Analistes de dades, enginyers biomèdics, gestors de casos, infermeres de pràctica avançada… Fa temps que es parla d’introduir nous rols professionals, figures normalitzades en altres sistemes sanitaris. El canvi demogràfic, la creixent complexitat de la gestió de les malalties o la incorporació de tecnologies digitals motiva repensar els rols i les competències dels professionals per satisfer tant les necessitats actuals com les futures1.
A Catalunya, són diversos els motius que ens han de portar a introduir nous rols, com poden ser els assistents clínics, en les organitzacions sanitàries. D’entrada, el nostre model parteix d’una elevada segmentació de les funcions dels perfils professionals: la flexibilitat per compartir tasques entre diferents col·lectius és baixa. Alhora, el procés assistencial està molt burocratitzat i aquestes tasques recauen, en gran part, en el professional clínic, en detriment del temps que pot dedicar a diagnosticar i tractar amb una millor qualitat. És per això que s’observa, en termes comparats, la baixa productivitat del nostre model d’atenció, amb una elevada activitat assistencial indirecta, fet que a més comporta frustració i descontentament per part dels clínics (com s’ha vist en les recents vagues i protestes). Així doncs, hi ha marge de millora per augmentar el valor afegit que aporten els professionals en l’atenció del pacient.
Per donar resposta a aquesta situació, l’Hospital Sant Joan de Déu va ser pioner l’any 2020 en la incorporació de la figura de l’assistent clínic a l’àrea d’oncologia (posteriorment estesa a altres àrees).
Aquest professional és el referent del pacient en el procés d’atenció i realitza tasques administratives de suport als professionals assistencials sota protocol clínic. Després un temps de rodatge es va avaluar el seu impacte, i recentment publicat a la revista Health Services Management Research2.
L’anàlisi es centra en el desplaçament de tasques administratives per part dels metges cap a aquest nou rol, la satisfacció dels professionals i la potencial millora en eficiència. L’article explica que durant el període d’estudi (gener 2020 – març 2021), dos assistents clínics van realitzar el 74% de les peticions de cirurgia, el 87% de l’àrea d’hospital de dia i el 54% de consultes externes. Un total de 13.500 peticions, equivalents a 267 hores o 6,7 setmanes de temps que, en el model clàssic, hagués fet el professional mèdic. La satisfacció de tots dos és molt elevada (en ambdós grups, 70% la puntuen en un 9 sobre 10). En termes d’eficiència, el diferencial de salari podria reduir el cost per hora a més de la meitat.
Aquesta experiència ens ha d’animar a continuar introduint innovacions organitzatives que demostren bons resultats. En aquest cas, en la implementació de polítiques i accions orientades a fer que cada professional es centri en maximitzar el seu valor afegit, actuant en el que en anglès diuen top-of-license practice, fent que tot l’equip senti que aporta al màxim dels seus coneixements i competències. Això s’ha demostrat que repercuteix en un millor ús dels recursos disponibles, major satisfacció professional i millor atenció al pacient.
Referències
1 Maeseneer J, Bourek A, McKee M, et al. Task shifting and health system design: report of the expert panel on effective ways of investing in health (EXPH). Maastricht, Netherlands: European Union, 2019.
2 Adroher C, Calvo C, Pavon L, Casadevall R, Alvarez E, Marsal M, Lopez F, Pons M, Del Castillo M, Morales A. Implementation of clinical assistants in a pediatric oncology department: An impact analysis. Health Services Management Research. 2023 Mar 23:09514848231165193.
