Equip encallat? Tres factors per impulsar el canvi amb èxit

04/04/2022

A veure si reconeixes aquesta situació: agendes assistencials inacabables plenes a vessar de visites telefòniques que no aporten valor, peticions repetides que no segueixen una lògica de programació ni una prioritat raonable, visites presencials escasses i altament complexes que ocupen més temps del previst, situacions de tensió amb alguns pacients i, finalment, acabar la jornada amb una sensació amarga que la feina està pendent o mal resolta…

Si la resposta és afirmativa, estàs de sort perquè la teva organització necessitarà canvis profunds que poden constituir una oportunitat per a la transformació i la motivació col·lectiva. 

Tot i que els factors que poden influir en la construcció d’un model d’èxit són innombrables, ens centrarem en tres elements que poden ajudar a impulsar al teu equip de salut. Comencem!

1. Innovem en la consulta: és el moment de fer-la diferent!

El canvi és una porta que sempre s’obre des de dins. És per això que, en el teu equip, el canvi passa necessàriament per la modificació de les actituds dels professionals i dels directius. Malgrat que la pandèmia ha aguditzat l’històric burnout dels sanitaris i s’ha imposat la crítica estructural en bucle, moltes vegades es basa en problemes que ja són antics i no responen a les noves necessitats del pacient ni de l’organització. 

Sí, és cert, innovar costa més que criticar!, però ens hem d’esforçar per superar aquesta barrera i sensibilitzar els professionals sobre el seu potencial per impulsar formes de treball diferents i l’impacte que la seva actuació té en el conjunt de l’equip de salut i, especialment, en els pacients.

Una mesura efectiva en aquest sentit és la creació d’un espai setmanal per a la gestió, organització i anticipació de la consulta, on es podrien concentrar totes aquelles tasques burocràtiques que moltes vegades constitueixen autèntics lladres de temps com ara la revisió dels plans de medicació, els comunicats de baixa, els informes o la revisió d’analítiques o proves, entre moltes altres tasques. 

Un altre element molt rellevant és l’enfocament de l’entrevista clínica i la gestió del temps a la consulta. Cada professional ha de trobar el seu propi equilibri entre l’increment de l’oferta de visites presencials que donin resposta a les necessitats dels pacients en un temps raonable i, alhora, ser capaç de mantenir alguns espais reservats per atendre situacions que requereixin més temps del previst. 

2. Apostem per l’equip! Cal potenciar nous rols

Contesta amb sinceritat: el teu equip aprofita les capacitats de tots els seus membres? De ben segur que no. Per poder avançar, els professionals han de desenvolupar noves competències, millorar les interaccions i sinergies i revisar els processos estratègics per ser més resolutius. Vegem-ne alguns exemples.

El col·lectiu d’infermeres és essencial en un equip de salut, no només per les seves habilitats sinó també pel dinamisme, l’experiència i el tarannà col·laboratiu que el caracteritza. Si encara no disposes d’un circuit efectiu de resolució de patologia aguda, ha arribat l’hora que el liderin les infermeres. L’aposta per la prescripció infermera, tot just estrenada, et pot ajudar a desbrossar el camí.

L’estratègia d’atenció al pacient crònic ha d’ampliar el perímetre. La clàssica “unitat bàsica assistencial” formada per un metge i una infermera admet molts altres formats i s’hi poden sumar administratius sanitaris, auxiliars de clínica i fins i tot altres metges o infermeres que serveixin al pacient com a referents complementaris. 

És obvi que les infermeres exerceixen una tasca necessària en el camp de l’educació sanitària però, en alguns casos, els administratius sanitaris als quals ja es pot assignar població també s’han d’implicar en aquesta comesa. A més poden participar en l’entrega de resultats i fins i tot en la detecció de signes incipients de descompensació per absència de vinculació amb l’equip, per falta de compliment terapèutic o per la presència d’algun símptoma guia. 

I els auxiliars de clínica? Doncs  el seu paper va més enllà de la reposició de les consultes perquè la seva implicació és clara en l’execució de tècniques com ara electrocardiogrames, fons d’ull o l’obtenció de l’INR, tant al centre de treball com al domicili del pacient.

3. Accessibles sí. Adaptables i flexibles, també

Ets capaç d’enumerar les vies que poden utilitzar els teus pacients per contactar amb tu? Als clàssics call centers s’han afegit sistemes de programació directa des d’apps, consultes electròniques, sistemes web de programació de motius, visites telefòniques, consultes administratives i, per descomptat, visites presencials.

En aquest nou escenari, podríem dir que l’accessibilitat és bona, però a quin preu? La cultura de la immediatesa i l’ús estès dels nous sistemes de comunicació provoquen un increment de consultes no presencials i moltes vegades adreçades al professional equivocat, per la qual cosa estem davant un risc d’absència de valor. 

I què podem fer davant d’això? Perquè només ens queda adaptar-nos i experimentar. El model presencial i el no presencial hauran de conviure per sempre i encara que aquesta relació no està passant pel millor moment, cal que l’organització el revisi de forma molt assídua i s’atreveixi a provar nous esquemes de treball amb cada professional fins a aconseguir el seu propi equilibri. 

Els bons equips de salut, a més d’accessibles, hauran de ser flexibles i tenir capacitat de reacció i adaptació ràpides per poder fer front a futures innovacions que actualment encara desconeixem. 

Com va dir Mario Benedetti: “Quan crèiem que teníem totes les respostes, de sobte, ens van canviar les preguntes”. I és que afortunadament el sistema és viu, evoluciona i progressa contínuament. Per tant, tot és possible! L’única cosa impossible és resistir-se al canvi i no evolucionar o transformar-se. Si hem arribat a aquest punt de bloqueig, en realitat ens trobem davant el repte de canviar-nos a nosaltres mateixos.

Referències

Varela J, Brugués A, Bayona X, Roure C, Benavent J. Innovant en l’atenció primària a Catalunya: una aproximació a la realitat. Observatori La gestió importa. 24 de març de 2021


Aquest article va ser originalment publicat el 6 de desembre de 2021 a Avenços en Gestió Clínica

Foto de Yevgeniy Mironov

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.