Fa ja uns anys, l’afició d’alguns clínics per les TICs era considerada despectivament en el mon anglosaxó com “toys for doctors”. Ha passat el temps i moltes coses han canviat.
Amb l’inici del procés de digitalització empresarial, va començar una primera onada de transformació del sector sanitari. Anava més enllà del merament suport administratiu. En molts casos, eren aproximacions ben resoltes des del punt de vista tècnic, però sense èxit a la fase d’implementació ja que en la majoria de casos comptava amb insuficient paper dels clínics. És en aquest moment quan apareix “la febre de les startups”, empreses de recent creació que intentaven solucionar problemes complexos amb solucions senzilles mitjançant les apps, moltes de vida molt curta.
Als darrers anys, s´ha produït la denominada explosió digital, especialment potenciada durant la pandèmia en tots els aspectes relacionats amb la telemedicina. En bona part, ha estat una substitució poc elaborada de la medicina presencial, sense la transformació i modificació de processos necessaris en tot procés de digitalització. En tot cas, sí que s’ha avançat en els temes relacionats amb la intel·ligència artificial i el big data.
Si compartim l’anàlisi, podem afirmar que ara estem en un moment important. Hem aprés què es pot fer i què no s’ha de fer, com avaluar l’impacte dels avenços, i estem en camí de definir el marc en el que s’han de desenvolupar.
La innovació tecnològica dels processos clínics ha de ser majoritàriament liderada per aquests professionals. Són els clínics els que coneixen les claus “del negoci” i l’estat de l’art del coneixement científic. La clau de l’èxit està en com s’estructura internament dins de les institucions. Clàssicament, s’ha fet gràcies a un promotor que ha liderat la innovació des de diverses posicions a l’estructura de gestió i comandament. Actualment es tendeix a la innovació sistèmica en un ecosistema molt participatiu, com fan al Karolinska Institutet.
El més important és la implicació de la cadena de gestió en la innovació, començant per la direcció i seguint pels diversos comandaments de les institucions. Si això no existeix, millor no malbaratar esforços. En aquests temps, tal com diuen al mon empresarial, qui no innova es pot considerar tècnicament mort.
Innova o mor!
Peter F. Drucker
Dic tot això perquè el moment és molt important. Amb totes les seves incerteses, els temps post-covid donaran l’oportunitat a importants avenços en aquest camp, bàsicament per les importants quantitats econòmiques que es dedicaran a digitalització i salut. Apart dels molt comentats fons consorciats NextGenerationEU, s’ha de tenir molt en compte la previsió de bancs i agències de valors que consideren que una part important de l’estalvi pot dirigir-se a aquest sector degut a la seva rendibilitat. Això farà també necessària una col·laboració publico-privada més potenciada i transparent. De segur que serà un bon moment que caldrà aprofitar.
