El 23 d’octubre es va celebrar a Astana, Kazakhstan, la Conferència Internacional d’Atenció Primària “Primary Health Care Policy and Practice: Implementing for Better Results”. La conferència es va organitzar amb el motiu del cinquè i el quaranta-cinquè aniversari de les declaracions d’Astana i Alma-Ata respectivament. En aquest marc es va anunciar el llançament del Cas d’Estudi “Primary health care transformation in Spain: current challenges and opportunities”.
El Cas d’Estudi és el resultat de la col·laboració entre el Ministeri de Sanitat d’Espanya, l’Oficina Regional de l’OMS per a Europa i el Centre Col·laborador de l’OMS per a la Qualitat i l’Equitat dels Sistemes d’Atenció Primària de Salut de la Universitat d’Amsterdam. L’informe es va desenvolupar mitjançant un procés col·laboratiu que va incloure la participació a la Conferència Internacional d’Atenció Primària organitzada pel Ministeri de Salut d’Espanya el novembre del 2022; una missió d’una setmana que va incloure reunions al ministeri de sanitat amb les direccions generals del ministeri, societats científiques, sindicats i organitzacions de pacients, així com visites a les Comunitats Autònomes d’Aragó i Castella-la Manxa; i reunions virtuals amb responsables d’atenció primària de la pràctica totalitat de Comunitats i Ciutats Autònomes.
Els tres objectius principals del Cas d’Estudi van ser: i) examinar el desenvolupament de l’atenció primària a Espanya, avaluar-ne l’exercici en el context europeu i) identificar els elements fonamentals que van contribuir a assolir aquest exercici; ii) identificar desafiaments clau que enfronta actualment l’atenció primària a Espanya, així com oportunitats de millora inspirades en bones pràctiques a les diverses comunitats autònomes; i iii) aportar recomanacions polítiques per millorar el desenvolupament, la sostenibilitat i la resiliència de l’atenció primària a Espanya.
La ratificació de la declaració d’Alma-Ata, l’establiment de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària i l’aprovació de la Llei General de Sanitat van establir uns fonaments molt sòlids per al desenvolupament de l’atenció primària a Espanya. La seva implementació i desenvolupament durant les dècades següents, coincidint amb la descentralització de les competències de sanitat a les diferents comunitats autònomes, va donar lloc a una gran riquesa i diversitat d’experiències fomentat per la necessitat d’adaptació al context. Tot això va contribuir a fer que l’atenció primària espanyola fos considerada com una de les més fortes a nivell global.
Tot i mantenir una gran capacitat resolutiva i un alt exercici en diverses àrees segons estàndards internacionals, la situació derivada de la pandèmia del COVID-19 va posar de manifest, i en alguns casos va agreujar, problemes crònics que arrossegava al llarg de més d’una dècada. Aquests problemes, que requereixen atenció urgent, afecten àrees com la governança i el finançament, els recursos humans en salut, els models de prestació de serveis i les oportunitats d’innovació. El Cas d’Estudi proposa una sèrie de recomanacions per abordar-los i enfortir l’atenció primària a Espanya. A més, documenta bones pràctiques implementades per les comunitats autònomes posant de relleu les oportunitats d’aprenentatge i transferència d’experiències entre aquestes.
Un conjunt de recomanacions està orientat a augmentar el pes efectiu de l’atenció primària al sistema sanitari a nivell estatal i de les comunitats autònomes. Aquestes inclouen, entre d’altres, augmentar decisivament la despesa en atenció primària; l’establiment d’una unitat específica dedicada a l’atenció primària al Ministeri de Sanitat, dotada de personal i recursos suficients; així com l’enfortiment de les estructures de governança a nivell de les comunitats autònomes per assegurar que el pressupost i la capacitat d’acció de l’atenció primària és prioritzada i salvaguardada. A més, el Cas d’Estudi recomana mesures concretes per garantir la implementació del Marc Estratègic per a l’Atenció Primària i Comunitària i del Pla d’acció d’Atenció Primària i Comunitària 2022-2023.
Un segon grup de recomanacions està orientat a garantir l’atracció, la retenció, el desenvolupament i el prestigi dels professionals d’atenció primària. Aquestes inclouen, per exemple, millorar les condicions laborals dels professionals d’atenció primària garantint una càrrega de treball adequada, estabilitat laboral i flexibilitat; afavorir el desenvolupament professional continuat; promoure la implicació dels professionals d’atenció primària a les universitats i desenvolupar una carrera acadèmica en atenció primària; establir progressivament l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària com a requisit obligatori previ per a l’exercici en atenció primària; o revisar el programa de formació en medicina familiar i comunitària augmentant el temps de rotació en atenció primària i proporcionant àmplies oportunitats de formació en salut comunitària. A més, es recomana millorar la planificació de recursos humans en salut a nivell nacional, per garantir que els números de tots els professionals que treballen en atenció primària s’alineïn amb les necessitats futures.
Un tercer bloc de recomanacions se centra a enfortir i avançar en els pilars fundacionals del model de provisió de serveis per adaptar-lo a les noves realitats. Aquestes inclouen mesures orientades a fomentar la capacitat resolutiva de l’atenció primària aprofitant al màxim el potencial dels seus equips multidisciplinaris. En aquest àmbit, s’engloben la priorització de la contractació d’infermeres especialistes en atenció primària i comunitària; l’enfortiment de la presència i el rol de treballadors socials i administratius sanitaris dins dels equips d’atenció primària afavorint-ne la formació sanitària i el desenvolupament professional; la solidificació d’altres rols professionals de manera adequada a cada context; l’optimització de les tasques que cada membre de l’equip duu a terme d’una manera consensuada i salvaguardant la longitudinalitat; i afavorir l’autonomia i la capacitat de presa de decisions dels centres de salut per garantir una resposta eficaç i àgil a les necessitats específiques de les poblacions i una gestió més eficient de la demanda. Alhora, l’informe recomana continuar desenvolupant i prioritzant la dimensió comunitària de l’atenció primària i aprofundir en la coordinació entre l’atenció primària i altres nivells i serveis.
Per acabar, una sèrie de recomanacions se centren en les oportunitats en salut digital per a l’enfortiment del model d’atenció primària. Entre elles destaquen seguir avançant cap a sistemes d’informació de salut electrònics interoperables que garanteixin l’intercanvi de dades entre els diferents nivells d’atenció, serveis socials i altres recursos comunitaris per millorar-ne la coordinació i el maneig clínic, la proactivitat de l’atenció i les polítiques de salut basades en dades; o promoure l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació en atenció primària per recollir la veu dels usuaris dels serveis de salut i alhora contribuir als cicles de millorar-ne la qualitat.
En resum, l’atenció primària espanyola està construïda sobre uns pilars molt forts que continuen donant bons resultats. No obstant això, igual que molts altres països de l’entorn europeu, s’enfronta a nombrosos reptes amb un abordatge decisiu per consolidar el seu rol com a columna vertebral del sistema sanitari; adaptar-se a noves necessitats; atraure i retenir els seus excel·lents professionals; i continuar millorant la salut i el benestar de la població.
José Cerezo Cerezo treballa com a consultor al WHO European Centre for PHC i és membre de l’equip que va desenvolupar el Cas d’Estudi. L’autor agraeix a Toni Dedeu (Senior Advisor, Integrated Primary Health Care, WHO European Center for PHC) i Tomás Zapata (Head of Unit, Health Workforce and Service Delivery, WHO Regional Office for Europe) els seus comentaris a l’esborrany d’aquesta entrada. Tots dos són membres de l’equip que va participar en el desenvolupament del cas d’estudi.
