Impacte del mHealth i les videoconsultes a la gestió hospitalària de la diabetis tipus 1

02/05/2022

El control de la diabetis tipus 1 (DM1) planteja desafiaments enormes per als sistemes sanitaris i les persones de tot Europa. A més, la pandèmia de COVID-19 ha accelerat l’ús de videoconsultes i altres intervencions de mHealth en comptes de les visites presencials habituals. Aquest estudi observacional realitzat a l’Hospital del Mar en col·laboració amb la Fundació TIC Salut i Social i amb la supervisió de l’Escola d’Economia i Direcció Alma Mater Studiorum de la Universitat de Bolonya tenia com a objectiu avaluar els resultats en salut i els costos globals relacionats amb el seguiment de pacients amb DM1 mitjançant la incorporació d’intervencions de mHealth i videoconsultes remotes. La diabetis és una malaltia crònica que, mal gestionada, pot donar lloc a complicacions importants a llarg termini, per la qual cosa representa una càrrega econòmica tant per a les persones afectades com per al Sistema Nacional de Salut (SNS).

L’estudi va consistir en una anàlisi quantitativa dels efectes de les intervencions de mHealth i la telemonitorització sobre paràmetres clínics en termes de control metabòlic, taxa d’aparició de complicacions, seguiment de l’adherència, hospitalització i despeses correlacionades. Els costos es van avaluar tant des de la perspectiva del pacient com des de la perspectiva del SNS.

Dues intervencions de mHealth

Les dues intervencions de mHealth són dues plataformes diferents però interrelacionades per al control de la diabetis. L’aplicació “Librelink” està connectada al sensor de glucosa “Freestyle Libre”, una fibra prima i flexible que s’insereix sota la pell del braç del pacient. L’aplicació del telèfon mòbil pot escanejar el sensor i tota la informació es carrega directament en un núvol personal. La segona és “Social Diabetes” la característica principal de la qual és la calculadora de bolus. Els pacients registren el seu valor de glucosa a la calculadora de bolus de l’aplicació i quants carbohidrats ingeriran. Amb aquesta informació, la calculadora de bolus li dona al pacient una recomanació de quanta insulina ràpida / prandial s’ha d’injectar. La cohort de pacients seleccionada va ser un grup no aleatoritzat de persones afectades per DM1 seguides durant 2 anys per l’Hospital del Mar. L’estudi va avaluar la introducció d’intervencions de mHealth i el seguiment remot dels costos i beneficis totals per als pacients en quatre escenaris de períodes que presentaven diferents condicions.

Resultats principals

La pandèmia ha estat una oportunitat per al desenvolupament i prova de noves tecnologies mèdiques. Aquest estudi ha demostrat que, malgrat totes les dificultats i les barreres que va comportar la pandèmia en el seguiment clínic, les dues intervencions de mHealth van demostrar ser efectives per mantenir la qualitat en la prestació d’atenció mèdica. Els resultats no van variar quan es va avaluar el control metabòlic ni quan van sorgir complicacions en subjectes amb DM1. A més, una comparació de la taxa de visites en els quatre períodes seleccionats va mostrar que el nombre de cites mèdiques per pacient en els quatre períodes continua sent substancialment el mateix. Per tant, l’ús d’intervencions de mHealth va mantenir constant la qualitat del servei i els costos relacionats per a l’SNS, que s’esperava que augmentessin en un escenari de pandèmia, mentre disminuïen els costos generals per als pacients.

Es van calcular tots els costos directes i indirectes sobre la totalitat dels pacients amb DM1 a Espanya. L’ús de la videoconsulta va suposar un estalvi anual de 3.301.594 euros respecte a desplaçar-se amb cotxe i de 1.728.000 euros respecte a arribar a l’hospital amb metro. Aquestes xifres ascendeixen a 4.334.772 € i 2.268.749 € respectivament quan es projecten a la població espanyola amb DM1 el 2026. Finalment, des d’una perspectiva de la societat, aquestes intervencions tecnològiques estan vinculades a una menor taxa d’absentisme i menors pèrdues de productivitat.

Unint tots els costos directes i indirectes, l’anàlisi mostra que la consulta remota i les dues aplicacions de mHealth van mostrar una reducció dels costos generals de gairebé un 90 % cada any (5.926,88 € davant de 595,00 € per persona).

Discussió

Els resultats econòmics en termes de costos i estalvis potencials resulten més impressionants quan s’apliquen a la població amb DM2 per la seva major prevalença. També cal tenir en compte les condicions prèvies i les circumstàncies de la pandèmia de COVID-19. De fet, les persones diabètiques són conscients dels riscos més grans a què estan exposades a causa de la presència d’altres comorbiditats, fet que porta a l’ansietat i la depressió, que poden afectar l’autocontrol de la seva malaltia, empitjorant els resultats de salut.

No cal descuidar tampoc el punt de partida de la qualitat del servei. Podria ser interessant avaluar l’impacte de les aplicacions de mHealth a un país menys desenvolupat. De fet, els sistemes de salut en països de baixos ingressos no tenen eines i tractaments innovadors, i les àrees rurals sovint estan mal connectades amb els hospitals. Una altra anàlisi interessant seria donar accés a intervencions de mHealth a pacients joves per determinar si les intervencions de mHealth condueixen a efectes rellevants i més visibles en nens i adolescents.


Aquest article ha estat desenvolupat per Roberta Giuliani, Silvia Ballesta, Juan José Chillarón, Gemma Llauradó, Elisenda Climent i Juana A. Flores-Le Roux.

Foto de Towfiqu barbhuiya

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.