La pandèmia que estem vivint, i que al sector sanitari ha tingut moments especialment durs i complicats, ha posat de manifest alguns elements bàsics que s’havien oblidat o que no es tenien prou presents a la feina diària. De fet, un possible títol alternatiu a aquest article seria “Return to basics”, tornada a allò bàsic, a allò fonamental, a allò essencial. Recordeu això de “treballadors essencials”? Els gestors sanitaris s’ocupen precisament d’aquelles persones que es consideren essencials.
L’essència de les organitzacions humanes
Per a qui són essencials els treballadors sanitaris? Per a tots, per a qualsevol que s’acosti a un centre sanitari o de salut per buscar una bona prestació de servei. Ens referim, òbviament, a usuaris i clients, però també a aquells que els atenen, als mateixos treballadors sanitaris, a tots ells. En el fons, si es pensa amb calma, estem parlant de persones, els uns i els altres: tots aquells que creuen les portes d’un centre de salut.
Per tant, l’assumpte primordial en la gestió sanitària és tractar aquestes persones i l’ètica arriba a totes. Ara bé, de quina ètica estem parlant?
La resposta passa per intentar formular de forma senzilla una cosa molt complexa, és gairebé la quadratura del cercle perquè “cadascú té la seva ètica!”.
O no?
La veritat és que d’ètica sol parlar-se més aviat poc, tret que hi hagi un cas manifest de corrupció o es doni alguna situació dilemàtica. Aleshores sí que s’apel·la a l’ètica. El que és habitual és parlar de valors que, socialment, semblen el substitut més recurrent de l’ètica: l’absència de valors per aquí, la manca de valors per allà… és una temàtica que apareix de tant en tant a les converses que mantenim amb les persones que ens envolten en un dia qualsevol.
No obstant això, sobre els valors podríem fer-nos una pregunta semblant: “Què són els valors”, “De quins valors parlem?”
Insistim, doncs, què és l’ètica?
Aplicar l´ètica és assumir que les persones són l’essència de les organitzacions. I actuar en conseqüència
Una guia per a actuar tan bé com sigui possible aquí i ara
L’ètica és una orientació, una guia per a la nostra feina diària, per a la pràctica professional. Allò que ens suggereix una manera de fer, d’obrar, de dur a terme la praxi professional. Cal no oblidar que l’ètica es mou en paràmetres de llibertat: ningú no ens obliga a ser o a tenir comportaments ètics. L’ètica no és de compliment obligat, per això ja hi ha la llei i l’ordenament jurídic.
D’acord, però, què s’entén per ètica? És allò que ens empeny a portar de la millor manera possible els assumptes que tenim entre mans, sempre a la recerca de l’excel·lència (no serveix això de “anar tirant” o “és el que hi ha”) en un context donat, és a dir, en unes circumstàncies determinades i, això ja ho saben vostès de sobres, hi ha tantes circumstàncies com a persones, equips i col·lectius. El context és molt divers i ampli.
El desafiament és a unir el text –la persona professional– amb el seu context personal, social, familiar, de treball… Gairebé res! La tasca de la gestió és ingent. Vet aquí el repte. Permeteu-me un aclariment: si vostè que està llegint aquest text és responsable de persones o d’equips, dóna resposta i pren decisions concretes que afecten les persones sota la seva responsabilitat, ha de començar a canviar (si no ho ha fet ja) l’ús de “gestió” per “lideratge”. Les coses i els projectes es gestionen, s’administren; les persones, en canvi, es lideren.
Les coses i els projectes es gestionen; les persones es lideren
En conseqüència, la innovació en aquest camp consisteix a abordar els lideratges que requereixen les persones, les organitzacions i les institucions dins dels contextos de les mateixes, però això ja ens portaria a un altre article.
