El psicòleg suís Jean Piaget va suggerir que l’egocentrisme dels nens els impedeix tenir en compte els altres[i]. D’acord amb la teoria del desenvolupament cognitiu de Piaget, l’atenció compartida[ii] és una habilitat fonamental per a la comunicació i la connexió amb altres persones, que es desenvolupa els primers mesos de vida, ens fa tenir en compte l’interès de l’altre i respondre a mirades, gestos o llenguatge.
Quan conversem amb algú esperem que l’atenció sigui compartida, encara que de vegades la presència d’altres persones o dispositius electrònics la pot fragmentar o distreure. Qui de nosaltres no s’ha sentit ignorat o menystingut en explicar les seves inquietuds a algú que no deixa de mirar el telèfon mòbil? Aquesta és la sensació que els pacients poden tenir quan, mentre expliquen els seus temors i preocupacions als professionals, aquests no aparten la mirada de l’ordinador. Aquesta manca d’atenció visual pot fer malbé la confiança del pacient, perquè com a pacients i com a persones, esperen que el professional els escolti i comprengui.
El desafiament de mantenir una escolta activa pot estar vinculat amb el temps de què disposen els professionals per interactuar amb els pacients, un recurs molt valuós per a metges i infermeres, que cada cop és més reduït, motivat entre altres coses, per la creixent càrrega administrativa[iii]. En aquest sentit, hi ha estudis que conclouen que els metges d’atenció primària són els que experimenten les taxes d’esgotament més altes[iv] per aquest motiu.
Des de la introducció de la història clínica electrònica, el temps dedicat a tasques administratives ha augmentat aproximadament a la meitat de la jornada laboral dels metges[v], és a dir, per cada hora d’atenció directa al pacient, els metges de Atenció Primària dediquen gairebé 2 hores addicionals als registres administratius, cosa que s’ha associat amb taxes encara més altes d’esgotament, estrès i desig d’abandonar la pràctica clínica[vi].
L’automatització d’aquestes tasques mitjançant el reconeixement de la parla durant la visita d’un pacient i la transcripció automàtica de notes clíniques impulsades per intel·ligència artificial (IA) permetria al professional interactuar plenament amb el pacient, mantenir el contacte visual i eliminar la necessitat de posar l’atenció a l’ordinador per documentar manualment la visita.
Reduir el temps i l’esforç invertit pels metges i infermeres, en el procés de documentació, probablement augmentarà la productivitat, disminuirà l’esgotament dels professionals i millorarà la relació metge-pacient, cosa que alhora afavorirà una atenció de més qualitat i més centrada en el pacient.
Per generar notes clíniques mitjançant IA durant la visita, cal que el pacient doni el seu consentiment per enregistrar la conversa, convertir l’àudio a text, extreure la informació destacada i resumir-la. L’estructura necessària inclou un micròfon que enregistri la conversa, un sistema de reconeixement automàtic de la parla (ASR per les sigles en anglès) capaç de transcriure la conversa, que pugui distingir entre les veus del professional i del pacient i que cobreixi una àmplia gamma de temes, des de converses quotidianes fins a diagnòstics mèdics complexos.
A més, cal un conjunt de models de processament del llenguatge natural (PLN), que transcrigui les paraules i permeti que es comprengui el context i el significat. Gràcies a sistemes com aquest, serà possible reduir errors humans, optimitzar el temps dels metges i les infermeres, millorar la gestió de les històries clíniques i fer una atenció més humana i centrada en el pacient.
Solucions de base tecnològica
Exemples d’aquesta tecnologia els trobem a Carepatron o DeepCura 2.0. Més proper a nosaltres, al Mobile World Congress 2024, es va presentar un projecte que espera reduir el temps que els metges de família a Catalunya dediquen a escriure en la història clínica, per dedicar-ho a l’atenció als pacients.
La Fundació TIC Salut Social i el seu director Joan Guanyabens estan impulsant aquest projecte, on cinc metges i una infermera utilitzaran la IA i revisaran totes les dades recollides abans d’incorporar-les a les històries clíniques. La plataforma Relisten serà l’encarregada d’interpretar la conversa en llenguatge col·loquial i generar notes clíniques estructurades en llenguatge mèdic.
Aquesta eina de gran precisió també presenta alguns desafiaments, com el soroll de fons a les converses clíniques, presència de múltiples interlocutors, l’espontaneïtat de la parla que pot provocar errors[vii] o el biaix de gènere i dialecte[viii].
