El present i futur de la telemedicina. Realitat o ficció?

10/01/2022

Ja abans de la pandèmia del covid-19, un estudi sobre l’eConsulta en els centres d’atenció primària de Catalunya va concloure que s’eviten el 88% de visites presencials[1] de les quals la gran majoria són visites múltiples de pacients crònics. Mentrestant, múltiples estudis demostren que l’ús de la telemedicina, i sobretot si aquesta es realitza a través de missatgeria instantània, redueix de forma molt considerable els costos del servei mèdic, essent el cost d’atendre per missatgeria un 2% d’una visita a urgències.[2]

A més, la telemedicina també serveix per a una orientació ràpida en cas d’urgències ja que permet una atenció ràpida per avaluar la urgència de la consulta, així com resoldre el 75% dels casos sense requerir visita a urgències. També es va observar una reducció significativa de les visites a urgències i una reducció en 44 minuts en els temps d’ambulància totals.

Finalment, l’experiència que té el pacient o els seus familiars a la visita mèdica virtual és generalment molt satisfactòria, tant a l’atenció primària com també a l’atenció hospitalària.[3],[4] En un estudi que es va fer a Irlanda sobre consultes digitals al departament de traumatologia quirúrgica, es va veure que el 97% dels pacients tractats de forma virtual van estar molt satisfets amb la seva interacció.

Els beneficis de la telemedicina són clars fins i tot abans de l’epidèmia covid-19.

Per què llavors encara el seu ús segueix essent residual? Quin impacte ha tingut el covid-19 en la implantació de la telemedicina al servei de salut públic?

Abans d’entrar en més detall en l’impacte que ha tingut la telemedicina en la pandèmia, és bo profunditzar en les limitacions que té la innovació en el sistema sanitari. Tot i que el sector sanitari és un dels sectors més rellevants a nivell mundial per nivell de facturació i impacte a la població, segueix estan molt endarrerit en l’ús de la tecnologia i la digitalització i això és degut a circumstàncies específiques d’aquest sector.

De tots els reptes, el fet que és un dels sectors més regulats impedeix aplicar iniciatives amb la mateixa intensitat que altres sectors. Per altra banda, un dels elements més importants per a validar si una iniciativa funciona és provar que es ven el producte. En el sistema sanitari és molt més complicat, ja que el “client” no és el beneficiari de la solució. És a dir, el pacient i el metge normalment no són els que paguen directament per a utilitzar aquests serveis i no són els decisors, sinó que són els serveis públics a través d’impostos i les conselleries de salut.

És per això, que tot i els grans beneficis de la telemedicina, fins que no hi ha hagut la pandèmia, a on la telemedicina ha estat essencial per evitar el contagi per part del metge i del pacient, no s’ha implantat.

No obstant, aquesta reflexió també ens ha de fer pensar què passa una vegada la pandèmia ja no estigui aquí.

Tornarem a com estàvem abans o finalment la comunicació digital en salut s’obrirà pas com a la resta de sectors?

Durant la pandèmia, tant el sector de salut públic com el privat varen veure un increment molt significatiu de l’ús de la telemedicina, en la majoria de casos de forma bastant descoordinada a on molt sovint, l’eina més utilitzada per a realitzar aquestes consultes va ser la trucada telefònica. Per entendre la magnitud del canvi que va introduir la pandèmia, un informe de Deloitte assegura que a Espanya abans de la pandèmia 9 de cada 10 visites al metge eren presencials.[5] Mentrestant, durant els mesos de confinament, la telemedicina va ser l’única opció per a la majoria dels pacients.

També és cert que just després del confinament i durant tot 2021 s’ha vist una clara reducció de les visites virtuals tornant-se a imposar la visita física com a la més rellevant en sanitat. No ha estat així per exemple en salut mental, a on les consultes i teràpia digital amb psicòlegs ja s’ha mantingut com el canal majoritari de comunicació.

Les dades que tenim actualment a disposició demostren que la telemedicina està en augment i seguirà així. Tot i que encara segueix essent marginal, però creixent, la pandèmia ha permès a professionals de salut i pacients provar aquesta modalitat de comunicació per trucada, missatgeria i videoconsulta. S’espera que en tot el món les consultes mèdiques virtuals passin del 1% al 5% a partir del 2021. Tot i que sembli molt baix, s’ha de tenir en compte que només el 2019 es varen atendre més de 8.500 milions de consultes mèdiques a la OCDE, o altrament, 500.000 milions de dòlars americans.

Per altra banda, la Comunitat Europea ha posat a disposició als països amb més afectació del covid-19 els fons Europeus Next Generation que començaran a estar disponibles a partir de gener de 2022. Una part d’aquests fons estan dedicats a la digitalització del sector sanitari i estaran disponibles sobretot pel servei públic, així com a través de consorcis públics-privats.

Els consumidors més digitals seran els nous pacients del futur.

Tenint en compte que pandèmies com el covid-19 poden tornar a sortir en un futur pròxim, degut al mon globalitzat en què vivim i que un dels factors que generaven més fricció en l’ús de la telemedicina era que el pacient estava poc digitalitzat, s’espera que la demanda d’aquest tipus de comunicació sigui molt més alta, com s’ha vist en tota la resta de sectors més clàssics, com la banca i el sector assegurador.

No obstant, si la consulta digital en el sector sanitari es vol implementar de forma exitosa, això implica un canvi de paradigma important. Un sistema de consultes digitals basat en cita prèvia i videoconsulta no serà suficient per a l’augment de la demanda que venen per l’envelliment de la població. És essencial fer un canvi de mentalitat i que els gestors que estan liderant les àrees de salut obrin les portes a sistemes més eficients i adaptats a la realitat de la comunicació digital a on la bidireccionalitat i la comunicació no sincrònica per missatgeria siguin majoritàries.


Referències

[1] Un estudi sobre l’eConsulta liderat des de Capellades conclou que aquesta plataforma evita un 88 % de visites presencials als centres d’atenció primària segons uns motius de consulta definits. Institut Català de la Salut. 30 de gener de 2021. http://ics.gencat.cat/es/detall/noticia/GTCC_CAP_Capellades_eConsulta

[2] Werley J. How chats with doctors are saving Kaiser members $5M per year. Denver Business Journal. 5 July 2019. https://www.bizjournals.com/denver/news/2019/07/05/kaiser-permanente-doctor-chats.html

[3] Marko KI, Ganju N, Krapf JM, Gaba ND, Brown JA, Benham JJ, Oh J, Richards LM, Meltzer AC. A mobile prenatal care app to reduce in-person visits: prospective controlled trial. JMIR mHealth and uHealth. 2019 May 1;7(5):e10520. https://mhealth.jmir.org/2019/5/e10520/

[4] Waibel KH, Cain SM, Huml-VanZile M, Kreciewski N, Hall TE, Nelson K, Everitt-Johnson L, Black I, Keen RS. Section 718 (Telemedicine): virtual health outcomes from regional health command Europe. Military medicine. 2019 Mar 1;184(Supplement_1):48-56. https://www.researchgate.net/publication/332319185_Section_718_Telemedicine_Virtual_Health_Outcomes_From_Regional_Health_Command_Europe

[5] Deloitte. Presente y futuro de la Salud Virtual. Desafíos y enfoques de solución. Octubre 2021. https://www2.deloitte.com/content/dam/Deloitte/bo/Documents/consultoria/bo-2021-salud-virtual.pdf

Foto de Sincerely Media

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.