Al capvespre de la vida, Bergman ens convida a contemplar l’envellir com una ascensió: les forces poden minvar, però la mirada és més àmplia, lliure i serena. Així és com hem d’abordar l’atenció als nostres grans, reconeixent l’àmplia panoràmica que ens ofereixen, una tenyida de llibertat i serenitat.
És des d’aquesta comprensió profunda on cal situar la nostra resposta als desafiaments que presenta l’envelliment de la població. Aquesta entesa ens porta, inevitablement, a la urgència de la innovació a l’atenció sanitària, un tema que clama per una reflexió profunda i transformadora.
Davant l’envelliment inapel·lable de la població, l’augment de la cronicitat i la pressió creixent sobre els nostres sistemes de salut, s’imposa una redefinició de les cobertures i la millora dels processos assistencials per a la nostra gent gran[1]. No és només un objectiu desitjable; és un imperatiu ineludible, una missió impregnada de la més pura pragmàtica humanista.
I per això, esdevé imprescindible adoptar enfocaments que no només siguin innovadors, sinó que també irradien eficiència i humanitat.
En aquest entorn, és fonamental recalcar la importància d’una atenció que no només satisfaci les necessitats clíniques, sinó que també abraci la qualitat de l’experiència i la dignitat del pacient, característiques indiciàries d’un sistema de salut que escolta, s’adapta i que és viu. En un món en canvi constant, on les malalties evolucionen i les expectatives dels pacients s’expandeixen, la capacitat dels sistemes sanitaris per renovar-se amb solucions creatives i efectives és una mesura de la seva vitalitat i el seu compromís amb el benestar de la societat.
L’adopció d’enfocaments innovadors, per tant, no només és una resposta a una necessitat logística o econòmica, sinó una declaració de principis, un compromís ètic amb la millora contínua que posa de manifest la nostra resiliència i la nostra capacitat per cuidar.
L’impacte de Lean Management: simplificar per créixer
Un d’aquests enfocaments és, sens dubte, el que aporta la metodologia Lean Management, una filosofia d’eficiència que té l’origen en el sector industrial i els principis del qual se centren a maximitzar el valor al client –en aquest cas, el pacient– minimitzant el malbaratament i que ha trobat a la salut un terreny fèrtil. [2]
Una disciplina que pren cos al ball entre l’eficiència i la qualitat, un exercici d’estil que cerca l’elegància a la simplicitat. Els seus principis d’eliminació del malbaratament i optimització de processos es tradueixen en una atenció al pacient més àgil i centrada[3], on cada pas innecessari es descarta com un guarniment superflu. La millora continuada és el compàs d’aquest ball, una melodia que convida sanitaris i administradors a ser tant artesans com custodis de la salut. A l’escenari de la medicina, on cada minut compta i cada gest pot alleujar, Lean Management proposa una coreografia meticulosa, on la compassió i la innovació van de la mà.
L’aplicació d’aquesta dansa a la cura dels nostres grans, aquest estrat demogràfic que sosté la història i l’experiència de la nostra societat, és encara un terreny per explorar, ric en potencial; com el diamant verd de Dresden emergint dintre les roques, així apareixen en ocasions iniciatives d’innovació i compromís humanista, disposades a redibuixar el mapa de l’atenció sanitària amb la precisió d’un artesà i la visió d’un somiador.
El projecte SENEX
Un exemple de l’aplicació de Lean Management a la cura de la gent gran és el Projecte SENEX. Desenvolupat a la Unitat d’Atenció a Residències del Consorci d’Atenció Primària Barcelona Esquerra (CAPSBE) i vehiculat des de la Direcció Estratègia i Planificació de l’Hospital Clínic Barcelona, tracta de desafiar les convencions establertes proposant un nou paradigma en la cura de la gent gran des d’un leitmotiv clínic i humanístic.
L’essència de SENEX resideix en el seu enfocament pràctic i alhora profundament sensible i humà. L’equip adapta els principis de Lean Management a l’atenció geriàtrica coordinada des de l’atenció primària. Aquesta adaptació és una rearticulació sota el prisma de la, de vegades oblidada, salut comunitària dels processos de cura que col·loca el pacient i la seva dignitat al centre de tota acció i que ens convida a contemplar l’atenció sanitària no només com un servei, sinó com un art, on l’eficiència i la humanitat s’entrellacen per crear una experiència de cura significativa i respectuosa.
A l’experiència SENEX, la millora contínua i l’eliminació de malbaratament transcendeixen l’àmbit operatiu per convertir-se en vehicles d’empatia i respecte pels nostres majors, convertint-se en testimoni que la innovació en la gestió sanitària pot i ha d’anar de la mà amb un profund respecte per la dignitat humana.
La implementació de Lean a la Unitat d’Atenció a Residències de CAPSBE ha demostrat que fins i tot en les etapes més primerenques els beneficis són tangibles i significatius. Entre les activitats dutes a terme durant el projecte cal destacar, entre d’altres, observacions directes per a la identificació de patrons de desplaçament de l’equip de treball, càlcul fidedigne del temps disponible per a la realització de les valoracions geriàtriques i de la seva relació amb el temps emprat amb anterioritat, definició del mapa de valor del procés per a l’anàlisi, el disseny i la gestió del flux de realització de tasques amb l’objectiu d’aconseguir una identificació correcta del pacient crònic complex i amb malaltia crònica avançada, fixació d’objectius de projecte precisos i plausibles, anàlisi causa-arrel dels punts de millora identificats, proposició de mesures d’abordatge dels punts esmentats i l’establiment d’un pla de treball detallat per esmenar-los posant èmfasi en la consolidació d’indicadors de procés i resultat representatius i factibles. I, tot això des d’una perspectiva qualitativa i situant sempre el pacient al centre.[4]
Els resultats preliminars del projecte SENEX són encoratjadors: millora en la qualitat de l’atenció amb la disminució de nombre de visites realitzades, el compliment en temps i forma dels percentatges d’identificacions establerts com a objectiu, i una satisfacció més gran percebuda tant en pacients com en professionals. Encara en la fase de desenvolupament de les mesures proposades, el projecte ja ha deixat entreveure una millora significativa. Això el converteix en un poderós testimoni del potencial d’aquesta metodologia per acoblar-se i millorar també l’atenció geriàtrica de la persona gran institucionalitzada. Un testimoni que no ens podem donar el luxe d’ignorar.
