La Salut Planetària com a resposta integral de salut

10/10/2022

El concepte d’hospital líquid ha intentat traspassar les parets dels hospitals i sortir-ne fora, aproximant-se als pacients i als seus entorns familiars. Utilitzant la tecnologia com a base sobre la qual sustentar aquest “fer” al propi espai real del pacient. Una utilització de la tecnologia que no es limiti exclusivament a la telemedicina o la telemonitorització, sinó que desplega tot el seu potencial amb la intel·ligència artificial, les xarxes socials, l’internet de les coses, etc. Un canvi de paradigma organitzatiu i assistencial que s’encamina més cap a una medicina proactiva, col·laborativa i personalitzada; sempre utilitzant com a palanca del canvi esmentat les TIC.

Sense cap dubte un pas importantíssim en l’evolució dels centres assistencials, que encara avui en molts casos continuen ancorats a les pedres que els sustenten generant rigideses i inadaptació a l’entorn al qual haurien de servir.

Tanmateix, crec que ja ens toca parlar d’un pas més enllà, d’una evolució integrativa i sistèmica de l’hospital líquid o els models assistencials tradicionals cap a nous entorns assistencials.

La Salut Planetària

La Salut Planetària (Planetary Health) és sens dubte la base sobre la qual hauríem de pensar la salut al segle XXI. Inicialment, era comú pensar en la salut des de la perspectiva de l’individu i per tant com la mera absència de malaltia. Fent un pas importantíssim es va avançar fins al concepte de Salut Pública incorporant la interrelació entre les persones, així com les exposicions de les mateixes als contaminants ambientals i els riscos laborals com una característica de com organitzem i regulem la societat. Amb la Salut Pública, el benestar es va convertir en una empresa col·lectiva. La Salut Pública va evolucionar en tenir en compte que els factors socioeconòmics són determinants centrals dels resultats de salut i que la riquesa i la salut estan connectades, per tant la salut difereix entre els pobles, així neix la Salut Global (Global Health). Amb la incorporació al concepte de salut de diferents entorns biològics i ecosistemes s’assoleix el model One Health. Aquest es defineix com “els esforços de col·laboració de múltiples disciplines (personal mèdic, veterinari, investigador, etc.) que treballen localment, nacionalment i globalment per aconseguir una salut òptima per a les persones, els animals i el nostre medi ambient”.

Es podria dir que la Salut Planetària engloba tots els conceptes ressenyats prèviament. Fent referència a la Comissió The Rockefeller Foundation-Lancet sobre Salut Planetària, la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic reconeix que “la salut humana i la salut del nostre planeta estan intrínsecament vinculades, i que la nostra civilització depèn de la salut humana, els ecosistemes naturals amb bona salut i la sàvia administració dels recursos naturals.” La Salut Planetària és l’expressió màxima del caràcter sistèmic del concepte de salut com a estat de benestar físic, mental i social, i no pas la mera absència de malaltia. Posant el focus en la interdependència dels ecosistemes naturals, així com la importància cabdal de tots els determinants socials en la bona salut de les persones.

La dimensió holística de la salut adquireix tot el seu ric sentit en el concepte de Salut Planetària, ja que quan contemplem l’ésser humà ho fem des de la seva accepció més àmplia i en totes les seves dimensions. D’altra banda, la dimensió planetària ens evoca la interrelació amb l’entorn físic (ecosistema) més proper però també amb el més llunyà; alhora que amb les persones més allunyades i amb el proïsme, que no és altre que aquella persona més propera.

Les amenaces sanitàries més grans en aquests moments tenen l’origen en el canvi climàtic i les zoonosis; però no és menys cert que l’increment de la desigualtat a la nostra societat fa que també les condicions de salut es vegin substantivament amenaçades.

Figura 1. De la Salut Pública a la Salut Planetària

La Salut Planetària posa l’èmfasi en la persona, per la qual cosa no ens queda cap altra que discernir àmpliament sobre el concepte de persona; perquè la nostra intervenció sigui, sobre totes les dimensions d’“aquest ésser digne en si mateix, capaç de transformar el món i d’assolir la veritat, posseïdor d’una llibertat que li permet autodeterminar-se i decidir en part no només el seu futur sinó la seva manera de ser; arrelat al món de l’afectivitat” com assenyala J.M. Burgos al seu llibre Introducció al personalisme.

El caràcter sistèmic de la nostra societat ens aboca irremeiablement a una prestació sanitària sistèmica, però totalment integrada als entorns socials, quotidians. Els hospitals són indubtablement necessaris, la seva intervenció en processos “correctius” és inqüestionable. Hem de repensar la seva capacitat de resposta a les necessitats dels ciutadans en el context econòmic, social i fins i tot cultural actual; així com la seva adaptabilitat a les realitats assistencials.

Recentment llegia que els dos hospitals més grans de Noruega amb l’ajuda de l’organització benèfica Fundació Friluftssykehuset, han creat “Retirs d’Atenció a l’Aire Lliure” coneguts com “friluftssykehuset”. El que es busca és aquest contacte amb la naturalesa que els hospitals no sempre poden oferir. No és el mateix mirar per la finestra i veure la ciutat que veure un bosc o contemplar el mar; no és el mateix passejar per un passadís que fer-ho al costat d’un riu o en un camí de ronda. No és adequat per a tots els pacients, però sí per a aquelles persones que no necessiten estar permanentment connectats a un equip i el contacte exterior els fa recuperar-se molt millor.

Aquesta mesura ja es practica a Escòcia, on els metges poden receptar ‘naturalesa’; o al Japó, on el Dr. Qing Li, Immunòleg i president de la Societat Japonesa de Medicina Forestal ja fa molts anys que recepta Shinrin-yoku que es podria traduir per “banys de bosc”; amb prolífica bibliografia científica que avala els resultats.

Tot això ens porta a la reflexió sobre els entorns assistencials que necessita la nostra realitat social actual, una assistència sanitària on la clau és l’enfocament sistèmic de la salut, on la bona salut dels ecosistemes naturals en totes les seves dimensions i les correctes interaccions amb aquests en l’administració dels recursos naturals; però també els aspectes culturals, polítics i econòmics són determinants clau en la nostra forma de garantir la salut de les persones. La nostra prestació sanitària s’ha d’allunyar de la volatilitat, la fragilitat i la superficialitat; l’equitat, la universalitat, la solidaritat i l’accés a uns serveis de qualitat només es poden assolir des de la solidesa i la profunditat de valors i plantejaments.


Foto de Peter Olexa

Comparteix: