El metavers està de moda. Les empreses de tots els sectors busquen posicionar-se en aquesta extensió d’internet. Tot i així, la majoria dels particulars encara estan més ocupats a comprendre que implicarà el més enllà de l’univers (significat de metavers). Al món tecnològic tots es preparen per al salt a la nova dimensió i no hi ha setmana en què no es publiqui a la premsa general alguna notícia sobre aquest model immersiu.
La medicina tampoc no escapa a aquest nou corrent tecnològic. En primer lloc, perquè la ciència mèdica ha d’estar propera a l’ésser humà, a la societat i, a més, perquè avui no es concep la medicina sense un pes important de la tecnologia.
Un dels problemes és entreveure en quina mesura la medicina es beneficiarà del metavers i que pot aportar a la medicina.
És probable que davant aquest món desconegut moltes persones del sector sanitari facin servir la negació com a mecanisme de defensa. No obstant això, personalment em sembla difícil mantenir que aquesta nova onada no ens arribarà.
Com mostra un botó. Meta, el conglomerat d’empreses digitals de Zuckerberg, va anunciar a principis de l’any 2022 que fins aleshores havia invertit en el desenvolupament del metavers uns 13.000 milions de dòlars. Aquesta xifra sorprèn més si la comparem amb els “escassos” 3.000 milions que va costar a Apple desenvolupar l’iPhone. El 2030 s’estima que el mercat del metavers mourà uns 5 trilions de dòlars.
A l’afany de les grans tecnològiques cal sumar-hi el gran desenvolupament de la medicina digital en els darrers anys. La consultora IQVIA en un informe del 2021 xifrava en 350.000 el nombre d’aplicacions de salut disponibles a Google Play. Aquestes augmenten a un ritme de 251 aplicacions diàries. El perfil i la qualitat d’aquestes, a més, està canviant. Estan augmentant les dedicades a diferents especialitats mèdiques i patologies específiques en detriment de les de l’entorn wellness.
Coneixedors del nínxol de mercat existent a l’assistència sanitària les tecnològiques han fet un salt qualitatiu. A més d’Apps o algorismes que ajuden al diagnòstic, estan augmentant les eines digitals d’ús terapèutic. Especialitats com psiquiatria, neurologia o rehabilitació ja tenen aplicacions digitals testades i autoritzades per la FDA americana per al tractament d’algunes patologies específiques.
A més, s’estan introduint al camp de recerca clínica mitjançant el desenvolupament de biosensors digitals. Un telèfon intel·ligent ha superat l’objectiu de la comunicació i la connexió a internet. Actualment ens permet monitoritzar la funció motora, explorar el llenguatge, la marxa, el sistema oculomotor, analitzar el nostre patró de son… Tot això permet recol·lectar importants volums d’informació a baix cost i correlacionar-los amb resultats clínics. La Societat de medicina digital registra actualment 325 assajos en diferents fases de recerca l’end point primari o secundari dels quals és un objectiu digital. Algunes guies clíniques ja estan incloent eines digitals en els seus procediments diagnòstics i cada dia es desenvolupen nous sensors o aplicacions susceptibles d’incloure’s a les properes edicions.
Tota la informació que recullen els diferents dispositius, inclosos els sensors d’“internet de les coses” i les apps que fem servir generen un coneixement sobre nosaltres que ens permetrà disposar d’un bessó digital al metavers. Una cosa no tan llunyana i sobre el que ja es treballa (veure article). El nostre “un altre jo” podrà per exemple participar en assaigs clínics o predir com toleraríem un determinat tractament mèdic. Se’ns obre la porta a una autèntica medicina de precisió com publica recentment la revista Nature.
Estic segur que el metavers ens aportarà avenços apassionants a l’assistència sanitària. És possible que amb algunes ombres a les què ens hem d’anticipar. Però, amb independència del que passi en un futur emocionant, se m’acudeixen algunes propostes de valor que ens aportarà la nova dimensió d’internet:
- Els nostres bessons digitals ens ajudaran a predir possibles patologies o complicacions sobre determinats tractaments o procediments.
- Facilitarà un model de formació més immersiu amb un aprenentatge més enllà del model teòric i en un ambient de menor risc per als pacients.
- Gràcies als entorns de simulació es podrà millorar la corba d’aprenentatge de procediments quirúrgics sense posar en perill la seguretat del malalt.
- Podrem compartir casos clínics amb centres de referència mundial en entorns de realitat virtual més interactius.
- Es normalitzarà la visita virtual dels pacients a entorns sanitaris en què seran atesos, disminuint l’estrès i la por del desconegut. Especialment valuós si pensem en pacients pediàtrics o malalts fràgils.
- Es generaran fòrums de trobada de pacients i professionals molt més interactius i enriquits que les xarxes socials actuals.
- Millorarà l’experiència del pacient en ser possible veure el resultat i l’evolució d’un procés assistencial al nostre bessó digital.
- Els assaigs clínics es podran fer d’una manera més ràpida, econòmica i segura reclutant avatars digitals com a pacients.
- Serà una bona eina per tractar determinats processos psiquiàtrics i per a processos de rehabilitació en un entorn físicament més còmode i amb escenaris més atractius.
Donar l’esquena o resistir-se a fer que l’evolució tecnològica provoqui canvis socials no sol funcionar i menys quan els interessos econòmics que el sustenten són superlatius. Per això la medicina ha d’anar prenent posicions en aquest futur ja present que pot aportar molt de valor. Hem d’estar previnguts per no cometre l’error de deixar-nos enlluernar o cercar solucions en un entorn tecnològic a situacions que són fàcilment solucionables amb fórmules tradicionals i menys oneroses. Aquesta “tecnovació” desvirtuaria els molts avantatges que pot aportar aquest model immersiu tan valuós.
Amb el metavers accedim a una nova dimensió. Hem de buscar el millor en ella per als pacients, per al sistema i per als professionals que cada dia hi treballen. És un bon moment per recordar l’autor dels Miserables, Víctor Hugo, quan va dir “…el futur té molts noms. Per als febles és l’inabastable. Per als temorosos, allò desconegut. Per als valents n’és l’oportunitat”. Siguem valents i busquem oportunitats de millora.
Foto de Julien Tromeur
