Tradicionalment, els governs que han buscat fomentar la innovació han dirigit els seus esforços a garantir que els proveïdors operin en un entorn propici a la innovació, principalment eliminant les barreres d’entrada de les empreses, facilitant l’entrada al mercat de béns i serveis nous o millorats (basats en la innovació) i respondre a la demanda insatisfeta o latent.
En els darrers anys, però, el paper de les anomenades “polítiques del costat de la demanda” han guanyat protagonisme[1]. Aquestes polítiques inclouen la compra pública, la regulació, l’establiment i certificació d’estàndards, polítiques de consum, i iniciatives d’innovació liderades pels usuaris, per abordar les falles del mercat i del sistema en àrees en què hi ha necessitats socials insatisfetes.
La compra pública pot estimular la innovació quan es compleixen determinades condicions: (i) quan expressa un conjunt clar i coherent de necessitats que l’esforç innovador ha de tractar en una especificació de contracte clara; (ii) quan la qualitat se situa al centre de la licitació, en lloc del mer preu; (iii) quan proporciona un mercat assegurat per a productes primerencs amb possibilitats comercials incertes; i (iv) quan obliga els contractistes a compartir informació i fomenta l’entrada de nous competidors de manera que estimuli la difusió de la tecnologia.
L’objectiu de la compra pública d’innovació és garantir que els nous desenvolupaments coincideixin amb les necessitats dels usuaris finals[2]. El 2004, els governs francès, alemany i britànic van emetre un document de posició al Consell Europeu reclamant l’ús de la compra pública a tot Europa per impulsar la innovació[3]. Posteriorment, un informe de l’Aho Group identificava grans àrees on es podia utilitzar més intensament la compra pública d’innovació: salut electrònica, productes farmacèutics, energia, medi ambient, transport i logística, seguretat i continguts digitals[4].
La compra pública es reconeix cada vegada més com un instrument estratègic potencial i una palanca política per assolir els objectius de les polítiques governamentals, com ara la innovació, el desenvolupament de les PIMES, el creixement ecològic sostenible i objectius socials com la salut pública[5]. Tots aquests objectius s’ajusten als objectius especificats a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible.
L’ús estratègic de la compra pública per impulsar la innovació està estretament relacionat amb el poder d’un govern per modelar i crear les condicions del mercat. Atesa la magnitud de la compra pública, els governs, entre d’altres agents, poden influir en la demanda a nivell nacional o regional, i també poden enviar una senyal al mercat com a usuari principal i influir en la difusió de les innovacions de manera més àmplia. Com a resultat, el paper del comprador al sector públic està canviant per incloure més elements de la gestió activa del risc i dels beneficis. De manera semblant l’ús estratègic de la compra pública d’innovació requereix un fort compromís polític, una gestió estratègica, capacitats per gestionar nous processos organitzatius i noves formes de treballar a tots els nivells de govern[6]. Perquè les autoritats públiques actuïn com a client principal, cal definir les necessitats a llarg termini, desenvolupar una política d’innovació i una estratègia de compra. Això significa passar de posar el focus en el procés de compra a posar el focus en els problemes que s’han de resoldre. Per a les empreses privades, requereix actuar com a soci cooperatiu, desenvolupant solucions a mida i no impulsant solucions innovadores. Si voleu saber més sobre compra pública, l’Expert panel on effective ways of investing in health de la Comunitat Europea, del que soc vicepresidenta, acaba de publicar un informe on es posen de manifest alguns dels grans reptes i oportunitats en relació a aquest tema, incloent la compra pública d’innovació.
El programa Horizon 2020 de la Unió Europea ha desenvolupat instruments per impulsar la compra pública d’innovació i la seva implementació a tot Europa, amb un pressupost de 124 milions d’euros pel període 2018-2019, i un total de 39 projectes cofinançats per la UE[7]. D’entre tots ells, destaquen quatre projectes catalans:
anti-SUPERbugs – Consorci de proveïdors sanitaris que busca solucions TIC intel·ligents per detectar la presència de microorganismes resistents. L’objectiu és donar feedback en temps real a l’usuari i compartir la informació amb els sistemes de registre electrònic del proveïdor sanitari que relacionin la infecció amb el lloc de detecció. Hi partipen l’Institut Català d’Oncologia, la Fundació Docència i Recerca Mutua de Terrassa, i l’AQuAS.
DECIPHER – Consorci de proveïdors de salut pública per adquirir solucions innovadores que permetin una atenció mèdica més eficient i segura per a pacients amb malalties cròniques. Les solucions generades han generat més de €8M a les regions adjudicatàries.
STOP AND GO – Consorci per al desenvolupament de serveis innovadors de teleassistència basats en les TIC per a persones grans que pateixen múltiples afeccions com ara insuficiència cardíaca, diabetis, etc. A Barcelona, per exemple, els desfibril·ladors cardioversors implantables de nova creació van suposar una reducció del 9,8% de les visites a l’hospital i una disminució del risc de mort del 29%. El projecte està finalitzat i hi va participar l’Hospital de Sant Pau i l’AQuAS.
RITMOCORE – Consorci d’hospitals per obtenir solucions innovadores per al tractament de pacients grans amb arítmies, que persegueix un desplegament més ampli d’aquestes solucions després de l’èxit de l’STOP AND GO. Inclou un centre de suport per a la supervisió remota de marcapassos, el subministrament de conjunts d’informació predefinits a totes les parts interessades en el recorregut assistencial, la integració i l’etiquetatge de qualitat dels dispositius i equips portàtils de control dels signes vitals a la llar i el suport per a l’activació del pacient. Hi participa l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital Mutua de Terrassa, i l’AQuAS és el centre coordinador.
Si us interessa la compra pública d’innovació, us recomanem que contacteu amb l’AQuAS que, dintre del sistema sanitari català, actua de hub d’aquest tipus de projectes.
Referències
[1] OECD 2011. Demand-side Innovation Policies, Paris, OECD Publishing.
[2] ALESSANDRELLO, R. & MASPONS, R. 2018. La compra pública d’innovació com instrument facilitador per a l’adopció de les innovacions basades en valor al sector salut. Ann Med (Barc 1976). 101, 72-75.
[3] FRENCH GERMAN AND UK GOVERNMENTS 2004. Towards an innovative Europe. A paper by the French, German and UK Governments.
[4] AHO, E., CORNU, J., GEORGHIOU, L. & SUBIRA, A. 2006. Creating an innovative Europe. Report of the Independent Expert Group on R&D and Innovation appointed following the Hampton Court Summit, chaired by Mr. Esko Aho, Brussels, European Communities.
[5] EDQUIST, C., VONORTAS, N., S., ZABALA-ITURRIAGAGOITIA, J. M. & J., E. (eds.) 2015. Public Procurement for Innovation, Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing.
[6] OECD 2015. The Innovation Imperative in the Public Sector: Setting an Agenda for Action, Paris, OECD Publishing.
[7] EUROPEAN WIDE INNOVATION PROCUREMENT IN HEALTH CARE. 2020. EURIPHI – European wide Innovation Procurement in Health and Care [Online]. Available: https://www.euriphi.eu/ [Accessed 10th May 2020].
Foto de Markus Spiske