D’altra banda, la necessitat d’obtenir i compartir dades mèdiques per entrenar models de PLN pot ser la dificultat més gran en l’ús d’aquesta eina, ja que es necessiten converses mèdiques sòlides i documentades amb precisió. En aquest sentit, cal protegir la privadesa i confidencialitat de les dades, assegurant que els pacients estan plenament informats i donen el seu consentiment per al seu ús en sistemes d’IA.
Altres accions adreçades als pacients estarien relacionades amb 1) Elaborar material informatiu per familiaritzar-los amb l’ús d’aquesta eina, sense oblidar que el professional tindrà la responsabilitat de complementar aquesta informació de manera verbal durant el procés d’autorització per utilitzar-los. 2) Retolar llocs visibles per informar els pacients que, amb el seu consentiment, es podrà utilitzar aquesta tecnologia durant les visites. 3) Enquestes a pacients després de les visites per avaluar l’associació de l´ús de la IA amb la seva experiència. En aquesta línia, Mishra et al [ix] . analitzen com la utilització d’aquesta eina va disminuir la càrrega administrativa dels metges d’atenció primària, permetent disposar de més temps per interactuar amb els pacients i així millorar la seva experiència.
Des del punt de vista legal, caldrà fer auditories regulars per garantir que es compleix amb les polítiques de privadesa, d’acord amb les regulacions vigents, i amb les lleis de protecció de dades. En tot cas, les conseqüències no desitjades de la transcripció de les visites mèdiques haurien d’abordar-se mitjançant tallers participatius amb professionals, pacients i altres agents que ajudin al disseny d’aquests sistemes.
La transcripció mèdica amb IA no és només una eina per millorar l’eficiència, és un canvi de paradigma que col·loca la humanització de l’assistència al centre de la pràctica clínica, ja que l’objectiu no és reemplaçar els professionals per eines d’IA, sinó que la transcripció digital de notes clíniques creï una “simbiosi humà – IA” que augmenti l’experiència del professional, la del pacient i millori la qualitat de l’atenció.
Referències
[i] Piaget, Jean, and Margaret Cook. The origins of intelligence in children. Vol. 8. No. 5. New York: International Universities Press, 1952.
[ii] Moore, Chris & Dunham, Philip J. Joint Attention: Its Origins and Role in Development. Lawrence Erlbaum, (1995).
[iii] National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine; National Academy of Medicine; Committee on Systems Approaches to Improve Patient Care by Supporting Clinician Well-Being. Taking Action Against Clinician Burnout: A Systems Approach to Professional Well-Being. Washington (DC): National Academies Press (US); 2019 Oct 23. PMID: 31940160.
[iv] Shanafelt TD, Boone S, Tan L, et al.. Burnout and satisfaction with work-life balance among US physicians relative to the general US population. Arch Intern Med. 2012;172(18):1377-1385. doi: 10.1001/archinternmed.2012.3199
[v] Tai-Seale M, Olson CW, Li J, Chan AS, Morikawa C, Durbin M, Wang W, Luft HS. Electronic Health Record Logs Indicate That Physicians Split Time Evenly Between Seeing Patients And Desktop Medicine. Health Affairs. 2017;36(4):655-662
[vi] Babbott S, Manwell LB, Brown R, et al.. Electronic medical records and physician stress in primary care: results from the MEMO Study. J Am Med Inform Assoc. 2014;21(e1):e100-e106. doi: 10.1136/amiajnl-2013-001875
[vii] Zhou L, Blackley SV, Kowalski L, Doan R, Acker WW, Landman AB, Kontrient E, Mack D, Meteer M, Bates DW, Goss FR. Analysis of Errors in Dictated Clinical Documents Assisted by Speech Recognition Software and Professional Transcriptionists. JAMA Netw Open. 2018 Jul;1(3):e180530. doi: 10.1001/jamanetworkopen.2018.0530. Epub 2018 Jul 6. PMID: 30370424; PMCID: PMC6203313.
[viii] Van Buchem, M.M., Boosman, H., Bauer, M.P. et al. The digital scribe in clinical practice: a scoping review and research agenda. npj Digit. Med. 4, 57 (2021). https://doi.org/10.1038/s41746-021-00432-5
[ix] Mishra P, Kiang JC, Grant RW. Association of Medical Scribes in Primary Care With Physician Workflow and Patient Experience. JAMA Intern Med. 2018 Nov 1;178(11):1467-1472. doi: 10.1001/jamainternmed.2018.3956. PMID: 30242380; PMCID: PMC6248201.
