A l’àmbit de la salut, el conflicte és un terme que sovint no s’associa amb el progrés. Tot i això, quan s’analitza amb deteniment, és evident que els conflictes poden ser catalitzadors poderosos per al canvi i la innovació. Els desafiaments i les disputes, quan s’aborden de manera constructiva, poden impulsar millores significatives en l’atenció sanitària, les polítiques de salut i la investigació. Vegem com el conflicte pot ser un motor del canvi en salut en cinc circumstàncies.
1. Innovació a través de la necessitat
El conflicte sovint crea una urgència que fomenta la innovació. Durant pandèmies, guerres i desastres naturals, la necessitat de solucions ràpides i efectives porta a avenços significatius en la medicina i la tecnologia. Per exemple, la ràpida evolució de les vacunes contra el COVID-19 va ser impulsada per la urgència global de trobar una solució a la crisi sanitària. Les vacunes d’ARNm han estat revolucionàries pel seu ràpid desenvolupament i prevenció del COVID-19, i aquesta tecnologia té un potencial d’aplicació considerable en el tractament de moltes altres malalties com el càncer, amb el desenvolupament actual de múltiples assaigs clínics.[1]
2. Revisió i millora de polítiques de salut
Els conflictes també poden revelar problemes de desigualtat als sistemes de salut. La confrontació i el debat públic sobre temes com l’accés a l’atenció mèdica, l’equitat i el finançament del sistema sanitari poden conduir a importants reformes. Les protestes i moviments socials, com el de “Black Lives Matter”, han ressaltat les disparitats racials en la salut, impulsant canvis cap a una major justícia i equitat en l’atenció sanitària. Està àmpliament demostrat que el racisme genera greus problemes de salut i que l’aplicació de polítiques antiracistes està relacionada amb millores a la salut de les persones i les comunitats.[2]
3. Foment de la col·laboració interdisciplinar
Enfrontar conflictes complexos en salut sovint requereix la col·laboració de diversos camps i disciplines. La necessitat abordar problemes complexos, com les malalties cròniques, la salut mental i les epidèmies, promou la cooperació entre professionals de la salut, científics, enginyers, polítics o sociòlegs. Aquest enfocament interdisciplinari no només enriqueix el procés de solució de problemes, sinó que també genera enfocaments més holístics i efectius.[3] Un exemple de col·laboració es pot veure als equips d’atenció primària, que inclouen metges, infermeres, treballadors socials i psicòlegs. La implementació d’aquest model ha estat clau en l’atenció en malalties cròniques i en l’atenció a la salut mental, mostrant com la col·laboració pot millorar significativament els resultats de salut.
4. Empoderament dels pacients i comunitats
El conflicte també pot empoderar els pacients i les comunitats per tenir un paper més actiu en les pròpies cures i en la defensa dels seus drets. Les campanyes de conscienciació i els moviments de pacients han tingut un paper crucial en el canvi de polítiques i en la millora de l’atenció sanitària. Exemples com el moviment de pacients amb VIH/SIDA als anys 80 i 90 mostren com la confrontació i la demanda de millor atenció poden transformar radicalment l’enfocament cap a malalties específiques. És crucial la incorporació del pacient a models col·laboratius amb els professionals de salut.[4]
5. Transparència i responsabilitat
El conflicte, especialment quan sorgeix d’escàndols o crisis en salut, pot comportar més transparència i responsabilitat en el sector sanitari. La pressió pública i la necessitat de retre comptes poden obligar les institucions de salut i els governs a millorar les seves pràctiques i polítiques, assegurant que els errors no es repeteixin i que els estàndards de qualitat siguin elevats. Com a exemple, el cas de l’escàndol dels implants mamaris PIP va subratllar la importància de la transparència i la rendició de comptes al sector de la salut. La crisi generada per l’ús d’implants defectuosos va portar a una major regulació i supervisió dels productes sanitaris, així com a una millora en la comunicació i la transparència per part de les autoritats sanitàries per protegir els pacients.
El conflicte, encara que és incòmode i desafiador, és una força que pot impulsar canvis positius. A través de la innovació, la revisió de polítiques, la col·laboració interdisciplinària, l’apoderament dels pacients i la promoció de la transparència, els desafiaments i les disputes poden transformar-se en oportunitats per millorar els sistemes de salut i, en última instància, el benestar de les persones. Abordar els conflictes amb una mentalitat oberta i constructiva és essencial per avançar cap a un futur més saludable i equitatiu per a tothom.
Referències
[1] Sayour EJ, Boczkowski D, Mitchell DA, Nair SK. Cancer mRNA vaccines: clinical advances and future opportunities. Nat Rev Clin Oncol. 2024 May 17. doi: 10.1038/s41571-024-00902-1. Epub ahead of print. PMID: 38760500.
[2] Brannon TN. Racism hurts, can antiracism heal?: Positive mental health correlates of antiracist engagement. PNAS Nexus. 2023 Sep 20;2(10):pgad309. doi: 10.1093/pnasnexus/pgad309. PMID: 37799326; PMCID: PMC10548497.
[3] Yoshida Y, Hirakawa Y, Hong YJ, Mamun MR, Shimizu H, Nakano Y, Yatsuya H. Factors influencing interprofessional collaboration in long-term care from a multidisciplinary perspective: a case study approach. Home Health Care Serv Q. 2024 Mar 24:1-20. doi: 10.1080/01621424.2024.2331452. Epub ahead of print. PMID: 38521999.
[4] Petersson EL, Törnbom K, Björkelund C, Jerlock M, Hange D, Udo C, Svenningsson I. Process evaluation of the CO-WORK-CARE model: Collaboration and a person-centred dialogue meeting for patients with common mental disorder in primary health care. Scand J Caring Sci. 2024 May 8. doi: 10.1111/scs.13268. Epub ahead of print. PMID: 38718100.
Foto de Chris Sabor
