L’estratègia de salut digital de Catalunya

29/11/2021

El sistema de salut de Catalunya és d’accés universal per a una població de més de 7,7 milions. Més de 160 organitzacions sanitàries proveeixen serveis a prop de mil centres sanitaris d’atenció primària, hospitalària, sociosanitària i salut mental.

Catalunya és una de les regions més avançades en termes d’adopció de salut digital a Europa. La regió té una llarga tradició d’intercanvi d’informació sanitària al sector públic. Per facilitar compartir informació entre proveïdors, el 2007 es va crear HC3, la història clínica compartida de Catalunya, que actualment compta amb la totalitat de centres públics connectats i que recull un 70% de la informació mitjançant dades estructurades, permetent l’accés a la informació del pacient per part dels equips assistencials independentment del nivell assistencial i entitat proveïdora a la qual pertanyin.

Els ciutadans també tenen accés a part d’aquesta informació mitjançant La Meva Salut, la carpeta personal de salut disponible en versió web i mòbil i que la utilitzen 4,6 milions d’usuaris, prop d’un 60% de la població. Aquesta xifra ha crescut dràsticament durant la pandèmia com a sistema de relació amb el sistema de salut, entre altres raons per accedir al resultat de les proves diagnòstiques i al certificat de vacunació o recuperació COVID.[1] També, el desplegament de serveis orientats a la desburocratització dels processos assistencials com són la renovació de receptes electròniques cròniques, la renovació de parts de baixa o la possibilitat de fer consultes electròniques mitjançant el servei eConsulta[2] han estat determinants en la popularització d’aquestes eines de salut digital.[3]

Aquestes xifres donen a entendre el nivell de maduresa del sistema de salut digital a Catalunya però també demostren la dificultat d’avançar en la integració de serveis i sistemes a causa de la multitud de sistemes d’informació en funcionament. El cas hospitalari és especialment significatiu. Els 71 hospitals d’aguts que formen part de la xarxa de provisió pública utilitzen 29 sistemes diferents i en el si de cadascun podem trobar centenars d’aplicacions que recullen i processen informació relativa als ciutadans de Catalunya i que implementen models de dades propietaris. D’acord amb els nostres càlculs, aquest maremàgnum d’aplicacions i sitges d’informació podria arribar a la suma de 16.000 a tot el Sistema de Salut de Catalunya. Aquesta realitat comporta un esforç alt per mantenir la continuïtat assistencial amb alts costos d’integració, manteniment i dificultat per estendre la innovació a causa de la rigidesa i en alguns casos l’obsolescència dels sistemes d’informació actuals.

Tot i això, les barreres a la transformació digital no jeuen exclusivament en el camp tecnològic. Segons dades de GlobalData[4], els factors que dificulten la digitalització són en primer lloc la manca de competències digitals, les sitges organitzatives i la manca de finançament. Tot i l’alt grau d’adopció, els professionals de la salut reconeixen que els sistemes d’informació no estan dissenyats pensant en facilitar la vida a l’usuari final i que haurien de millorar substancialment per reduir el temps-pantalla a favor del temps-pacient.

Un pla de salut digital de segona generació

Amb vista a donar respostes als reptes de futur, el Departament de Salut va elaborar el 2018 el Pla Director de Sistemes d’Informació de Salut, també conegut com a Estratègia de Salut Digital de Catalunya.[5] El pla té un focus molt important en la transformació digital i en la gestió de la dada clínica i es planteja com a objectius: (1) consolidar els sistemes d’informació en un model centrat en la persona que permeti la presa de decisions clíniques i de gestió al llarg del procés assistencial; (2) establir un model de governança dels sistemes d’informació que sigui participatiu i asseguri la continuïtat assistencial; (3) fixar un marc de finançament que asseguri la implantació i sostenibilitat del pla; (4) crear entorns i oportunitats per al disseny i implantació de serveis de salut digital centrats en la persona; i (5) establir un full de ruta ambiciós i alhora realista que permeti una duradora i reeixida implantació del nou model de sistemes.

El pla està format per 15 iniciatives estratègiques que s’agrupen en cinc vectors d’acció:

  • En primer lloc, el nou historial electrònic de salut compost d’un repositori central de dades, noves fonts d’informació, la carpeta personal de salut, un repositori per a l’analítica avançada de dades i serveis tecnològics.
  • En segon lloc, la renovació del sistema d’informació d’atenció primària i un procés d’homologació i estandardització dels sistemes d’informació hospitalaris.
  • En tercer lloc, la transformació digital i la innovació composada de serveis eSalut, salut mòbil, intel·ligència artificial, internet de les coses, experiència de l’usuari i col·laboració en línia, i el desenvolupament de competències digitals i analítiques dels professionals de la salut.
  • En quart lloc, els plans sectorials que inclouen la salut mental, l’atenció intermèdia, la salut pública, la investigació sanitària i la farmàcia.
  • Finalment, un pla de xoc per millorar les condicions de les estacions de treball clínic.

La nostra visió: un Historial Electrònic de Salut únic

L’Historial Electrònic de Salut (HES) és la peça fonamental del pla estratègic de salut digital que representa el repositori tècnic i funcional de tota la informació del ciutadà que cal registrar i compartir al llarg del sistema.

