Vivim en una era d’avenços impressionants. Cada dia l’estat de benestar ens ofereix solucions tecnològiques que simplifiquen les nostres vides. L’accés a la tecnologia ha estat democratitzat. Podem connectar-nos amb qualsevol persona per molt lluny que estigui. Som capaços d’accedir a canals que ens aporten informació i coneixement inabastable. És possible, per exemple, realitzar operacions bancàries i administratives des del palmell de la nostra mà. I tot això de manera immediata. El progrés ens facilita la vida.
Però de vegades paguem un preu gens menyspreable. Ens creiem amb el dret a la immediatesa. Ha de ser ja i ara. Quan no ho aconseguim ens turmenta la frustració. Les coses que no s’assoleixen de manera imminent comencen a perdre valor. Tot allò que requereix temps per sedimentar o perquè es puguin veure resultats és menyspreat.
És possible que aquesta reflexió sigui fruit de la meva “deformació” com a internista. Els de la meva especialitat fem servir molta incertesa i sovint necessitem temps i perspectiva per anar encaixant les peces del puzle. Tinc la sensació que quan les presses i ara són les senyes d’identitat banalitzarem aspectes no menys importants com l’empatia i la compassió. Tant de bo sigui només una opinió esbiaixada per part meva.
Aquesta reflexió sobre la compassió ha cobrat més força a la meva ment, especialment en contemplar el paper emergent de la intel·ligència artificial (IA) a la nostra pràctica. Preparant alguna xerrada recent sobre IA he constatat que són molts els autors i articles que ens adverteixen de l’ajuda que aquesta nova eina ens prestarà per estalviar temps i posar més focus en el pacient. Sens dubte és un dels beneficis potencials de la IA, però quan incideixen en la millora de l’empatia, la confiança i la compassió probablement és perquè es palpa un deteriorament d’aquests valors.
Estudis alarmants indiquen una crisi de compassió al sector sanitari. Si bé el 75% dels pacients i metges reconeixen que la compassió és tant important que pot marcar la diferència entre morir o viure, gairebé la meitat creuen que el sistema sanitari realment facilita que es pugui actuar compassivament. Un estudi suec va revelar que pacients que van requerir assistència urgent, al cap de cinc anys d’haver-la rebut, el record que més perdurava era la manca de compassió en la seva atenció. Resultats similars en un estudi britànic va portar el Primer Ministre del Regne Unit a impulsar una assistència enfocada a la compassió. Per tant, no sembla que es tracti d’un problema residual sinó més aviat una qüestió endèmica.
Tendim a dubtar de tot allò que no es pot mesurar quantitativament. És famosa la frase d ‘Edwards Deming, impulsor de la qualitat total, “confiem només en Déu, la resta han d’aportar dades”. Però molts d’aquests valors que creiem que no són mesurables produeixen resultats palpables. Moltes vegades tenim el biaix de no conèixer la mètrica que hem de fer servir o de deixar-nos portar per la impaciència com he comentat a l’inici.
Humanitzant la medicina moderna
La compassió en diferents esferes de l’àrea assistencial aporta resultats que massa vegades són aclaparadors.
Diversos estudis confirmen, no sols que la compassió és èticament desitjable, sinó que millora significativament els resultats clínics. La compassió ha demostrat disminuir el dolor després d’una cirurgia i l’ansietat abans. Els pacients diabètics disminueixen les complicacions possiblement per millor adherència als tractaments. Millora els efectes del tractament en pacients amb migranya. Els pacients amb malaltia avançada per càncer de pulmó van presentar una supervivència més gran segons un estudi publicat The New England Journal of medicine
L’absència d’una assistència compassiva augmenta els errors mèdics. En aquests pacients es fan més proves complementàries i són derivats a més especialistes. Tot això porta associat sobrediagnòstics i conseqüentment tractaments fútils que generen danys evitables als nostres pacients. L’assistència poc compassiva a més del perjudici per a la salut del pacient provoca consum de recursos innecessaris soscavant la sostenibilitat del sistema.
Els professionals sanitaris presenten un alt grau de competència per a una atenció compassiva (vegeu-ne la implicació durant la pandèmia per covid-19). Probablement és la capacitat per expressar-la allò que està més compromesa. Tots hem experimentat que quan oferim compassió no ens empobrim sinó tot al contrari. S’ha publicat que els clínics milloren la seva satisfacció quan la seva actitud és compassiva. A més, aquest tipus d’accions és un factor protector davant del “burnout” dels professionals assistencials. En un estudi longitudinal, una cultura emocional compassiva es va associar amb un menor esgotament emocional i absentisme laboral entre el personal sanitari.
Hi ha massa arguments a favor del cercle virtuós que genera una atenció sanitària compassiva.
Lluny de ser antagòniques, la compassió i la tecnologia poden formar un tàndem perfecte. Aprofitem les innovacions de la IA per estalviar temps i dedicar aquests valuosos minuts que ens estalviem a dedicar als nostres pacients dosis extra d’afecte, somriures, mirades i paraules afectuoses. Un cor compassiu pot ser tan curatiu com la més sofisticada de les IA. Potser el dia de demà aquestes eines no només diagnosticaran amb més precisió, sinó que també ens recordaran que els pacients necessiten una dosi important de compassió.
Foto generada con DALL-E
