La implementació del que es planifica sempre va amb retard, sovint molt de retard. Això dificulta l’adaptació a un entorn, en el que l’envelliment de la població i l’augment de la cronicitat i la fragilitat, que van de la ma, provoquen la cerca de solucions a tots els actors del sector salut. [1]
Els centres hospitalaris exerceixen una influència molt important sobre el conjunt del sistema de salut. La seva eficàcia en el tractament de condicions agudes, especialment aquelles de naturalesa quirúrgica i altament tecnificades, els confereix un prestigi social destacat. No obstant això, aquesta realitat no ha de dissimular el fet que les complexitats burocràtiques internes estan afectant negativament la qualitat del servei i la seguretat dels pacients. L’alta jerarquia dels hospitals respecte al conjunt del sistema els ha mantingut distants de la realitat comunitària i de l’atenció primària. Tot això implica que s’enfronten a un desafiament significatiu en l’oferta d’atenció integrada per a malalties cròniques complexes i fragilitat geriàtrica.
La Sociedad Española de Medicina Interna aposta per transformar les organitzacions hospitalàries.[2] Per això en el seu document publicat l’any 2019 proposa:
- evitar la uniformitat;
- configurar el model assistencial en relació amb la gestió de processos assistencials;
- adequar l’estructura de serveis i unitats clàssiques al voltant dels processos assistencials, integrant equips multiprofessionals i multidisciplinaris;
- organitzar i estructurar l’hospital per donar suport a les unitats de gestió clínica i les xarxes assistencials;
- desenvolupar a l’hospital una divisió assistencial, que integri, coordini, orienti i supervisi tota l’activitat clínica;
- dotar la divisió assistencial d’una configuració matricial, a “àrees assistencials” i “àrees clíniques de suport assistencial”;
- desenvolupar als hospitals generals d’aguts una àrea assistencial per a l’atenció sistemàtica del pacient crònic complex i l’atenció comunitària;
- desenvolupar als hospitals d’aguts una àrea de coordinació de l’assistència aguda;
- l’àrea de suport clínic “medicina perioperatòria” es ha de donar suport al procés d’atenció al pacient quirúrgic i procediments intervencionistes;
- la “rehabilitació” es desenvoluparia així mateix com una àrea de suport clínic;
- el laboratori clínic i la imatge, s’haurien de configurar com a “àrees de suport clínic”, haurien de desenvolupar xarxes d’àmbit regional;
- establir estàndards d’atenció tant per grans blocs assistencials com per a cada procés assistencial;
- l’establiment d’estàndards també hauria d’incorporar els relatius a l’experiència del pacient;
- desenvolupar indicadors de resultats, així com informació sobre costos, i desenvolupar sistemes de finançament i pagament basats en resultats, que promoguin la integració i continuïtat assistencial.
No és senzill respondre a la pregunta sobre com han de ser els hospitals del futur. Amb el panorama descrit i la perspectiva de l’Atenció Primària i Comunitària (APiC) en compte, la reflexió pot aportar una gran riquesa a la visió global i pot ampliar el ventall de possibles accions per a aquells responsables de prendre decisions.
A la vista d’un grup de treball d’experts en gestió clínica i sanitària de la CAMFiC i l’AIFiCC, els hospitals del futur haurien d’incorporar alguns aspectes i altres no s’haurien de deixar de fer.
Què haurien d’incorporar els hospitals del futur segons l’APiC?
Millorar la continuïtat assistencial al territori amb els centres sociosanitaris i l’APiC: més cooperació amb l’entorn (territori) a través de grups de treball, formació i consultories; millorar feedback d’ingressos i interconsultes; i tenir presents serveis socials del territori.
- Reordenació territorial de dispositius i cartera de serveis (calen tots els dispositius? cal que tots els dispositius facin de tot? cal centralitzar algunes provisions de servei?)
Pràctiques i cartera de serveis basada en el valor (experiència del pacient, efectivitat, eficiència, satisfacció professional i adequada accessibilitat), disminuint el malbaratament de recursos, i finançament segons serveis i valor que s’aporta.
Augmentar la complexitat atesa, que és el core business de l’hospital.
Augmentar l’activitat quirúrgica ambulatòria, com a mesura d’eficiència del sistema.
Disminuir consultes externes d’hospital i augmentar les consultories als centres de salut; i també disminució d’hospitalització a domicili, i en general, tot allò que es pugui proveir des de l’APiC deixar de fer-ho.
Recerca conjunta amb l’APiC.
Salut digital i telemedicina (transformació digital) com a prioritat per a millorar salut, coordinació, transicions i accessibilitat.
Organització centrada en unitats clíniques i disminuir l’organització clàssica per òrgans.
Sense llistes d’espera i amb resposta àgil a les interconsultes.
Reorientació cap a la cronicitat i a la fragilitat geriàtrica.
Polítiques actives per tenir cura dels professionals, i poder d’atracció i fidelització del talent.
Què NO haurien de deixar de fer els hospitals del futur segons l’APiC?
Unitats d’hospitalització.
Programes de diagnòstic ràpid.
Especialitats mèdiques i quirúrgiques, i terciarisme.
Servei d’urgències.
Recerca com font d’innovació i millora del coneixement per generar evidència.
Font de formació continuada: estades, sessions i consultories.
Banc de proves per a la innovació tecnològica.
Resumint les grans línies directives per als hospitals del futur, cal abordar diverses àrees clau. Aquestes inclouen transversalitzar la atenció, fomentar la implicació dels pacients en la gestió dels seus processos clínics, reforçar les pràctiques clíniques basades en evidències i les preferències del pacient, optimitzar l’oferta mitjançant criteris d’eficiència i eficàcia clínica, reorientar l’assistència cap a la cronicitat i la fragilitat amb una gestió clínica generalista i multidisciplinària, incrementar la participació i repensar les competències dels professionals, millorar la qualitat dels serveis i la seguretat dels pacients, i finalment, incorporar la telemedicina, la salut electrònica i la intel·ligència artificial.
Cal avançar en la millora contínua de la prestació de serveis sanitaris. Les diferents estratègies transformadores necessitaran diferents accions i temps d’implementació, que caldrà anar ajustant en tots els nivells assistencials.
Agraïment
A totes i tots els professionals de la CAMFiC i de l’AIFiCC que van contribuir a la reflexió, el meu agraïment explícit: Sonia Perez Lopez, Antoni Peris Grao, Alba Brugués i Brugués, Iris Alarcón, Montse Ureña Tapia, José Romano, Maria Jesús Megido Badia, Ester Giménez Pérez, Mar Pérez Herrera, David Curto, Susan Perez i Juan Fernando Fernandez.
Referències
[1] Bayona Huguet X, Limón Ramírez E, Cegri Lombardo F. Propuestas para la atención domiciliaria del siglo XXI. Atención Primaria. 2018;50(5):264-266. doi: 10.1016/j.aprim.2017.11.003.
[2] El Hospital del Futuro. Un proyecto de la Sociedad Española de Medicina Interna para el Sistema Nacional de Salud. Elaborado con la colaboración de la Fundación IMAS. 2019. Accessible a través de https://www.fesemi.org/sites/default/files/documentos/920.pdf.
Foto de Robin Schreiner