Innovar des de l’ètica és facilitar la feina als professionals
Tornem, doncs, als bàsics, als essencials… al moll, al core, al centre de l’assumpte o com preferiu. El que és realment innovador és posar el focus de la gestió –els lideratges?– a les persones, és a dir, als equips i si m’apuren als stakeholders, que són tots aquells que, de manera directa o indirecta, estan en relació amb el centre sanitari.
“I això com es fa?” es preguntaran perquè l’ètica té a veure, també, amb el com. Seria molt arriscat per part nostra dir-los com han de fer les coses ja que desconeixem el seu “text” i el seu “context”. A diferència de vostès, no trepitgem el terreny concret de la seva realitat diària però els animem a revisar com es fan les coses a casa seva: com són els protocols, els procediments, els processos i valorar si aquests faciliten o no la feina dels professionals.
Sovint, els sistemes i els procediments encotillen els professionals i els impedeixen desenvolupar el seu potencial o, dit en bonic, impedeixen que els professionals que realment vulguin puguin alliberar el seu talent.
Fora les cotilles que impedeixen alliberar el talent de les nostres organitzacions!
A més dels temes grossos, l’ètica també és present en els detalls de cada dia: l’ètica es mou en el detall d’un dia qualsevol.
Com aplicar l’ètica al lideratge de persones
Disculparan el nostre atreviment –ja saben que la ignorància és atrevida– per suggerir tres coms, tres maneres de fer tan bàsiques com difícils de portar a la pràctica i que, segons el nostre parer, són cabal comú d’organitzacions i persones.
- Cuidant. És temps de cures: sí, sí, cal cuidar la gent. Tractar bé els altres –amb amabilitat, educació i equitat– és sens dubte condició necessària però, també és suficient? L’ètica està, també, en el tracte, en la manera, en la manera de dirigir-nos als altres… als modals? Que aixequi la mà a qui li agradi que el tractin malament! Les formes són l’avantsala del que és realment important (el fons): no les perdem, no els sembla?
- Escoltant. La gent necessita ser escoltada. Cal parar atenció, “parar l’orella”, dedicar temps a escoltar atentament, atendre, acompanyar… tenim aquest temps? Si no és així, cal trobar-ho. En una era com l’actual que és multicanal –online i offline – disposem de temps per al cara a cara? Enxamparem al vol espais i llocs informals, encara que sigui per un moment, per escoltar el que l’altre ens ha de dir? L’escolta atenta avui és un must.
- Impactant. El quefer quotidià ha de tenir un horitzó social des del públic, privat o mixt. Ha de contemplar l’impacte que té al nostre entorn més immediat fins a arribar a la societat.
El desafiament ètic comença en un mateix
I, tot això, tenint en compte que el més proper som nosaltres mateixos. Així doncs, aplicant els tres comes que acabem d’enumerar, en primer lloc ens hem de cuidar: es cuiden vostès? com? O, el que ve a ser el mateix, com es cultiven vostès?
En segon lloc, quan va ser la darrera vegada que es van sentir a si mateixos? Que és tant com dir quan va ser la darrera vegada que es van reunir amb si mateixos. I en tercer i darrer lloc, ¿han pensat, amb calma, que per al seu entorn més immediat són influencers? ho són realment? com influeix la seva pròpia feina a l’entorn del seu centre sanitari o de salut?
Cada dia tenen davant vostre un repte tan complicat com magnífic: tractar amb persones i tractar-les bé (les del seu equip o organització, els usuaris, els clients, els proveïdors…) Volen innovar en aquest àmbit? Enforteixin els bàsics, allò humà: cuidar-se per cuidar i cuidar per millorar la societat. Poca broma. És molt el que s’emporta entre mans gestionant persones.
I, per acabar, dos breus apunts: l’ètica, com a part de la filosofia, és més de plantejar preguntes que respostes (en aquest cas, han estat catorze preguntes) i, d’altra banda, en ètica sempre s’està aprenent. Aquí ho deixem.
Salut!
Foto de Markus Spiske
