d’investigació de qualitat i seguretat a l’Institut de Política Sanitaria de la KU Leuven a Bèlgica.
Com defineix Kris Vanhaecht, el mangomoment és un moment de gran valor provocat per petits gestos inesperats que requereixen de poc temps, poca o gens despesa i poc esforç, dit d’una altra manera: “petits actes d’amabilitat i lideratge”.[2]
El model Mangomoment es sosté en un estudi dut a terme amb 1.000 històries recollides des de les xarxes socials de professionals, pacients i familiars descrivint moments que podrien encaixar amb la descripció de manogomoment.[3] A partir d’aquest reclutament els autors van realitzar 120 entrevistes en profunditat, 3 grups focals i una reunió de consens.
L’estudi reconeix vàries condicions prèvies a nivell de pacients i familiars, professionals sanitaris i lideratge de les organitzacions. Per a cadascuna d’aquestes condicions es van identificar catalitzadors que afavoreixen la presència de Mangomoments.
Els moments mango produeixen una millora de l’experiència del pacient i de la seva família, una millora de l’adherència al tractament i també una percepció positiva sobre el procés de curació. També impacta sobre els professionals produint un millor clima laboral i menys bournout. Això genera el que anomenen “ressonància positiva” que es defineix com una relació de confiança entre el pacient i els professionals que millora la tolerància davant d’experiències negatives, mantenint una comunicació més fluida i en un entorn segur.
Figura 1. Mangomoment model
Font: Vanhaecht K et al, 2020
La conclusió que potser sorprèn més és que tant pacients com professionals es senten més lleials a l’organització sanitària a la que pertanyen. Per tant el lideratge ha de saber preparar les condicions prèvies i els catalitzadors per afavorir que es produeixin “petits actes d’amabilitat i lideratge” si volen obtenir millors resultats.
En el fons, molts de nosaltres hem viscut mangomoments, però sempre ens ho hem pres com ”la cirera del pastís”. Ara sembla que podrien ser molt més que això.
Referències
[1] https://mangomoment.org/en/het-mangomoment/
[2] Vanhaecht K, Lee TH. The Mangomoment: Small Acts of Health Care Kindness and Leadership. NEJM Catalyst Innovations in Care Delivery. 2024 Jan 10;5(1).
[3] Vanhaecht K, Van Bael E, Coeckelberghs E, Van der Auwera C, Claessens F, Bruyneel L, De Ridder D, Panella M, Bisognano M, Delgado PL, Seys D. (2020). Mangomoments – preconditions and impact on patients and families, healthcare professionals and organisations: a multi-method study in Flemish hospitals. BMJ Open.
