Ho vull tot i ho vull ara. La publicitat i el màrqueting promouen la idea que podem tenir tot el que desitgem immediatament. La societat de consum fomenta la impaciència en presentar constantment nous productes i serveis que prometen solucionar els nostres problemes i satisfer les nostres necessitats de manera instantània, també al camp de la salut.
També ens costa esperar. Estem envoltats de dispositius mòbils, internet d’alta velocitat i xarxes socials que són una font de gratificació instantània. Ens sobreexposa a estímuls visuals i auditius, com ara vídeos curts i missatges de text, cosa que ha contribuït a una disminució en la capacitat d’atenció i paciència. La capacitat d’obtenir informació, comunicar-se amb altres i accedir a una àmplia gamma de serveis en qüestió de segons ens ha portat a una disminució de la tolerància a l’espera. Les persones ens acostumem a consumir informació en fragments breus, cosa que dificulta la concentració en tasques que requereixen temps i esforç[1].
A l’entorn de l’atenció sanitària, i en molts altres, estem constantment sota pressió per complir terminis i expectatives. Això crea un ambient on la impaciència es converteix en una resposta natural a la pressió del temps. Glorifiquem la rapidesa i l’eficiència. Això es reflecteix en l’obsessió per la productivitat i la multitasca, cosa que porta a la impaciència quan les coses no avancen tan ràpid com es voldria. Amb això s’emfatitza la satisfacció immediata en comptes de la gratificació a llarg termini. La impaciència sorgeix quan les persones no veuen resultats ràpids i tangibles dels esforços. El ritme de vida accelerat i la connectivitat constant poden deixar poc temps per al descans i la reflexió. Això comporta més impaciència, ja que les persones senten que han d’aprofitar al màxim el temps limitat disponible. El resultat final: ansietat i estrès. En aquest context, la impaciència es converteix en una forma de bregar amb la incertesa i la frustració.
Per contrarestar la impaciència en la societat, i millorar alhora la salut, és important fomentar l’educació en habilitats de paciència i resiliència, promoure la consciència dels efectes negatius de la impaciència en la salut mental i emocional i buscar un equilibri entre la satisfacció instantània i la gratificació a llarg termini. A més, és essencial recordar que no tot pot ni ha de ser immediat, tot aprenent a apreciar la bellesa de l’espera i el procés. Moltes coses a la vida requeriran espera, ja que els bons resultats passaran més endavant. Això s’aplica tant a guanys econòmics després d’una inversió com a la recuperació d’una cirurgia o als efectes secundaris i als resultats beneficiosos de certs medicaments[2].
La paciència ens ajuda a afrontar les adversitats i els desafiaments de la vida de manera més calmada i serena. Ens permet mantenir la calma en situacions estressants i trobar solucions efectives en lloc de reaccionar impulsivament, prenent-nos el temps necessari per recopilar informació, reflexionar i sospesar les nostres opcions abans de prendre decisions importants. No menys important, ajuda a bregar de manera efectiva amb la frustració i a mantenir una actitud positiva quan les coses no van com esperàvem[3].
Coses bones esperen la persona que espera.
Referències
[1] Hidalgo-Fuentes S, Martí-Vilar M and Ruiz-Ordoñez Y, 2023. Problematic Internet Use and Resilience: A Systematic Review and Meta-Analysis. Nursing Reports, 13(1), pp.337-350. https://www.mdpi.com/2039-4403/13/1/32
[2] Lipman SA and Attema AE, 2020. Good things come to those who wait—Decreasing impatience for health gains and losses. Plos one, 15(3), p.e0229784. https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0229784
[3] Jiang T and Dai J, 2023. Cognitive load enhances patience rather than impulsivity. Psychonomic Bulletin & Review, pp.1-17. https://link.springer.com/article/10.3758/s13423-023-02403-1