Es tracta d’un model de gestió de dades i una arquitectura d’informació que correspon i anticipa els canvis que s’estan donant al model assistencial, especialment en la relació entre els ciutadans i el sistema de salut, els processos assistencials i les relacions interprofessionals. Aquests nous modes de col·laboració requereixen estàndards tècnics i semàntics i mecanismes per compartir i aprofitar la innovació tecnològica.

La lògica de l’HES és el desacoblament de les dades de les aplicacions. El principal problema de la multitud de sistemes d’informació no són les aplicacions, sinó els diferents models de dades a què estan associades. Si les aplicacions compartissin el mateix model de dades, la interoperabilitat entre sistemes augmentaria dràsticament i se superaria la fragmentació existent actualment. D’aquesta manera, es pretén avançar cap a un sistema molt més integrat, que trenqui les barreres entre els nivells assistencials i proveïdors de serveis de salut i social, alhora que fomenti el desplegament d’innovacions al llarg de tot el sistema.

Les dades són per a tota la vida, no només per a un sistema.

Rachel Dunscombe, CEO NHS Digital Academy

Aquest desacoblament també permetria incrementar el volum i la qualitat de les dades i facilitaria l’ús massiu d’intel·ligència artificial per millorar els sistemes de suport a la decisió clínica. De la mateixa manera, es pretenen obtenir beneficis per millorar el sistema informacional de gestió, planificació i investigació.

El full de ruta per a la implementació del Pla de sistemes implica la inversió de més de 40 milions d’euros durant els propers quatre anys. Amb aquest finançament s’aborda el desenvolupament de l’HES a nivell informacional i transaccional, començant per l’atenció ambulatòria, incloent-hi també la salut mental comunitària, l’atenció a residències i la integració amb els serveis socials. Alhora, es millorarà el model relacional amb l’atenció especialitzada i l’atenció intermèdia amb l’objectiu de substituir l’HC3.

L’opció escollida es basa en una plataforma de coneixement clínic basada en openEHR dins d’una infraestructura de serveis i un entorn modern de desenvolupament d’aplicacions. openEHR és un conjunt d’especificacions obertes per definir historials de salut semànticament consistents. Els principals conceptes arquitectònics inclouen la història clínica centrada en el pacient, les guies clíniques i els sistemes de suport a la decisió. Catalunya no és la primera regió a embarcar-se en una aventura d’aquestes característiques, sinó que segueix els passos d’altres pioners com són els països nòrdics, Eslovènia, la ciutat de Moscou o les regions de Gal·les i Escòcia al Regne Unit.

La nostra visió per a un futur obert

Per fer realitat aquesta visió d’un futur obert, el primer pas i segurament el més decisiu és la separació de la capa de dades de les aplicacions existents, emmagatzemant les dades en format obert segons el model d’informació definit per openEHR. Això permetrà que les dades segueixin el pacient i propiciarà la col·laboració i la integració entre els agents així com l’extensió de la innovació en compartir tots els actors de la cadena de valor el mateix model de dades.

Aquest camí no és fàcil i requerirà temps i inversió. És fonamental que la governança de les dades de salut impliqui els clínics i també els socis tecnològics. Tot i les dificultats, amb el degut compromís polític i el lideratge del sistema de salut, és un escenari plausible que permetrà fer avançar cap a un sistema de salut digital d’alta qualitat.


Referències

[1] Sust PP, Solans O, Fajardo JC, Peralta MM, Rodenas P, Gabaldà J, Eroles LG, Comella A, Muñoz CV, Ribes JS, Monfa RR. Turning the crisis into an opportunity: digital health strategies deployed during the COVID-19 outbreak. JMIR public health and surveillance. 2020 May 4;6(2):e19106. https://publichealth.jmir.org/2020/2/e19106/

[2] Saigí-Rubió F, Vidal-Alaball J, Torrent-Sellens J, Jiménez-Zarco A, Segui FL, Hernandez MC, Reig XA, Simó JM, González MA, Piera-Jimenez J, Solans O. Determinants of Catalan Public Primary Care Professionals’ Intention to Use Digital Clinical Consultations (eConsulta) in the Post–COVID-19 Context: Mixed Methods Study. Journal of medical Internet research. 2021 Jun 24;23(6):e28944. https://www.jmir.org/2021/6/e28944

[3] Solans O, Vidal-Alaball J, Cabo PR, Mora N, Coma E, Simó JM, Pérez EH, Saigí-Rubió F, Domínguez CO, Piera-Jiménez J, González MA. Characteristics of Citizens and Their Use of Teleconsultations in Primary Care in the Catalan Public Health System Before and During the COVID-19 Pandemic: Retrospective Descriptive Cross-sectional Study. Journal of Medical Internet Research. 2021 May 27;23(5):e28629. https://www.jmir.org/2021/5/e28629

[4] GlobalData. Digital Transformation and Emerging Technology in the Healthcare Industry – 2020 Edition. 31 October 2020. https://store.globaldata.com/report/digital-transformation-and-emerging-technology-in-the-healthcare-industry-2020-edition/

[5] Departament de Salut. Pla director de sistemes d’informació del SISCAT. 2018. https://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_actuacio/linies_dactuacio/tic/pdsis/

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.