Tot i així, l’adopció de metodologies empresarials en la gestió de la salut ha trobat sovint veus escèptiques. Els crítics assenyalen que la calidesa de la cura humana difícilment es pot destil·lar en freds processos i mètriques. Hi ha una preocupació genuïna que l’ànima de la cura es pugui perdre entre les baules d’una cadena d’eficiència. Tot i això, aquestes contemplacions una mica més receloses poden ser el prisma a través del qual es refina l’aplicació de Lean en l’àmbit sanitari. Aquest sistema, quan s’adapta amb sensibilitat, no només supera les preocupacions, sinó que també n’amplia el propòsit. Lean Management, correctament interpretat, és un catalitzador per a la cura empàtica, no el seu antagonista.
Harmonitzar: missió possible
Alinear l’eficiència i la humanització del servei és una tasca de traducció, on cal entendre que l’eliminació del malbaratament no té una finalitat mercantilista, sinó que és una manera d’honrar el temps i el benestar del pacient[5]. Així, Lean es converteix en un idioma en què la qualitat de la cura parla amb la claredat de l’eficiència, i la compassió es converteix en la mètrica més preada. Per tot això, el Projecte SENEX en la seva essència, no és un fi sinó un prometedor començament que ens convida a somiar amb una transformació més àmplia dins de l’univers de l’atenció sanitària, especialment en àrees de vegades no tan ateses pel sistema.
Imaginem per un moment que aquesta metodologia s’estén com una marea, aconseguint cada racó, cada circuit, cada procés. La visió és audaç: un sistema d’atenció a la persona gran institucionalitzada i més enllà, una ordenació sanitària on la millora contínua no és només un lema, sinó el batec del seu cor.
En aquest futur, la cultura de millora contínua esdevé l’ADN de cada hospital, de cada centre de salut, de cada clínica. Es cultiva i es fomenta des de les aules universitàries fins a les sales de juntes, arribant a tots els nivells de decisió i acció.
La millora no és imposada, sinó que brolla naturalment del compromís i la passió dels professionals per la seva feina. Aquesta visió de futur requereix més que una implementació metodològica; demana un canvi cultural, una evolució en la mentalitat dels professionals de la salut i de l’administració. Es tracta de crear un ecosistema on la innovació i la compassió siguin les pedres angulars de tots els processos, on cada membre de l’equip no només està capacitat per identificar oportunitats de millora, sinó que també se sent empoderat i motivat per actuar en conseqüència.
Al concert de la sanitat, on cada nota explica i cada silenci parla, fem una crida als professionals de la salut, als gestors sanitaris i als polítics: és moment de coreografiar una nova dansa, de considerar i adoptar metodologies innovadores. Aquest no és només una crida a l’eficiència, sinó a la reinvenció del nostre sistema de salut amb un compàs més humà i sostenible.
La formació contínua, la inversió conscient i una obertura genuïna al canvi són els pilars sobre els quals podem construir una millor atenció sanitària. Es tracta d’un procés que no només s’aprèn sinó que es viu; un procés que no només es finança, sinó que es cultiva. Convidem cada membre de la nostra comunitat sanitària a ser part d’aquesta transformació, a ser el canvi que volen veure als passadissos dels hospitals, a les sales d’espera, a les mirades dels pacients.
La salut de demà es sembra amb les decisions avui. Fem que les nostres decisions expliquin, que els nostres actes parlin, que la nostra atenció guareixi no només en l’eficiència dels procediments, sinó també en la calidesa de les cures. L’atenció sanitària pot ser i ha de ser una simfonia d’excel·lència i d’empatia; és hora d’aixecar la batuta i dirigir aquesta melodia cap al futur.
Referències
[1] Menéndez-Colino R, et al. La Geriatría de Enlace con residencias en la época de la COVID-19. Un nuevo modelo de coordinación que ha llegado para quedarse. Rev Esp Geriatr Gerontol. 2021.
[2] Ochoa de Echagüen, A. La urgente transformación hacia organizaciones sanitarias eficientes y de calidad: el método Lean. Observatorio La gestión importa. 21 de marzo de 2023. http://lagestioimporta.cat/arees/la-urgente-transformacion-hacia-organizaciones-sanitarias-eficientes-y-de-calidad-el-metodo-lean/?lang=es
[3] Womack JP, Jones DT, Roos D. The Machine That Changed the World: The Story of Lean Production. Harper Perennial; 1991.
[4] Graban M. Lean Hospitals: Improving Quality, Patient Safety, and Employee Satisfaction. New York: Productivity Press; 2008.
[5] Mazzocato P, Savage C, Brommels M, Aronsson H, Thor J. Lean thinking in healthcare: a realist review of the literature. Qual Saf Health Care. 2010;19(5):376-382.
Foto de Danie Franco
