El que hauria de ser una tasca senzilla, malauradament no ho és. I és que quan un usuari necessita veure el metge de família, s’inicia un camí llarg i complex que no sempre acaba bé. Tot i que cal remarcar que hi ha molts professionals i equips amb resultats d’accessibilitat excel·lents, el cert és que els pacients perceben massa obstacles per aconseguir una visita presencial i el problema ja ha adquirit una magnitud considerable[1].
I quins són els afectats d’aquesta barrera d’accés a l’atenció mèdica? D’una banda, els usuaris, que es veuen obligats a cercar vies d’accés alternatives com a serveis o consultes d’urgències; i de l’altra, els membres de l’equip d’atenció primària que no disposen d’espais per programar seguiments de pacients i els resulta altament complex gestionar les demanda.
Vegem-ne alguns factors que puguin explicar les causes d’aquesta situació:
- La demanda és ara més complexa: la població creixent i l’envelliment demogràfic ens han portat més nivell de complexitat a les consultes d’atenció primària. Hi acudeixen més pacients en situació de descompensació aguda i amb problemes crònics de salut. En alguns casos es requereixen temps de consulta més llargs o seguiments més freqüents, cosa que pot ocupar més espai assistencial a les agendes dels metges reduint així la disponibilitat.
- L’oferta de visites del professional és, de vegades, insuficient: molts equips sacrifiquen dies complets de l’agenda dels seus professionals i els destinen a atendre “falses urgències” que es podrien programar i demorar si existissin espais a les agendes en un temps raonable . A més, aquestes “urgències organitzatives” se solen assignar aleatòriament als professionals que estan treballant en aquest torn, de manera que el pacient moltes vegades acaba sent atès per un professional que no coneix el seu cas.
- La consulta està plena de pràctiques amb escàs valor: hi ha un gran nombre de pràctiques clíniques que apliquem a les consultes per simple inèrcia, que han estat avaluades i han demostrat la seva absència de valor clínic[2]. Aquestes pràctiques generen demandes noves que ocupen espai assistencial i empitjoren l’accessibilitat al metge de família.
- La càrrega de treball burocràtic ocupa massa temps: Els metges de família sovint tenen pesades agendes de treball plenes de tasques administratives que es podrien resoldre d’una altra manera o per altres membres de l’equip.
- L’atenció especialitzada respon amb lentitud: els temps d’espera per a la valoració del pacient derivat a l’atenció especialitzada poden ser llargs. Passa el mateix amb les proves o amb la llista d’espera quirúrgica. Aquesta resposta tardana comporta un major nombre de consultes als centres de primària en relació amb el procés de salut, que ocupen innombrables espais a les agendes.
- Ja no queden metges de família:la manca de nous metges de família, el volum de jubilacions i l’abandó de l’atenció primària per treballar en altres àmbits és preocupant. La cobertura de les absències i les baixes dels facultatius es fa difícil i sovint s’apliquen estratègies de supervivència tancant l’activitat programada i centrant-se en la demanda del dia, generant novament falses urgències. Aquest problema té encara més impacte en entorns no urbans i indubtablement compromet l’accessibilitat dels equips de salut.
I què pot fer un equip de primària per millorar la situació? Lamentablement, les solucions universals no existeixen. L’estratègia passa per modificar els elements organitzatius que estiguin al seu abast i pactar fórmules amb cada professional.
Vegem els 5 passos imprescindibles que podeu seguir per millorar l’accessibilitat:
- Equilibra les càrregues de treball dels diferents professionals: la revisió periòdica dels pacients assignats a cada professional en funció del grau de complexitat és un pas necessari per evitar sobrecàrregues. També és important dimensionar bé els professionals de cada torn de treball i distribuir-los amb criteris d’equitat.
- Sigues flexible i adapta l’organització als períodes d’alta demanda: en algunes èpoques de l’any, coincidint amb la circulació més gran de virus, s’incrementen les consultes per patologia aguda i les descompensacions de patologies cròniques. Un equip de primària flexible amb esquemes de treball adaptats a les èpoques d’alta o baixa demanda podrà millorar l’accessibilitat dels pacients i combatre la sobrecàrrega laboral dels períodes hivernals.
- Quantifica i dimensiona correctament l’oferta de visites disponibles: I quantes visites són necessàries? Doncs depèn del patró d’ús de la població i les característiques del professional. En qualsevol cas, el que és intel·ligent és pactar la meta d’accessibilitat amb el professional i amb tot l’equip i oferir la possibilitat que modifiquin l’oferta de visites per arribar a l’objectiu fixat.
- Implementa estratègies de Right Care: és urgent revisar totes aquelles pràctiques clíniques sense sentit que inunden la consulta. L’anàlisi qualitativa i quantitativa permet detectar àrees de millora i construir microprojectes que generin valor. En el redisseny de processos, la incorporació de nous rols professionals i l’ampliació de competències de tots els membres de l’equip poden millorar la resolució i, per tant, l’accessibilitat.
- Lidera l’equip des del propòsit: tots necessitem un objectiu on arribar i per això són necessaris líders que siguin capaços de connectar els professionals amb el propòsit que els va portar a l’atenció primària[3]. Reconnectar amb l’art de la medicina familiar és bàsic per entendre l’alt valor que suposa l’accessibilitat per a qualsevol sistema de salut[4].
En conclusió, encara que el camí pot ser difícil, val la pena recórrer-ho. Construir una cultura d’equip basada en el mètode de prova error i implementar mesures noves i transgressores és fonamental per avançar. I malgrat les resistències inicials pròpies de qualsevol canvi, la veritat és que els professionals dels equips més ben organitzats treballen de manera més ordenada i són més feliços. Només per això, val la pena intentar-ho!
Referències
[1] Encuesta PLAENSA 2021. Atenció Primària Catalunya.
[3] Lleó A et al. Purpose Strength Project: evidencias empíricas sobre la implantación del propósito corporativo. IESE Marzo 2022.
[4] Zigmond D, 2022. It is so difficult to see your GP because family doctors are now nearly extinct. BMJ, 376.
